Botifler
Botifler és el malnom amb què es va titllar a Catalunya als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. Des d'aleshores ençà i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és emprat a Catalunya per referir-se als "catalans traïdors", tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya.[1]
Taula de continguts |
Ús durant la Guerra de Successió Espanyola [modifica]
Durant la Guerra de Successió Espanyola el malnom «botifler» es va emprar a Catalunya per a referir-se als catalans traïdors. Així quedà documentat el seu ús per a referir-se despectivament als dirigents de determinats pobles fidels a Felip V com Manlleu, Cervera o Centelles.[2] També el documentà en el seu propi diari particular un botifler, un partidari de Felip V, el notari Aleix Claramunt; aquest notari abandonà Barcelona per contrari a la continuació de la guerra contra Felip V el juliol 1713 i cercà refugi en la casa d'un parent seu a Samalús. Quan la resta del Principat de Catalunya s'alçà en armes el gener del 1714, Aleix Claramunt explica en el seu diari que dos religiosos i un particular vingueren a perseguir-lo insultant-lo al crit de «butifler traÿdor»;[3] tot seguit Aleix Claramunt fugí de Samalús i s'amagà a Granollers. De la mateixa manera que a Catalunya, també en els altres estats de la Corona d'Aragó els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó es titllaren amb diferents renoms, essent denominats maulets els seguidors de Carles III al regne de València.
Etimologia [modifica]
Una de les etimologies proposades pel malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes la Casa de Borbó. El primer esment històric del malnom es troba en les Narraciones Históricas de l'austracista Francesc de Castellví, el qual va constatar que ja el 1703 a Barcelona es titllava obertament als seguidors de la Casa de Borbó amb aquesta denominació; per la seva part, Castellví en derivava l'etimologia no de l'expressió francesa «beauté fleur», sinó del cognom del mariscal Louis François de Boufflers, i en datava l'origen just després de les notícies arribades a la capital catalana de les batalles de Nimega (1702) i Eckeren (1703).
| « | Esparcióse por toda España la aclamación ejecutada en Viena de Austria de rey de España en la persona del serenísimo archiduque Carlos. [..] Estas voces hicieron impresión generalmente en España y en particular empezaba a distinguirse dos partidos, en Cataluña, con sobrenombres distintos. A los que consideraban inclinados a las Dos Coronas [borbòniques] los llamban butifleros y éstos, a los que discurrían ser del partido asutríaco, imperiales. Estos nombres tuvieron principio y se originó esta distinción en el combate que en 11 de junio de 1702 hubo en las cercanías de Nimega entre las Dos Coronas y los aliados, mandados los primeros del duque de Borgoña, guiado de la grande experiencia militar del mariscal de Boufflers, [..] Esta noticia llegó a Barcelona en los avisos públicos muy favorable a las Dos Coronas. De este hecho empezó como en sombra este renombre. Tomó cuerpo de otro combate en las cercanías de Amberes entre Eckeren y Cahapelle [..] Los avisos publicados en España le escribieron muy favorables [a les Dues Corones borbòniques]. Los extranjeros daban favorables a los aliados el suceso. De este segundo hecho quedaron distinguidos los partidos. Los que creían o esparcían sucesos favorables a las Dos Coronas eran llamados butifleros y los que divulgaban o creían sucesos favorables al rey Carlos y sus aliados eran considerados con el nombre de imperiales. Esta distinción y renombre ocasionó muchos infortunios y desgracias, y duró todo el curso de la guerra. Y aunque en 10 de marzo de 1711[sic] murió el mariscal Boufflers, no terminó el renombre y creció siempre el encono entre los dos partidos, conservándose aún después de terminada la guerra en España. En el reino de Valencia se distinguían en mauletes y fanáticos [..] En Aragón en renombre de anjuinos y archiduquistas. | » |
| — [4] | ||
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Botifler». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Botifler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcoberro i Pericay, Agustí. «Crònica del setge de Barcelona de 1713-1714, del notari Aleix Claramunt». Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, Nº. 26, 2008, pàg. 255-278. ISSN: 0211-5425.
- ↑ Castellví, Francisco de: Narraciones históricas, vol.1; pp.420-421
Bibliografia [modifica]
- Sales, Núria; Els Botiflers (1705-1714); Ed. Dalmau
