Rubén Martínez Dalmau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRubén Martínez Dalmau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Teulada (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Vicepresident Segon del Consell
16 juny 2019 – 10 setembre 2021 – Héctor Illueca Ballester →
Nomenat per: Ximo Puig
Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
16 juny 2019 – 10 setembre 2021
← María José Salvador Rubert – Héctor Illueca Ballester →
Nomenat per: Ximo Puig
Diputat a les Corts Valencianes
16 maig 2019 – 20 juny 2019 – Naiara Davó Bernabeu →
Circumscripció electoral: Alacant

Síndic del Grup Parlamentari Unides Podem
16 maig 2019 – 20 juny 2019
← Antonio Estañ García – Naiara Davó Bernabeu → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPodem Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): rmartinezdalmau Modifica el valor a Wikidata

Rubén Martínez Dalmau (Teulada (Marina Alta), 17 de novembre de 1970) és un professor, jurista, politòleg i polític valencià. Va ser el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en la primera meitat de la X Legislatura (2019-2021) en el Consell de la Generalitat Valenciana presidit per Ximo Puig.

Biografia[modifica]

Nascut a Teulada, de ben menut es trasllada amb la família a Xàbia on passa els primers anys de vida. A divuit anys es muda a València on estudia Dret a la Universitat i esdevé doctor el 2003 i professor titular de Dret Constitucional.[1] També és consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i llicenciat en Ciències Polítiques per la UNED.[2]

Va fer estudis de doctorat a Friburg, Alemanya i de postdoctorat a Nàpols, Itàlia.[3] La seva línia de recerca se centra en la legitimitat democràtica, les condicions democràtiques d'institucions com els bancs centrals, la legitimitat democràtica del procés europeu, i els processos constituents, principalment els llatinoamericans. És un dels autors de referència sobre la teoria del poder constituent.[4] Ha estat investigador en temes europeus del Pol Europeu Jean Monnet, depenent de la Comissió Europea.[5] És un dels teòrics sobre el "Nou constitucionalisme latinoamericà".[6] Dirigeix Democracia+. Grupo de investigación sobre poder constituyente y nuevo constitucionalismo.[7]

Va ser assessor dels processos constituents de Veneçuela (1999), Bolívia (2006-2007) i Equador (2008),[8] on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. És docent en cursos de postgrau d'Europa i Amèrica Llatina, especialment en Itàlia i Colòmbia.[9] És coordinador del Màster en Dret Constitucional i Dret Processal Constitucional de la Universidad Mayor de San Andrés (UMSA), en Bolívia.[10]

Forma part de la xarxa de coneixement Harmony with Nature Knowledge Network,[11] que depèn del programa Harmony with Nature de Nacions Unides.

Activista pels drets humans, ha treballat activament amb organitzacions com ara Amnistia Internacional,[12] on va ser membre del Consell Executiu. Resideix al barri del Cabanyal, on ha participat en les lluites veïnals per millorar el barri.[13] A les eleccions generals espanyoles de 2015 fou el número tres per la província d'Alacant a la llista de Compromís-Podemos-És el moment i fou elegit diputat.[14]

En 1993 va ser un dels fundadors del Centre d´Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales, que des del 2000 va fer projectes de col·laboració amb Amèrica Llatina.[15] En agost de 2018 va prendre possessió com a membre de la Academia Colombiana de Jurisprudencia.[16]

Trajectòria política[modifica]

Martínez Dalmau s'integrà a la candidatura És el moment formalitzada per Compromís i Podem, en representació d'aquest últim, i esdevenint diputat al Congrés espanyol en la XI legislatura (2016) per la circumscripció d'Alacant.[17] Abans però havia sigut designat senador suplent per les Corts Valencianes per al període 2015-2018 tot i que mai va arribar a exercir este càrrec.[18]

El 2019 guanya les primàries per a encapçalar la candidatura de Podem (en coalició amb Esquerra Unida del País Valencià: Unides Podem) a les eleccions a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant,[19] aconseguint 8 escons (5 menys que en l'anterior convocatòria). Unides Podem s'integrà a l'executiu resultant dirigit pel socialista Ximo Puig i el principal soci de govern Compromís liderat per Mónica Oltra, a diferència de l'anterior executiu conegut com a Govern del Botànic. Així Dalmau és nomenat vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana. Seguint el codi ètic de Podem abandonà l'escó a les Corts i el càrrec de síndic-portaveu del grup parlamentari en favor de Naiara Davó.[20]

Vicepresident 2n i conseller d'Habitatge[modifica]

Durant el seu mandat al capdavant de la conselleria aconseguí algunes fites com el Decret Llei de Tanteig i Retracte que permet a l'Administració quedar-se un habitatge quan es procedirà a la seua venda -tantege- o després que s'haja venut -retracte- i que va encaminat a aconseguir objectius com l'ampliació del parc públic d'habitatges o frenar l'especulació. El decret també involucra als consistoris valencians, permetent-los exercir aquests drets d'adquisició preferent, una potestat que només tenia la Generalitat Valenciana. El conseller va impulsar acords amb Sareb per a l'adquisició d'habitatges, convocatòries públiques d'adquisició d'habitatges a particulars o la promoció de noves construccions a través d'empreses privades o de la pública Entitat Valenciana d'Habitatge (EVha).[21]

Martínez Dalmau anuncià la seua dimissió i sortida de la vida política l'agost de 2021 arran de les diverses crisis internes de Podem i la manca de sintonia amb la seua coordinadora Pilar Lima i fou substituït per Héctor Illueca, en aquell moment director general de la Inspecció de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball d'Espanya, que també va exercir com a diputat de Podem al Congrés espanyol.[22]

Obres[modifica]

  • Aspectos constitucionales del Ministerio Fiscal (1999)
  • Cambio político y proceso constituyente en Venezuela (2000, amb Roberto Viciano Pastor)
  • La independencia del Banco Central Europeo (2005)
  • Constitución, legitimidad democrática y autonomía de los bancos centrales. Tirant, València (2005)
  • Europa y el Mediterráneo. Perspectivas del diálogo intercultural (editor). Publicacions de la Universitat de València-Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos, València (2006)
  • Democracia, participación y voto electrónico (2007)
  • Desafíos constitucionales. La Constitución ecuatoriana del 2008 en perspectiva. Coeditat amb Ramiro Ávila Santamaría i Agustín Grijalva. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos i Tribunal Constitucional del Ecuador. Quito (2008).
  • El proceso constituyente boliviano (2006-2008) en el marco del nuevo constitucionalismo latinoamericano. Enlace, La Paz (2008).
  • Teoría y práctica del poder constituyente (editor). Tirant, València (2014)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ficha persona» (en castellà). [Consulta: 2 setembre 2018].
  2. ↑ Currículum
  3. ↑ «Currículum de Rubén Martínez Dalmau».
  4. ↑ «Teoría y Práctica del Poder ConstituyenteTirant lo Blanch - Editorial Tirant Lo Blanch México». [Consulta: 2 setembre 2018].
  5. ↑ Rubén Martínez Dalmau Arxivat 2015-06-23 a Wayback Machine. a www.derechoconstitucionaltoledo.com
  6. ↑ Dalmau, Ruben Martinez «El nuevo constitucionalismo latinoamericano: fundamentos para una construcción doctrinal» (en anglès). Revista General de Derecho Público Comparado nº 9.
  7. ↑ «Grup». [Consulta: 2 setembre 2018].
  8. ↑ «Thémis. ANÁLISIS CRÍTICO DEL DERECHO ONSTITUCIONAL DESDE LA PERSPECTIVA DEL NUEVO CONSTITUCIONALISMO LATINOAMERICANO (2015)».
  9. ↑ User, Super. «Doctorado en Derecho» (en espanyol europeu). [Consulta: 2 setembre 2018].
  10. ↑ «Personal - umsa» (en espanyol europeu). [Consulta: 2 setembre 2018].
  11. ↑ Ricardo, Gaefke,. «Harmony With Nature - Expert Profile». [Consulta: 2 setembre 2018].
  12. ↑ «JUNTOS POR EL MUNDO QUE QUEREMOS - 20 AÑOS DE AMNISTÍA INTERNACIONAL EN VALENCIA - RUBÉN MARTÍNEZ» (en castellà). [Consulta: 2 setembre 2018].
  13. ↑ Podemos elige a una activista sorda como representante valenciana en el senado
  14. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  15. ↑ Podemos vuelve a sus origenes y confiará a la Fundación CEPS su estructura valenciana a Valencia Plaza
  16. ↑ «Curriculum de Rubén Martínez Dalmau al CvLAC». Arxivat de l'original el 2018-09-02. [Consulta: 2 setembre 2018].
  17. ↑ «Compromís-Podemos coloca a Rubén Martínez Dalmau en el tres de la candidatura por Alicante – xabiaaldia – El periódico para xabieros con inquietudes» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
  18. ↑ «[https://web.archive.org/web/20180902220628/http://www.cortsvalencianes.es/BASISCGI/BASIS/BOCV/WEB/BOCV_INS_C/DDW?W=ID_BOCV='IX00009000'+AND+POS_SUMARIO='3.000000000' Bolet�n Oficial de las Cortes Valencianas- �ltimo bolet�n]» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-09-02. [Consulta: 2 setembre 2018].
  19. ↑ «Martínez Dalmau es el candidato de Podem a la presidencia de la Generalitat» (en castellà), 27-11-2018. [Consulta: 31 gener 2021].
  20. ↑ Martínez, Laura. «Dalmau dejará su acta como diputado cuando Podemos elija a su sustituto en la portavocía» (en castellà), 19-06-2019. [Consulta: 31 gener 2021].
  21. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Dalmau anuncia que deja el Consell a mitad de legislatura» (en castellà). [Consulta: 30 octubre 2021].
  22. ↑ «Rubén Martínez Dalmau, amb intenció d’abandonar el Govern valencià» (en catalan). [Consulta: 30 octubre 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rubén_Martínez_Dalmau&oldid=32969153»