James Fitz-James Stuart
De Viquipèdia
James Fitz-James Stuart, primer Duc de Berwick (21 d'agost de 1670 - 12 de juny de 1734) va ser un militar i aristòcrata anglès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola. Va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit hispànic borbònic al front peninsular l'any 1704 però va ser destituït després de ser derrotat a la Campanya de Portugal i substituït pel Comte de Tessé. Després de la derrota patida per aquest, fou nomenat de nou com a comandant en cap i va aconseguir portar les tropes borbòniques a la victòria en la Batalla d'Almansa. Rellevat de nou del comandament, fou nomenat per nou per tal de dirigir les operacions borbòniques durant el Setge de Barcelona (1713-1714) que culminà en la Batalla de l'11 de setembre.
Taula de continguts |
[edita] Perfil biogràfic
El Duc de Berwick era fill il·legítim del rei derrocat d'Anglaterra Jaume II i d'Arabella Churchill, germana del Duc de Marlborough, qui fou un dels grans comandaments militars de la Guerra de Successió Espanyola, aquest però pel bàndol austriacista.
James Fitz-James va néixer a Moulins (França) abans de l'accés del seu pare al tron, i va ser criat com a catòlic i educat pels jesuites.
El 1695 es va casar amb Honora de Burgh, vídua de Patrick Sarsfield, comte de Lucan. D'aquest enllaç va néixer un fill:
- James Francis Stuart-Fitzjames-Stuart (n. 21 d'octubre de 1696 - m. Nàpols, 2 de juny de 1738), duc de Llíria i Xèrica; casat amb Catalina Ventura Colón de Portugal, duquessa de Veragua i de l'Horta (descendent del descobridor Cristòfol Colom).
Vidu el 1698, contreu la seva segona unió, amb Ana Bulkeley, el 1700. D'aquest noves nupcias van néixer 10 fills.
Entre els seus descendents figuren els duc de Fitzjames (francesos) i els ducs de Llíria (espanyols), que posteriorment entroncarien amb la Casa d'Alba, desapareixent.
[edita] Expedient militar
Va entrar al servei de Carles, duc de Lorena i va ser present al setge de Buda. Fitz-James va rebre el títol de duc de Berwick de mans del seu pare el 1687, baró de Bosworth i comte de Tinmouth. Després va tornar a Hongria i va participar a la batalla de Mohacs.
Retornà posteriorment a Anglaterra i va ser nomenat governador de Portsmouth. El rei Jaume II va nomenar James Fitz-James Cavaller de la Lliga, però a causa de la revolució gloriosa i la invasió de Guillem d'Orange, la imposició efectiva del títol mai no va tenir lloc.
[edita] Guerra dels Nou Anys
L'any següent Jaume va ser enderrocat i Berwick es va exiliar amb ell prenent part activa a la campanya irlandesa entre les forces jacobites i les guillerminas, incloent la batalla del Boyne.
[edita] Exili i servei en l'exèrcit francès
Després de l'exili final del seu pare, Berwick va servir en l'exèrcit francès, participant en les batalles de Steinkirk i de Landen. En l'última, Berwick va ser pres presoner, però intercanviat amb el duc d'Ormonde.
[edita] Guerra de Successió Espanyola
Com a soldat, Berwick va ser altament estimat pel seu valor, la seva capacitat i integritat. Com a resultat del seu distingit servei a la Guerra de Successió Espanyola, es va nacionalitzar francès i va ser nomenat mariscal de França després de la seva encertada expedició contra Niça el 1706.
El 25 d'abril de 1707, Berwick va aconseguir una gran victòria a la batalla d'Almansa contra els partidaris de l’arxiduc Carles (donant-se la paradoxa de què un anglès al capdavant d'un exèrcit majoritàriament francès va derrotar el marquès de Ruvigny, un francès al capdavant d'un exèrcit anglès). Després d'Almansa, Berwick va rebre els títols de duc de Fitz-James i par de França de mans de Lluís XIV.
Felip V d'Espanya també el premià nomenant-lo lloctinent d'Aragó, creant el títol de duc de Llíria i concedint-li el en feu la vil·la de Xèrica el 30 de setembre de 1707.
L'últim esdeveniment important en què va participar el duc de Berwick durant la Guerra de Successió Espanyola va ser el setge de Barcelona, que supossà la derrota de l'11 de setembre de 1714, i després de la qual va ser nomenat capità general de Catalunya[1]
[edita] Guerra de la Quàdruble Aliança
No molt després d'això, Berwick va ser designat governador militar de la província francesa de Guyena, on va fer amistat amb Montesquieu. El 1718 es va trobar sota la necessitat d'entrar una vegada més a Espanya amb un exèrcit; i aquesta contra Felipe V.
[edita] Guerra de Successió de Polònia
Molts anys de pau van seguir a aquesta campanya, i Berwick no va ser nomenat cap altra vegada per servir en camp fins a 1733. Aquell any va ser eligit per conduir l'exèrcit del Rin a la Guerra de Successió de Polònia, però va resultar mort per una bala de canó al setge de Philippsburg, el 12 de juny de 1734.
| Precedit per: Virrei de Catalunya |
Capità general de Catalunya 1714 |
Succeït per: Albert-Helfride-Octave |
[edita] Referències
- ↑ (castellà) Ejército de tierra español, Historia de la Capitanía General en Cataluña
