Joan Baptista Basset i Ramos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Baptista Basset i Ramos
Naixement 1654
Alboraia
Mort 15 de gener del 1728
Segòvia
Nacionalitat Catalunya Valenciana
Ocupació Militar
Signatura

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascut al si d'una família d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperança Ramos.

Exiliat des de la revolta de 1693, fou general de l'exèrcit imperial de l'arxiduc Carles a Milà i Hongria.[2]

Inici de la campanya austriacista[modifica | modifica el codi]

Formava part de la flota angloholandesa que envià el pretendent austríac per a prendre possessió com a rei a Madrid el 1704. Després de prendre la vila de Gibraltar i bombardejar Alacant,[3] desembarcaren a la ciutat de Dénia el 17 d'agost del 1705 on fou assetjat. Allí restà Basset com a general de les forces austriacistes, però l'exèrcit borbònic comandat pel tinent general José de Salazar fou enviat a la defensa de Barcelona, deixant el regne indefens,[2] tret del Regiment de cavalleria Rafael Nebot, que es passà a la causa austriacista,[4] i Basset va cavalcar des de Dénia passant Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resistència important i en poques setmanes, arribaren a la ciutat de València, on el borbònic comte de Carlet li lliurà les claus de la ciutat,[5] on proclamaren rei Carles d'Àustria. El febrer del 1706 organitzà la defensa de Xàtiva, que rebutjà victoriosament les tropes borbòniques.[1]

Va capitanejar la revolta valenciana contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, insurrecció a la qual se sumaven les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comerç amb Holanda i Anglaterra. Així esdevingué cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels «botiflers», nobles i partidaris del borbó Felip.

La derrota d'Almansa i la caiguda de Barcelona el 1714[modifica | modifica el codi]

Junta de guerra de l'1 de setembre del 1714, amb la participació d'Antoni Villarroel, Casanova i Basset.

El fet d'haver promès als llauradors valencians (maulets) l'exempció de càrregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles. Arran de la derrota d'Almansa (25 d'abril del 1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i només pogué reunir-les per a la defensa de la ciutat de Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat l'11 de setembre del 1714.[1]

El captiveri[modifica | modifica el codi]

Deu dies després de la capitulació de Barcelona, una vintena de caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Baptista Basset, Josep Vicent Torres i Francesc Maians i els catalans Antoni de Villarroel, Josep Bellver i Sebastià de Dalmau, entre d'altres) van ser detinguts per les tropes castellanofranceses, malgrat la promesa del duc de Berwick –conqueridor de Barcelona– que no hi hauria repressió contra els resistents durant el setge de la ciutat. Empresonats pels borbons, van ser traslladats a Alacant[6] i des d'ací, en el cas de Basset, a diverses presons, com Hondarribia i, més tard (1719), Segòvia.

Anys després, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambdós bàndols en la guerra de Successió. Tanmateix, Basset, contràriament als seus companys que abandonaren la presó i pogueren arribar fins a Viena, ja havia estat excarcerat el 1724 a causa del seu mal estat de salut, a condició que no sortís de Segòvia, ciutat on va morir, pobre i malalt i assistit pels jesuïtes, el 15 de gener del 1728, i va ser enterrat per caritat a l'església de Santa Eulàlia.[7] Prèviament, el 21 de juny del 1727, l'emperador Carles l'havia rehabilitat en els seus honors i l'havia nomenat Feldmarschall-Leutenant, és a dir «tinent mariscal», un càrrec equivalent al de tinent general. Les darreres investigacions sobre la seva etapa final contradiuen l'afirmació segons la qual es donava per segura la presència del general maulet a la cort austriacista a Viena una vegada finalitzada la guerra de Successió. El descobriment d'una carta, enviada des de Segòvia al secretari d'estat de Felip V, Juan Orendaín, ha canviat totes les teories sobre el final de Basset.[8]

Placa en commemoració a Joan Baptista Basset, al Fossar de les Moreres de Barcelona.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Al Fossar de les Moreres de Barcelona hi ha una placa dedicada a Joan Baptista Basset, promoguda per Acció Cultural del País Valencià l'any 2005.

Des de l'any 2008 s'ha iniciat al País Valencià el Projecte Basset, un projecte social per a recuperar la figura del general. Els promotors del projecte són Vicenç Salvador Torres Guerola, Josep Usó i Manyanós i Carolina Latorre Canet. El Poema a Joan Baptista Basset, obra musical, és el recurs didàctic del projecte.[9] Després de tres anys de treball educatiu a l'escola, ha sortit al carrer a la segona Festa Estellés:[10] estrena de La Muixeranga del Poema a Joan Baptista Basset, al País Valencià.[11] Altres parts ja han sonat a Alginet.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Joan Baptista Basset i Ramos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45. ISBN 0300087187. 
  3. Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes: De Jaume I als nostres dies. València: Carena Editors, 2001.
  4. Correspondencia de Luis XIV con M. Amelot, su embajador en España. 1705-1709. Publicada por el señor barón de Girardot (en castellà). Universidad de Alicante, 2012, p. 279. ISBN 8497172027. 
  5. «Municipi borbònic (1707-1883)». Museu d'història de València. [Consulta: 23/11/2014].
  6. La narració dels fets a càrrec de Saint-Simon, dins les seves Memòries. (francès)
  7. Arnau Cònsul. «Què se'n va fer del herois de la guerra de Successió?». Revista Sàpiens, 89, març-2010, p. 26.
  8. Vegeu, per exemple, Núria Cadenes, «15 de gener del 1728», El Temps núm. 1.291, 10 de març del 2009.
  9. 9,0 9,1 Cadenes, Núria Pren forma el Projecte Basset (El Temps nº 1434) 6-12-2011, pp. 44, 45
  10. Vilaweb 03-09-2011
  11. Entrevista a El Singular Digital 6-10-2011

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Baptista Basset i Ramos Modifica l'enllaç a Wikidata