Berga
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Berguedà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Berguedà |
||||
| Gentilici | Berguedà, berguedana | ||||
| Superfície | 22,56 km² | ||||
| Altitud | 704 msnm (màx.:1495 mín.:600) |
||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
17.018 hab. 754,34 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 404657 4661908(i) | ||||
| Distàncies | 97 km de Barcelona 97 km de Barcelona |
||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Juli Gendrau i Farguell (CiU) |
||||
| Codi postal | 08600 |
||||
| Codi territorial | 080229 |
||||
| Patró/Patrons | Sta. Eulàlia de Mèrida | ||||
| Dies de mercat | Dissabte | ||||
| Agermanament | Guernica (Euskadi) Högsby (Suècia) Tarascon d'Arièja (França) |
||||
| Web | |||||
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat està situada al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou la Colònia Rosal i Sant Bartomeu de la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs, al sud-est amb Olvan, al sud amb Avià, al sud-oest amb Capolat i al nord-oest amb Castellar del Riu.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Berga, i el seu agregat de la Valldan, gaudeixen d’una posició estratègica i privilegiada al peu dels primers contraforts del Prepirineu, en un estatge de muntanya mitjana, amb boscos, prats, torrents i fonts, orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.
Està situada en la proximitat del riu Llobregat, la qual cosa vol dir que es troba vora d’un corredor natural que comunica les terres de muntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla del Bages. No és d’estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l’home prehistòric hi visqués de forma estable en ocasions, i en altres hi passés llargues temporades.
[modifica] Història
La ciutat de Berga deu el seu origen en Vergneum[2][3] capital del territori dels bergistans, on s'aixecaria el Castrum Bergium de la República de Roma.
Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començaments del segle X, la capital d'un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. La bastida de la muralla el segle XIV, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la generalitat durant la guerra dels remences, l'any 1468 va ser ocupada pel príncep Ferran.
Un fet molt destacable és que a la baixa Edat Mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.
Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat caigué en mans franceses en 1655 i recuperada per les tropes de la monarquia hispànica, enviades pel Virrei de Catalunya Joan Josep d'Àustria sota el comandament de Juan Mata.
Durant la guerra contra Napoleó va esdevenir la seu de la Junta Superior de Catalunya (1811), i el 1837 es va convertir en seu definitiva del govern carlí. El 1877 la vila va rebre el títol de ciutat.
Ja en el segle XX, la indústria dels primers anys va enfocar la vida ciutadana i, posteriorment, l'onada d'immigració va fer créixer espectacularment el cens demogràfic, social i econòmic.
El 31 d'octubre de 1908 va rebre la visita del llavors rei Alfons XIII.
El 1 de Juliol de 1966 va rebre la visita del llavors cap d'Estat Francisco Franco.
El 17 de febrer de 1976 va rebre la vista dels reis Joan Carles I i Sofia de Grècia
[modifica] Patrimoni històric
- Església Parroquial de Santa Eulàlia, del segle XVII. Està formada per una sola nau amb capelles laterals.[4]
- Església de Sant Joan de Berga, d'orígens romànics (segle XIII) i molt reformada en època gòtica (s. XV) i al segle XVIII. Des de 1983 és monument històric artístic.
- Palau dels Peguera, que fou residència dels Peguera, senyors de Berga. Dels orígens romànics no se'n conserva res i l'edifici actual és probablement del segle XIV, amb modificacions del segle XVIII.[4] Durant la Guerra del Francès hi visqué el Baró de Maldà.
- Torre de la Petita, damunt la serra de la Petita, construïda al segle XIX (1838) en plena dominació carlina. Pel seu emplaçament estratègic va ser una important torre de guaita i de defensa. Desmilitaritzada des de 1868, és de les poques edificacions militars d'època carlina que encara resten dempeus.
- Plaça de Sant Pere. El seu origen medieval es relaciona amb la construcció de l'antiga església romànica de Sant Pere, enderrocada al segle XVIII per construir-hi la nova de Santa Eulàlia. És l'espai central de les festes de la Patum.[4]
- Ajuntament, a la plaça de Sant Pere. Fou projectat per l'arquitecte Emili Porta el 1929 amb una façana historicista d'intenció monumental.
- Cal Sarraís, edifici del 1740.
- Portal de Santa Magdalena. Única porta medieval que es conserva de les set que tenia la ciutat.
- Capella de La Pietat. Segle XVII
- Molí de la Sal. Segle XVIII
- Santuari de la Mare de Déu de Queralt. Segle XVIII (Imatge de la Verge del segle XIV)
- Sant Quirze de Pedret. Segle IX. Malgrat trobar-se situat en el terme de Cercs, el 1959 va ser cedida, després d'un acord, pel bisbat de Solsona a l'ajuntament de Berga per a la seva restauració i conservació. Només s'hi realitza culte religiós el dia de la seva festa anual i depèn de la parròquia de Berga.
- Forns de Casa-en-Ponç.
-
Església de Santa Eulàlia
-
Palau dels Peguera
-
Vista del Castell de Sant Ferran
-
L'Església de Sant Francesc des del Portal de Santa Magdalena
[modifica] Museus
- Museu Comarcal. Fons etnològics, històrics i ciències naturals.
- Museu Municipal. Ceràmica, objectes de l'Edat Mitjana i restes prehistòrics de la història de Berga.
- Museu del Circ. Col·lecció de Josep Vinyes.[5][6]
- Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Edifici de 1.523 m² i amb més de 36.000 volums.
- Espai d'Interpretació de Berga
[modifica] Carrer del Programari Lliure
El 3 de Juliol de 2010 va ser inaugurat a Berga el primer carrer del món amb el nom de Carrer del Programari Lliure, en una cerimònia on va assistir el fundador del moviment; el Sr. Richard Stallman. La iniciativa de batejar amb aquest nom el carrer va ser proposada per Albert Molina, Abel Parera i Xavier Gassó, promotors de les Jornades de Programari Lliure al Berguedà.
[modifica] Fills il·lustres
- Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196), trobador.
- Jaume Cascalls (1341?-1378), escultor. [7]
- Francesc Descatllar i de Tord (segle XVII-1715), militar austriacista.
- Ramon Farguell i Montorcí (1769 - ?) inventor durant la Revolució Industrial d'una màquina de filar anomenada berguedana o maixerina.
- Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), filòsof.
- Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), enginyer
- Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor.
- Pere Comas i Calvet (1892-1969), conseller de Justícia de la Generalitat Republicana.
- Josep Armengou i Feliu (1910-1976), escriptor.
- Josep Ester i Borràs (1913-1980), dirigent anarquista de la CNT del Berguedà.
- Sibil·la de Saga (1245-1320),noble i darrera amant de Jaume I.
[modifica] Festes i tradicions
- Fira de Santa Tecla
- Festa dels Bolets
- Carnestoltes
- Sant Marc.
- Fira del 1 de maig
- La Patum
- Els Elois
- Festa de Santa Eulàlia. És la patrona de Berga.
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Berga | 15.724 |
| Cal Rosal | 694 |
| Sant Bartomeu de la Valldan | 742 |
| Dades: 2009. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1857 incorpora Queralt, Fumanya i Sant Pere de Madrona; el 1900, Salcelles; el 1970, la Valldan.
[modifica] Ciutats agermanades
[modifica] Vegeu també
[modifica] Galeria
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Antoni Ramon i Arrufat, Història, vol. IX: llibres XVIII-XXI Per Polibi
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 El barri vell al web de l'ajuntament de Berga
- ↑ Marimon, Silvia. «Museu del Circ de Berga. Senyores i senyors, passin i mirin!». Sàpiens [Barcelona], núm. 65 (març 2008), p. 58. ISSN 1695-2014.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 38. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ LLONCH I PAUSAS, Sílvia; ALARCIA I HUARTE, Miquel Àngel: "Jaume Cascalls, escultor de Berga", a: XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Berga: Publicacions de l'Ajuntament, 1982, p. 23-29.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Documental sobre Berga al programa del Canal 33, Viure a Catalunya
|
|||||||
