Alboraia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alboraia
Alboraya
Escut d'Alboraia
(En detall)
Localització

Localització d'Alboraia respecte del País Valencià Localització d'Alboraia respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Camps de xufa a Alboraia
Camps de xufa a Alboraia
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Montcada (Horta Nord)
Gentilici Alboraier, alboraiera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 28.989.727,00
Superfície 8,34 km²
Altitud 5 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
23.269 hab.
2.790,05 hab/km²
Coordenades 39° 30′ 00″ N, 0° 21′ 08″ O / 39.50000°N,0.35222°O / 39.50000; -0.35222Coord.: 39° 30′ 00″ N, 0° 21′ 08″ O / 39.50000°N,0.35222°O / 39.50000; -0.35222
Distàncies 3,1 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 PP, 5 PSPV, 3 UPPA, 3 Compromís,
1 CIALBO i 1 No Adscrit
Miguel Chavarria Díaz (PSPV) (2011)
Codi postal 46120
Codi territorial 46013
Festes majors Del 21 al 24 de juny
Patró/Patrons Sant Cristòfol
Web

Alboraia (oficialment i en castellà Alboraya) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet, se'l definix com El portal de l'Horta.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituïxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la "pressió" urbanística.

No obstant això, atès que hi ha en eixes grans zones de regadiu, el terme es dividix en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera.

Límits[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb els termes municipals d'Almàssera i Meliana, al Sud amb la ciutat de València, a l'oest amb Tavernes Blanques i a l'est amb la Mar Mediterrània que banya aproximadament 4 kilòmetres de platges, des de l'anomenada "Platja Nord", que limita amb les noves platges condicionades de Meliana, fins a la platja de la Patacona, platja veïna de la Malva-rosa, una de les platges urbanes de la ciutat de València.

Accés[modifica | modifica el codi]

Plànol esquemàtic de la ciutat, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona industrial
  •   Carretera secundària
  •   Vía verda

A Alboraia es pot accedir per la Ronda Nord de València; o per les diverses carreteres comarcals que arriben, com la CV-330 des de Tavernes Blanques o la CV-330 des de la zona de Port Sa Platja on es troba l'eixida 14 de l'autovia V-21.

Alboraia compta amb dues estacions de la Línia 3 de Metro de València, que la comuniquen amb la ciutat i amb l'estació de l'Aeroport de València i amb la de Rafelbunyol. Aquestes estacions són l'estació de Palmaret i la d'Alboraia.

Història[modifica | modifica el codi]

Alboraia era una alqueria musulmana que Jaume el Conqueridor atorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles per la seva participació a la conquesta de la ciutat de Balansiya.[2] Teresa Gil de Vidaure, va assolir la propietat mitjançant una permuta de terres amb dit bisbe, amb la qual va engrossir el patrimoni de Jaume de Xèrica, fill seu i del rei Jaume el Conqueridor. L'any 1331, passà a mans de Gilabert de Zanoguera, qui va fundar el senyoriu. Durant el segle XV, passà a poder de la Corona. Al seu terme, es troba el despoblat de Rafelterras. L'església va ser construïda el segle XV sota l'advocació de Santa Maria. Junt al Barranc de Carraixet s'alçà una ermita dedicada la Mare de Déu dels Desemparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i va ser ordenada construir pel Consell General de València l'any 1400, per tal de consagrar els cementiris on eren soterrats els ajusticiats i els desemparats. L'edifici actual és de nova planta. La principal activitat és l'agrícola, i el conreu més important és el de la xufa, que ha fet famosa l'orxata d'Alboraia. El recompte poblacional de l'any 1646 ofereix un còmput de 88 cases; Cavanilles xifra la població, l'any 1794, en 560 veïns; a mitjan segle XIX Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
4.700 4.807 5.712 6.124 6.749 6.885 8.073 9.126 10.727 11.687 16.943 20.514 21.263 21.582

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (dades de 1994): el 45,80% treballa en el sector serveis, el 33% en la indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Alboraia, 2011[3]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Manuel Álvaro Manzano 3.651 8 32,40
Partit Socialista del País Valencià Miguel Chavarria Díaz 2.094 5 18,58
Unión Popular de Alboraya M. Carmen Peris Navarro 1.496 3 13,28
Coalició Compromís M. Àngels Belloch Aguilar 1.340 3 11,89
Ciudadanos por Alboraya Francisco Javier Balaguer Ferrer 908 2 8,06
Esquerra Unida del País Valencià Vicent Adell 537 - 4,77
Altres 1.242 - 10.75
En blanc 289 - 2.5 %
Total 11.744 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Ruiz Peris UCD
1983 - 1987 Joan Josep Barres Paulo PSPV
1987 - 1991 Francisco Pastor Gimeno UV
1991 - 1995 Joan Josep Barres Paulo PSPV
1995 - 1999 Joan Josep Barres Paulo PSPV
1999 - 2003 Manuel Álvaro Manzano PP
2003 - 2007 Manuel Álvaro Manzano PP
2007 - 2011 Manuel Álvaro Manzano PP
Des del 2011 Miguel Chavarria Díaz PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita dels Peixets, a la desembocadura del Carraixet

Alboraia conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, amb la particularitat de presentar a més un front costaner de quasi quatre quilòmetres de longitud, amb dos nuclis residencials separats per la desembocadura del barranc del Carraixet, Port Sa Platja i la Patacona; el primer té un port esportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracteritzat pels càlids ocres i sienes, els blauets i els roses pàl·lids, utilitzats tradicionalment en la pintura dels habitatges.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'església parroquial de l'Assumpció de La nostra Senyora (s. XVIII) d'estil barroc i origen medieval. La façana és de maçoneria, amb la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus amb capelles laterals, la nau central presenta volta de mig canó. El poble d'Alboraia, compta amb altres ermites com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la masia de Vilanova; l'ermita de la Mare de Déu del Pilar, abandonada; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús,(Retoret), en la masia del Rector; l'ermita de la Masia del Soc, de la qual només queden restes en la nomenada masia; l'ermita de Santa Bàrbara, (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors; l'ermita de San Cristòfol pròxima al polígon industrial, i vora la desembocadura del barranc de Carraixet l'Ermita del Miracle dels Peixets, d'estil neogòtic, mostra façana dividida en tres cossos, amb ventanals ogivals i teulada a dues aigües, en el costat dret es pot observar un panell ceràmic amb l'al·lusió al miracle suposadament ocorregut en l'any 1348 en este mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraia està representada per les modernistes cases urbanes de finals de segle XIX i principis del segle XX, així com les alqueries morisques i cases d'horta, testimoniatge d'un remot passat, esguitat de xicotets retaules ceràmics d'origen devocional. Cabria destacar l'Alqueria del Magistre, l'anomenat "Pont del Moro" de 5 metres d'ample per 8 de llargària, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat es pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó.

Festes[modifica | modifica el codi]

Platja de la Patacona

Les festes d'Alboraia són conegudes en tota la comarca i a elles acudixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Comencen el primer cap de setmana de juliol i s'estenen al llarg de tota la setmana següent, celebrant-se diverses vegades activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus Christi fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, patró de la localitat.

Al voltant de les festes majors s'organitza una gran fira, amb la presència dels grups culturals de la població.

Però açò és només el principi. El calendari festiu d'Alboraia és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nord. Són coneguts i admirats per tota la comarca la Processó dels Palmells del diumenge de Rams, el Viacrucis de l'Horta, les processons de Dijous i Divendres Sant i la Santa Trobada del Diumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer diumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita del "Miracle dels Peixets".

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraia, que té lloc al voltant del 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una setmana lúdic festiva, on els actes religiosos processons del Corpus, San Roc, (amb la benedicció del rotllo i el ciri), Verge de l'Assumpció, Sant Cristòfol, (benedicció de cotxes), festa a Sant Isidre Llaurador (amb benedicció d'animals), conviuen amb actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions esportives, tradicional "Trofeu de Galotxa", "vaquetes" i "bou embolat"; dia de l'orxata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos de Port Sa Platja a la Verge del Carme i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanquen el cicle estiuenc.

Les festes de la tardor, com les del complex de la Patacona, "quintos" a Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa entre unes altres, reobren el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi amb la setmana nadalenca i el canvi d'any.

L'orxata: "El bressol de l'orxata", "Manantial d'orxata"[modifica | modifica el codi]

Alboraia és coneguda arreu del món amb estos lemes, per ser la població on s'elabora la millor orxata del món; és sens dubte, el seu principal tret característic, almenys de portes enfora.

També, en aquest municipi s'elabora un dolç de reposteria, els fartons, per mullar a l'orxata.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Ajuntament d'Alboraia, història d'Alboraia
  3. Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 2011, pre.gva.es

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]