Esquerra Unida del País Valencià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: EUPV)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquerra Unida del País Valencià
Coordinadora General Marga Sanz
Portaveu Ignacio Blanco
Fundació 1986
Seu C/ Borrull, 25
València
Joventuts Joves d'Esquerra Unida del País Valencià
Ideologia Socialisme democràtic, feminisme, ecologisme, pacifisme, socialisme del segle XXI, esquerra transformadora.[1]
Afiliació nacional Izquierda Unida
Afiliació europea Partit de l'Esquerra Europea
Grup al Parlament Europeu Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica
Diputats a les Corts Valencianes
Lloc web
www.eupv.org

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida al País Valencià. Un primer partit amb aquest nom, Esquerra Unida del País Valencià, es va fundar el 1981 amb elements procedents del PSPV, del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) i de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) entre altres. A les eleccions generals espanyoles de 1982 només van obtenir 9.302 vots. Vist el fracàs, un sector del partit dirigit per Vicent Pitarch i Almela de l'Esquerra Independent de Castelló (EIC) encapçalà un acostament a la Unitat del Poble Valencià (UPV) en el qual s'integraria el 1983. Amb la creació d'Izquierda Unida en 1986, la secció valenciana d'aquesta passaria a nomenar-se Esquerra Unida del País Valencià.

A les Eleccions Autonòmiques de 1987 EUPV es va aliar amb Unitat del Poble Valencià (UPV). Aquesta aliança va provocar una crisi al si d'Unitat del Poble Valencià. Posteriorment EUPV s'ha presentat a totes les convocatòries electorals, obtenint representació a les Corts Valencianes, Corts Generals, Parlament Europeu i centenars d'ajuntaments en diverses ocasions. A les Eleccions Autonòmiques de 2003 i a les generals de 2004 EUPV es va presentat a les Eleccions juntament amb Els Verds i Esquerra Valenciana dins de la coalició L'Entesa. En les eleccions de 2007 es presentà amb la coalició Compromís pel País Valencià, junt al Bloc Nacionalista Valencià i altres partits menors. L'esmentada coalició obtingué 7 escons en total. En les eleccions locals, EUPV perdé tota representació a les ciutats més grans on es presentava en solitari com Alacant, Castelló i València i sols revalidaria el regidor d'Elx en una coalició local amb el BLOC.

Des de 2003 fins 2009, la Coordinadora General d'EUPV fou Glòria Marcos. El 8 de març de 2009, en el marc de la X Assemblea del partit[2], fou succeïda en el càrrec per Marga Sanz.[3]

Taula de continguts

Ideologia [modifica]

L'objectiu d' Esquerra Unida del País Valencià és la transformació de les pautes econòmiques, socials, culturals i polítiques que regeixen el vigent sistema capitalista en un sistema socialista democràtic, on siga possible la plena realització de la llibertat, de la igualtat i dels Drets Fonamentals individuals, polítics, socials, nacionals i culturals, així com l'equilibri amb el medi ambient, la consecució real de la igualtat entre dones i homes, i la construcció d'un País Valencià sobirà i solidari. En resum, crear una República Socialista Federal, com afirmen els seus estatuts aprobats al 2011.

Història [modifica]

Antecedents [modifica]

Papeleta electoral municipal de Valencia, 1995.

L'origen del nom i de l'acrònim data de 1979, any en què, per tal de concórrer a les eleccions municipals a la ciutat de Gandia, es creà una coalició en aquesta ciutat entre militants del grup trotskista Acción Comunista (AC) i del partit independentista Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) junt a simpatitzants d’ambdós grups, sindicalistes i activistes independents de la ciutat. Amb tal denominació fou registrada en el Ministeri de l'Interior aquesta coalició local, sent el seu representant un militant d'AC. Posteriorment aquesta coalició d'àmbit local passaria a integrar-se amb tal nom com a membre creador d'Unitat del Poble Valencià (UPV) junt a altres grups i col•lectius locals de Castelló de la Plana i altres ciutats del País Valencià, deixant d'emprar tal denominació, marca i acrònim en fondre's en la recentment creada UPV, coalició que, al seu torn, es l'origen immediat de l'actual Bloc Nacionalista Valencià (BLOC).

Esquerra Unida del País Valencià [modifica]

Els orígens de l'actual organització daten del 1986, quan sorgí Esquerra Unida del País Valencià, representant d'Izquierda Unida al País Valencià, com a coalició integrada pel Partit Comunista del País Valencià (PCPV) unit a altres grups (les branques valencianes del PASOC, IR i altres), rescatant i fent seua la referida denominació d'EUPV, la qual seria cedida posteriorment pel representant de l'antiga EUPV al Ministeri de l'Interior, permetent així el registre del nom per part de la nova coalició, en gener de 1992.[4]

A les eleccions autonòmiques de 1987 EUPV s'alià amb Unitat del Poble Valencià (UPV), que després de les eleccions trencà el pacte. Posteriorment EUPV s'ha presentat a totes las convocatòries electorals. Des de 1990 es constituí un corrent intern ecologista i valencianista anomenada Esquerra i País, que seria el segon corrent en importància després del PCPV. A les eleccions autonòmiques de 2003 i a les generals de 2004 EUPV es presentà en coalició amb Els Verds del País Valencià com a "Esquerra Unida - L'Entesa". A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 es presentà sota el nom de Compromís pel País Valencià en coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià, que mai havia obtingut representació a les Corts Valencianes, i Izquierda Republicana.

Albert Taberner fou el coordinador general d'EUPV des de la seua formació. Militant del Partit Democràtic de la Nova Esquerra, després de la seua creació abandonà EUPV el 1997. Entre 1997 i 2003, Joan Ribó fou el coordinador general d'EUPV. Entre 2003 i 2009 en fou Glòria Marcos. Des de 2009 n’és Marga Sanz.

Crisi de 2007-2008 [modifica]

Els problemes interns dins EUPV es remunten a l’Assemblea de 2003, en què es presenten dues candidatures a coordinador general; una afavorida des del PCPV, i altra, encapçalada per Pasqual Mollà, pel corrent Esquerra i País (EiP). Finalment resultà escollida amb el suport de sectors independents i del PCPV Glòria Marcos, amb l'oposició dels membres d'EiP i la part minoritària del PCPV.[5] Aquesta part del PCPV, liderada per Joan Ribó i Alfred Botella (aleshores secretari general del PCPV), crea el corrent Projecte Obert (PO), intentant crear un espai de mediació entre EiP i la direcció de Glòria Marcos, però des d'una posició d'oposició a aquesta última.

De cara a les eleccions generals de 2004 es presenta, amb el suport d'EiP i PO a Isaura Navarro dins d'Esquerra Unida - L'Entesa, coalició d'EUPV junt a Izquierda Republicana i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià; finalment aquesta resulta escollida diputada al Congrés.

Així mateix, el 2005 és escollida secretària general del PCPV Marga Sanz, que substitueix Alfred Botella, sent aquesta més afí a Glòria Marcos.

De cara a les eleccions a les Corts Valencianes i municipals de 2007 es decideix, amb l'impuls d'EiP i PO, presentar candidatures conjuntes amb el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià i Izquierda Republicana dins la coalició Compromís pel País Valencià. Finalment s'obtenen 7 diputats a les Corts Valencianes, 5 per EUPV i 2 pel Bloc; dels 5 d'EUPV, 1 és la pròpia Glòria Marcos (escollida portaveu del grup parlamentari), 2 pertanyen al PCPV i els altres 2 a EiP.

No obstant, el juliol de 2007 s'obrí una profunda crisi amb motiu de l'elecció de representants al Consell d'Administració de RTVV. Mentre des d'EUPV es proposava a Amadeu Sanchis (candidat d'EUPV a l'Ajuntament de València que quedà sense representació al consistori), seguint els pactes previs amb el Bloc i la resta de formacions de Compromís pels quals el nomenament d'aquest càrrec corresponia a EUPV; el Bloc i les dues diputades d'Esquerra i País es decantaven pel sociòleg Rafael Xambó. Poc després, els dos diputats del Bloc i les diputades d’EUPV que pertanyien a EiP, Mònica Oltra i Mireia Mollà, destituïren a Marcos i designaren a Oltra com a síndica del grup parlamentari Compromís. [6] Mònica Oltra afirmà (en una entrevista feta per Projecte Obert al seu web) que la raó per la qual rellevar Glòria Marcos era que prenia les decisions sense tenir en compte el grup parlamentari.[7] Esquerra Unida del País Valencià es submergí en una profunda crisi, després de quedar-se sense els ingressos pel grup parlamentari. El 15 de setembre, el Consell Nacional d'EUPV decidí expulsar de la formació a Oltra i Mollà[8], al temps que acusava al Bloc de deslleialtat manifesta i de col·laborador necessari per intentar provocar la inestabilitat d'EUPV.[9]

Paral·lelament, el 20 d'octubre de 2007 el corrent Esquerra i País es constituïa en partit polític dins EUPV, Iniciativa del Poble Valencià (IdPV). Des de la seua creació IdPV rebé el suport d'ICV.

Per la seua banda, el sector majoritari d'Esquerra Unida recolzà la secretària general del PCPV, Marga Sanz, a les primàries per a l'elecció de candidat a la Presidència del Govern d'IU celebrades a octubre de 2007, en tant que els membres d'IdPV i el corrent Projecte Obert recolzaven a Gaspar Llamazares,[10] que resultà vencedor.

La situació arribà al seu súmmum a l’Assemblea d'EUPV del 17 de novembre de 2007, amb les eleccions per a les candidatures per a les eleccions generals de 2008. En elles s'escollí com a cap de llista per València a Antonio Montalbán amb el suport del sector oficial entorn a Glòria Marcos, del PCPV, dels independents i d'Espai Alternatiu, sense que es presentaren més candidats. No obstant, des d'EiP (ara constituïda en IdPV) s'acusà a l’Assemblea d'haver sigut fraudulenta; al cens per participar en l’elecció de delegats a l’Assemblea s’exclogué, d'acord amb els estatuts d'EUPV, a un miler d'afiliats que segons la direcció d'EUPV no estaven al corrent de les seues quotes o altres obligacions econòmiques, entre els que hi havia membres d’Iniciativa que havien deixat de pagar com a mesura de protesta.[11] Açò donà lloc a diverses impugnacions de l’Assemblea, que foren desestimades per unanimitat per l'òrgan de control intern, la Sindicatura de Greuges d'EUPV. Així, des de la direcció federal d'Izquierda Unida es decretà que l'elecció a cap de llista s’havia de repetir mitjançant primàries dins d'EUPV per vot postal[12], escollint entre Antonio Montalbán i Isaura Navarro (membre de IdPV i candidata afavorida per IdPV i Projecte Obert)[13][14][15]; aquestes foren boicotejades pel sector oficial d'EUPV per entendre que la decisió no fou presa per l'òrgan legitimat i que en qualsevol cas no hi hagué quòrum (només 30 dels 87 membres estaven presents). En aquestes eixí guanyadora Isaura Navarro, però en el referèndum organitzat l'11 de gener de 2008 pel Consell Nacional d'EUPV de ratificació de candidatures guanyà Montalbán. Al seu torn, a les primàries convocades per la direcció federal els tres candidats alternatius a les capçaleres de llista (es votava per províncies) obtingueren en total 1057 vots, entorn al 90% dels participants a las primàries (dels quals Isaura Navarro, a la província de València, obtingué 705 vots) dels 1.165 vots emesos, un 33,24% de les 3.504 persones incloses al cens de la consulta realitzada per la direcció federal).[16]

Finalment, en gener de 2008 i després que davant la demanda judicial d'EUPV per suspendre les primàries ambdues parts acordaren al Jutjat prendre en consideració de forma preferent les candidatures escollides por l’Assemblea de novembre,[17] el 20 de gener de 2008 el Consell Polític Federal d'IU ratificà tant aquestes candidatures com la coalició amb IR,[18]

Davant d'aquests fets, el 22 de gener de 2008 IdPV anuncia la seua eixida d'EUPV i la seua presentació a les eleccions de 2008 juntament al Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista dins de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, amb Isaura Navarro com a candidata.[19] El 27 de gener de 2008, el corrent minoritari Projecte Obert, encapçalat per l’excoordinador de EUPV i exsecretari del PCPV Joan Ribó, també anuncià el seu abandó d’EUPV i el seu suport a Isaura Navarro, ingressant alguns dels seus membres en IdPV.[20]

Mentre, EUPV es presentà conjuntament amb Izquierda Republicana (IR) dins d’Esquerra Unida i Republicana amb Antonio Montalbán (València), Miguel Ángel Pavón (Alacant) i Concha Amorós (Castelló) com a caps de llista. El seu objectiu era revalidar l’escó obtingut per Esquerra Unida - L'Entesa a les eleccions de 2004.

Durant la campanya electoral, cap enquesta considerà la possibilitat de mantenir l’escó. Els resultats electorals avalaren les enquestes, sofrint Esquerra Unida i Republicana un sever retrocés respecte als resultats de les anteriors eleccions, tot i que aquests resultats foren molt millors que els de Bloc-Iniciativa-Verds. Així, els resultats al País Valencià foren els següents: EUiR obtingué 74.015 vots (2,71%) i Bloc-Iniciativa-Verds 29.679 vots (1,09%), sense que cap de les dues llistes obtingués cap escó. Ni tan sols la suma dels vots d’ambdues candidatures haguera permès la revalidació de l’escó al que optava Antonio Montalbán d’EUPV.[21]

A finals de abril de 2008, Joan Ribó i Alfred Botella, ex secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) entre 1997 i 2004 i membre també de Projecte Obert, foren expulsats d’Esquerra Unida per haver recolzat públicament durant la crisi a les diputades d‘EiP Oltra i Mollà.[22]

En novembre de 2008 es tramità en Corts l’expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari de Compromís per "les seues declaracions i actuacions contràries als interessos del grup i vexatòries contra els seus integrants".[23] Paral·lelament, els altres dos diputats d’EUPV demanaren que se’ls inclogués també a ells al grup de no-adscrits,[24] per la qual cosa els tres únics diputats d’EUPV a les Corts Valencianes quedaren fora de qualsevol grup parlamentari i com a no-adscrits.

Nou corrent intern [modifica]

Després de l’eixida d’EUPV de la major part dels membres d’Esquerra i País (integrats a Iniciativa del Poble Valencià); de part dels membres del corrent Projecte Obert[25] (integrat majorment per membres de la part minoritària del PCPV, entre ells Joan Ribó, i que recolzava a Isaura Navarro i a Bloc-Iniciativa-Verds); i del corrent Espai Alternatiu (que passaren a formar part d’un nou partit, Izquierda Anticapitalista);[26] nasqué un nou corrent anomenat Nacionalistes d'Esquerres d'EUPV, formada majoritàriament por antics membres del sector més esquerrà de l’antiga EiP que decidiren romandre en EU. El principal ideòleg de Nacionalistes d'Esquerres d'EUPV es l’escriptor Víctor Mansanet, actual secretari de Cultura d’EUPV. Al seu torn, el nucli de Mislata d’EiP que romangué en EUPV, encapçalat pel poeta i professor Pere Bessó, es presenten com a continuadors d’EiP.

Tanmateix, a juny de 2011, el coŀlectiu de Nacionalistes d'Esquerres de La Safor va anunciar la seua dissolució[27] i alguns dels seus dirigents de la comarca (com el cap de llista a Gandia, Xavier López)[28] van incorporar-se a Compromís per mitjà del partit La Unitat-Verds,[29] sent Eloi Pomar el nou coordinador d'Iniciativa del Poble Valencià a La Safor.[30] Per la seua banda, el líder de la corrent de curta vida, Víctor Mansanet, va decidir continuar en el projecte d'Esquerra Unida i, tot i renunciar a la coordinació comarcal, continua sent membre de l'executiva de País, a més de regidor del seu poble, Simat de la Valldigna (la Safor), on representa EUPV i l'agrupació llibertària Arc Iris des de 2007.[31]

Per últim, en març de 2012 Karina Vercher va ser expulsada d'EUPV. Poc abans que la regidora de Tavernes de la Valldigna fóra expulsada del partit, diversos militants crítics amb el Partit Comunista del País Valencià ja havien abandonat Esquerra Unida.[32]

X Assemblea [modifica]

El 8 de març de 2009 Marga Sanz, secretària general del PCPV fou escollida coordinadora general d’EUPV, amb un suport del 90% dels vots del Consell Nacional escollit a la X Assemblea d’EUPV, succeint així a Glòria Marcos, la qual anuncià que li cediria el seu escó a les Corts Valencianes en setembre, [33] sent Marga Sanz la portaveu del grup mixt de les Corts Valencianes primer, i del Grup d'Esquerra Unida després.

Convocatòria Ciutadana pel País Valencià [modifica]

El 20 d’octubre de 2009 es presentà a València la "Convocatòria Ciutadana pel País Valencià [34] promoguda per EUPV per tal d’aglutinar a moviments socials i sectors ciutadans com a concreció al País Valencià del procés de Refundació d’un moviment polític i social alternatiu d’esquerres llançat per Izquierda Unida al conjunt d’Espanya.

Entre aquesta data i març de 2010 es realitzaren múltiples actes al llarg del País Valencià, que culminaren en la Festa de la Convocatòria Ciutadana pel País Valencià [35] realitzada el 6 de març a Burjassot amb la presència de Cayo Lara, coordinador federal d’Izquierda Unida.

Resultats electorals [modifica]

Eleccions a les Corts Valencianes [modifica]

Resultats electorals d'EUPV a les eleccions a las Corts Valencianes
Eleccions Vots Percentatge Parlamentaris Posició
Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 142.570 7,51% 6 3ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 1987 159.579 8,03% (amb UPV) 4 5ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 151.242 7,61% 6 4ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 273.030 11,7% 10 3ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 1999 137.212 6,15% 5 3ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 2003 154.494 6,45% 6 3ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 194.928 8,13% (dins CPV) 5/3 3ª
Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 144.201 5,79% 5 4ª

Evolució del vot

A les eleccions de 2007, realitzen una coalició amb el BLOC i altres partits d'esquerra, Compromís pel País Valencià, resultant 7 escons per la coalició, dels quals 5 van a EUPV i 2 al BLOC. Al produir-se l'expulsió de les dos diputades que després fundarien Iniciativa del Poble Valencià, EUPV abandona Compromís i es queda amb 3 escons.


Evolució del número d'escons a les Corts Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Alacant 2 2 2 3 2 2 2 / 1 2
Castelló 1 1 1 2 1 1 1 1
València 3 3 3 5 2 3 2 / 1 2
TOTAL 6 6 6 10 5 6 5 / 3 5

Eleccions municipals [modifica]

Resultats electorals d'EUPV a les eleccions municipals
Eleccions Vots Percentatge Regidors
Eleccions municipals de 1979 249.412 14,47% 507
Eleccions municipals de 1983 159.296 8,34% 297
Eleccions municipals de 1987 181.539 9,13% 341
Eleccions municipals de 1991 152.151 7,66% 258
Eleccions municipals de 1995 259.692 11,11% 323
Eleccions municipals de 1999 139.682 6,25% 185
Eleccions municipals de 2003 153.460 6,37% 175
Eleccions municipals de 2007 103.383 4,25% 129
Eleccions municipals de 2011 140.153 5,6% 162

Vot a les municipals

Eleccions generals [modifica]

Resultats electorals d'EUPV a les eleccions generales espanyoles
Eleccions Vots Percentatge Diputats
Eleccions generals de 1977 170.606 9,15% 2
Eleccions generals de 1979 224.520 12,02% 3
Eleccions generals de 1982 224.520 4,67% 0
Eleccions generals de 1986 98.352 4,72% 0
Eleccions generals de 1989 192.201 9,12% 2
Eleccions generals de 1993 256.929 10,60% 3
Eleccions generals de 1996 286.582 11,17% 3
Eleccions generals de 2000 141.404 5,89% 1
Eleccions generals de 2004 123.611 4,72% 1
Eleccions generals de 2008 74.405 2,73% 0
Eleccions generals de 2011 169.786 6,51% 1

Evolució del vot al Parlament espanyol

Eleccions al Parlament Europeu [modifica]

Resultats electorals d'EUPV a les eleccions al Parlament Europeu
Eleccions Vots Percentatge
Eleccions europees de 1987 99.434 5,0%
Eleccions europees de 1989 101.425 6,0%
Eleccions europees de 1994 277.999 14,0%
Eleccions europees de 1999 130.788 5,9%
Eleccions europees de 2004 58.253 3,4%
Eleccions europees de 2009 52.742 2,8%

Evolució del vot al Parlament europeu

Al període 1977-1986 es prenen dades del PCE-PCPV.

Referències [modifica]

  1. ↑ Estatuts d'EUPV en la seua X Assemblea
  2. ↑ Documents X Assemblea EUPV. 7-8- març 2009.
  3. ↑ Marga Sanz, nova coordinadora d'EUPV amb el 90,4 per cent dels vots, Vilaweb.cat, 8 de març 2009 (data d'accés: 08-03-09).
  4. ↑ La dirección de EU confía en usar las siglas porque se registraron antes de que naciera IU, Levante-EMV, 20 de diciembre de 2007.
  5. ↑ «EU expulsa a su ex coordinador Ribó y al ex líder del PCPV Botella por apoyar a Iniciativa» (en castellà). Levante-EMV, 29/4/2008. [Consulta: 13/5/2012].
  6. ↑ Compromís sustituye a Glòria Marcos como portavoz y agrava la crisis interna, El País, 24 de julio de 2007.
  7. ↑ Entrevista a Mónica Oltra en la web de Projecte Obert
  8. ↑ La expulsión de dos diputadas pone a Esquerra Unida a la puerta de la escisión, El País, 16 de septiembre de 2007
  9. ↑ Informe del Consell Nacional de EUPV del 15 de septiembre de 2007.
  10. ↑ Isaura Navarro insta a votar a Llamazares como candidato de IU porque "representa a toda la izquierda" sin "sectarismo", Europa Press.
  11. ↑ Llamazares anula la asamblea e impondrá a Isaura Navarro si EU no convoca primarias, Levante-EMV, 4 de diciembre de 2007.
  12. ↑ Llamazares convocará primarias en EU, El País, 18 de diciembre de 2007.
  13. ↑ Llamazares se ofrece a mediar en la crisis de EU y del grupo parlamentario de Compromís, El País, 18 de septiembre de 2007.
  14. ↑ Los nombres que las federaciones de IU barajan para la Cámara baja, Público. 30 de octubre de 2007.
  15. ↑ La dirección nacional de IU advierte de que vigilará "muy de cerca" la elección del candidato de la Comunitat, Las Provincias, 29 de octubre de 2007.
  16. ↑ Isaura Navarro obtiene el apoyo del 90,8% en las primarias de EU, Levante-EMV, 18 de enero de 2008.
  17. ↑ IU considera a los candidatos de EU de forma preferente pero no suspende las primarias, Europa Press, 16 de enero de 2008.
  18. ↑ IU y EUPV pactan presentar a los candidatos designados por la federación valenciana, Europa Press, 20 de enero de 2008.
  19. ↑ Iniciativa del Poble Valencià concurrirá con El Bloc y Els Verds/EE e Isaura Navarro se dará de baja de EUPV, Europa Press, 22 de enero de 2008.
  20. ↑ Projecte Obert abandona EU y consuma la escisión de los sectores críticos, Levante-EMV, 27 de enero de 2008.
  21. ↑ Resultados provisionales de las elecciones al Congreso de 2008 en la Comunidad Valenciana
  22. ↑ EU expulsa a su ex coordinador Ribó y al ex líder del PCPV Botella por apoyar a Iniciativa, Levante-EMV, 29 de abril de 2008.
  23. ↑ Compromís acuerda expulsar a Glòria Marcos El País, 02 de julio de 2008.
  24. ↑ Los diputados de EU dejan Compromís, Levante-EMV
  25. ↑ Projecte Obert abandona EU y consuma la escisión de los sectores críticos
  26. ↑ Espacio Alternativo se transforma en Izquierda Anticapitalista y decide concurrir a las elecciones europeas
  27. ↑ La corriente Nacionalistes d'Esquerres de la Safor anuncia su separación de EUPV notícia a Diario Crítico de la Comunidad Valenciana del 13 de juny de 2011 (castellà)
  28. ↑ El excoordinador de EUPV en Gandia Xavier López deja el partido notícia a Saforguia del 13 de desembre de 2011 (castellà)
  29. ↑ La Unitat-Verds se une a Iniciativa-Equo notícia a Las Provincias del 18 de febrer de 2012 (castellà)
  30. ↑ Eloi Pomar: En Iniciativa som un equip d'amics i anem sumant punts partit a partit entrevista a Safor Guia de l'11 d'octubre de 2011
  31. ↑ Alcaldes i regidors d'EU demanen a la Generalitat que pague als ajuntaments, Arc Iris, 23 de març de 2012.
  32. ↑ EUPV expulsa a la edil de Tavernes Karina Vercher y arrastra dimisiones en el partido notícia a Las Provincias del 13 de març de 2012 (castellà)
  33. ↑ Sanz pide a EU movilización contra la crisis y para recuperar su espacio, El País, 9 de marzo de 2009.
  34. ↑ Imagen del acto de presentación
  35. ↑ Imágenes de la fiesta

Vegeu també [modifica]


Portal País Valencià Política i govern del País Valencià País Valencià

Partits amb representació parlamentària: PP (55) | PSPV-PSOE (33) | Compromís (BLOC, IdPV, EV-EE) (6) | EUPV (5)

Partits històrics: UV | UPV | PCPV | CDS | AP | CPV
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esquerra_Unida_del_País_Valencià&oldid=11822582»