Assemblea Nacional Catalana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Assemblea Nacional Catalana
AssembleaNacionalCatalanaLogotip.jpg
Abreviatura ANC
Fundació 30 d'abril de 2011
Tipus Independentista
Seu Carrer de la Marina, 315 08025 Barcelona
Àmbit Catalunya
Membres 34.105 socis (abril de 2014)
Presidenta Carme Forcadell
Pàgina web www.assemblea.cat

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.[1]

Està presidida per Carme Forcadell i l'abril de 2014 comptava amb més de 51.000 membres, dels quals 34.105 eren socis de ple dret (pagant quota) i 15.102 més estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota, només com a voluntaris), a més de 1.105 col·laboradors.[2] S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional.

Història[modifica | modifica el codi]

Estelada humana a Manresa el 7 de juliol de 2013
Estelada d'espelmes organitzada per l'ANC a la plaça Major de Vic l'11 d'octubre de 2012.

L'embrió de l'organització s'originà durant la «Conferència Nacional per l'Estat Propi» que se celebrà el 30 d'abril de 2011 a Barcelona, a la qual assistiren 1.500 persones. En aquesta conferència s'elegí el Consell permanent format per Aureli Argemí, Enric I. Canela, Carles Castellanos, Josep Cruanyes, Josep Dalmau, Miquel Esquirol, Patrícia Gabancho, Julià de Jòdar, Joel Joan, Enric Larreula, Lluís Llach, Fèlix Martí, Josep Maria Murià, Ferran Requejo, Francesc Ribera, Pep Riera, Blanca Serra, Eva Serra, Jordi Solé, Josep Maria Terricabras, Quim Torra, Ricard Torrents, entre d'altres; i també el secretariat provisional compost per Alfred Bosch, Carme Forcadell, Miquel Sellarès, Jaume Soler, Miquel Strubell, entre d'altres.[3][4]

L'assemblea constituent de l'ANC tingué lloc el 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona,[5][6] aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència.[7] L'abril de 2012, Carme Forcadell fou escollida presidenta de l'ANC, mentre que Carles Castellanos fou elegit vicepresident, Llorenç Sotorres tresorer i Jordi Martínez secretari.[8]

El març de 2013 comptava amb més de vint-i-set mil membres (13.600 socis de ple dret i prop de 13.500 com a col·laboradors).[9]

El 8 de juny de 2013 es van celebrar les eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana, en les quals Carme Forcadell va ser reelegida presidenta. Jaume Marfany va ser el nou vicepresident, en substitució de Carles Castellanos, Jordi Martínez es va mantenir com a secretari i Oriol Sallas va rellevar Llorenç Sotorres com a tresorer.[10]

El 17 de maig de 2014 i després de celebrar les corresponents eleccions, Carme Forcadell i Jaume Marfany van revalidar els seus càrrecs. En canvi, Antoni Morral va passar a ocupar la secretaria i Núria Guillaumes la tresoreria.

Suports[modifica | modifica el codi]

Diferents personalitats han donat el seu suport a l'Assemblea Nacional Catalana. Durant la commemoració del 40è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya, 110 membres d'aquesta organització donaren el seu suport a l'ANC, entre els quals cal destacar Miquel Sellarès, Jordi Carbonell, Blanca Serra i Ricard Lobo i Gil.[11] D'altra banda, durant la commemoració del 31è aniversari de la creació de la Crida diferents exdirigents d'aquesta organització signaren un manifest a favor de l'ANC. Entre els signants del manifest hi ha tots els líders i principals impulsors de l'entitat, com Àngel Colom, Aureli Argemí, Jordi Sànchez, Joan Manuel Tresserras, Xavier Bosch, Armand de Fluvià i alguns dels seus activistes més coneguts, com Jordi Rodri, Andreu Camps, Jordi Llobet o Agustí Argimón, persones que durant anys van estar a primera línia de les accions de la Crida.[12]

El desembre 2011 la secció berguedana va llançar la campanya Dóna la cara per la Independència, que un any després ja va tenir més de 31.400 adherits.[13][14] Es van adherir a la campanya l'expresident del Parlament de Catalunya Ernest Benach, els músics Lluís Llach, Francesc Ribera i Lluís Gavaldà; el professor Salvador Alsius;[15] el sociòleg Salvador Cardús; l'actriu Anna Sahun, i els actors Quim Masferrer[16] i Joel Joan.[13][17][18]

Campanyes i activitats[modifica | modifica el codi]

Acte simbòlic de desplegament d'una estelada gegant a Artés (Bages).

Les assemblees territorials i sectorials de l'ANC organitzen periòdicament tot un seguit d'actes en el seu àmbit sobre la independència de Catalunya de cares el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.[19]

11 de setembre de 2012[modifica | modifica el codi]

Estelada penjada entre els carrers Mallorca i València, al passeig de Gràcia, durant la manifestació

A finals del mes de juny de 2012 s'inicià la campanya "Marxa cap a la Independència" que va començar a la Seu Vella (Lleida) i que finalitzaria el dia 11 de setembre amb una gran marxa a Barcelona, sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del territori. Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària.[20] L'afluència de participants en la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana[21][22][23] i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte.[21][22] Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.[24][22]

Dos dies després de la manifestació, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i quatre membres més del secretariat de l'entitat -Blanca Serra, Soledat Balaguer, Marc Ricart i Ricard Gené- van ser rebuts en audiència al Palau de la Generalitat pel president Artur Mas, amb qui es van reunir durant més d'una hora. En la reunió li van suggerir que convoqués eleccions al Parlament de Catalunya que tinguessin caràcter «plebiscitari» sobre la independència i que el 2014 es convoqués un referèndum.[25]

La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de Pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs.[26] El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular de Catalunya durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos.

Mas convocà eleccions anticipades pel 25 de novembre de 2012 i expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.[27]

2013[modifica | modifica el codi]

A principis del 2013 l'ANC va encetar una campanya de Sobirania fiscal, per tal que particulars, empreses i institucions locals paguin massivament els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya[28]

L'1 de juny de 2013 va començar la campanya engegada per l'ANC «Signa un vot per la Independència», amb la qual, a través del dret de petició, es recullen instàncies individuals ("vots") per demanar al Parlament de Catalunya a esgotar totes les vies per fer possible la celebració d'una consulta políticament vinculant sobre la independència de Catalunya i, en cas que aquesta fracassi perquè el govern espanyol no l'autoritzi o no accepti els resultats, demana als representants electes del poble de Catalunya que declarin la independència de Catalunya.[29]

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van organitzar el 29 de juny de 2013 al Camp Nou un concert per escenificar una altra gran mobilització social a favor de la independència, sota el nom de Concert per la Llibertat.[30] Hi van assistir quasi 90.000 espectadors i hi van actuar artistes com Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil, Pastora, Joana Serrat, Jofre Bardagí, Jordi Batiste, Lídia Pujol, Xavi Sarrià i Miquel Gil, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mayte Martín, Mercedes Peón, Mouss & Hakim, Nena Venetsanou, l'Orfeó Català, Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Pep Sala, Pere Jou de Quart Primera, Peret, Projecte Mut, Quico Pi de la Serra, Sabor de Gràcia, Titot i David Rosell, entre més.[31][32]

L'ANC va organitzar també una cadena humana d'uns 400 km, coneguda com a Via Catalana, que es va fer l'Onze de Setembre del mateix any i que va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta des del Pertús fins a Alcanar.[33][34]

2014[modifica | modifica el codi]

El 29 de maig de 2014 l'ANC, junt amb altres entitats de la societat civil catalana, van presentar al Born Centre Cultural de Barcelona, la plataforma El País que Volem, un procés participatiu obert a la ciutadania què té per objectiu recollir les seves aportacions, propostes i diàleg sobre com hauria de ser Catalunya un cop esdevingui independent.[35]

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van engegar la campanya “Ara és l’hora" per aconseguir que una majoria molt àmplia del poble de Catalunya fes guanyar el Sí-Sí a la consulta del 9 de novembre. En el marc d'aquesta campanya l'ANC va organitzar la manifestació que es realitzà la Diada de l'11 de setembre a Barcelona. Aquesta manifestació va ser una concentració formant un mosaic de la senyera al llarg d'onze quilòmetres entre la Gran Via de les Corts Catalanes i l'avinguda Diagonal units a la Plaça de les Glòries Catalanes, formant una "V" simbolitzant la V de voluntat, votar i victòria. Segons la guàrdia urbana s'hi varen manifestar 1,8 milions i 2,5 milions de persones, segons els organitzadors, per demanar poder votar el 9 de novembre del 2014.[36]

El 14 de setembre l'ANC va entregar a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, gairebé 750.000 signatures (dins 234 caixes de cartó) recollides en la campanya "Signa un vot per la Independència" al llarg d'un any, per tal que el Parlament declari la independència si la consulta del 9 de novembre falla.[37]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Assemblea Nacional Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Casulleras Nualart, Josep. «L'ANC ja té 51.000 adherits, el doble de fa un any». VilaWeb, 5 abril 2014. [Consulta: 5 abril 2014].
  3. «La Conferència per l'Estat Propi inicia la ruta sobiranista». El Punt Avui, 1 de maig del 2011.
  4. «Consens i unitat per impulsar l'Assemblea Nacional Catalana». Llibertat, 30 d'abril del 2011.
  5. «Neix oficialment l'Assemblea Nacional de Catalunya per traçar el camí cap a la independència». Diari Ara, 10 de març del 2012.
  6. «Neix l'Assemblea Nacional Catalana amb l'objectiu de promoure un referèndum per la independència el 2014». 324.cat, 10 de març del 2012.
  7. «L'ANC marca un full de ruta cap a la independència». VilaWeb, 11 de març del 2012.
  8. Carme Forcadell elegida presidenta de l'ANC i Carles Castellanos com a vicepresident a www.llibertat.cat
  9. «L'ANC, any 1». Nació Digital, 9 de març de 2013. [Consulta: 9 de març de 2013].
  10. «L'Assemblea Nacional Catalana torna a escollir Carme Forcadell com a presidenta». 324.cat, 15 juny 2013. [Consulta: 16 juny 2013].
  11. La flama de l'Assemblea de Catalunya revifa a l'església de Sant Agustí 40 anys després, Directe.
  12. La Crida dóna suport a l'ANC, Ara.
  13. 13,0 13,1 «Més de 31.400 adherits al ‘Dóna la cara'», El Punt Avui, 26 d’agost de 2012, pàgina 6
  14. «Neix la iniciativa 'Dóna la cara per la independència'», Vilaweb, 27 de desembre de 2011
  15. Gemma Busquets, «“Si s'està convençut cal fer el que es pugui”», El Punt Avui, 27 de juliol de 2012, pàgina 8
  16. Júlia Manresa, «“La independència és un bé per a tots”», El Punt Avui, 30 d’agost de 2012, pàgina 9
  17. Marc Bataller, «La indignació catalana - Internet, una de les armes més valuoses», El Punt Avui, 27 de maig de 2012, pàgina 4
  18. Carme Torreló, «Dóna la cara per a la independència», El Punt Avui, pàgina 22
  19. Colomer, M.; González, S.. «Un Camp Nou per l'estat propi per impulsar el procés». Ara, 20 abril 2013.
  20. «Un milió i mig de manifestants per la independència de Catalunya». diari Ara, 11 de setembre de 2012.
  21. 21,0 21,1 El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza El País, 11 SEP 2012 - 23:26 CET (castellà)
  22. 22,0 22,1 22,2 Golejada independentista. Una marea humana exigeix un Estat propi per a Catalunya en la manifestació més gran de la història. El clam ciutadà desborda les previsions i deixa el pacte fiscal en una proposta de mínims El Periódico, dimecres 12 de setembre del 2012 - 11:34h (castellà)
  23. Une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise Libération 11 septembre 2012 à 22:52 (francès)
  24. «Article al diari Ara». Diari Ara, 11 de setembre de 2012.
  25. Diari de Girona. L'ANC suggereix unes eleccions ´plebiscitàries´ i un referèndum el 2014
  26. «Mas després de reunir-se amb Rajoy: "Això no ha anat bé"». Ara [Consulta: 25 de setembre de 2012].
  27. «Discurs d'Artur Mas en el debat de política general». [Consulta: 25 de setembre de 2012].
  28. Valls, Luana. «Nova campanya de l'Assemblea Nacional Catalana per difondre la sobirania fiscal». El Periódico de Catalunya, 24 de maig de 2013.
  29. «Arrenca la recollida de vots per la independència». VilaWeb, 1 juny 2013.
  30. Colomer, Marc. «El Barça cedeix el Camp Nou el 29 de juny per al concert amb Llach per l'estat propi». Ara, 24 abril 2013.
  31. «Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil i Pastora entre més al concert per la independència». VilaWeb, 30 maig 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  32. «L'independentisme esclata al Camp Nou». VilaWeb, 30 juny 2013. [Consulta: 30 juny 2013].
  33. «De la Jonquera a Alcanar: 400 km de 'Via Catalana' cap a l'estat independent». Ara, 19 juny 2013.
  34. «L'ANC i Òmnium faran una cadena humana per la independència l'11 de setembre». VilaWeb, 16 de març de 2013.
  35. ARA Barcelona. «El País que Volem' neix perquè ciutadans i entitats dibuixin la Catalunya independent». Diari ARA, 29-5-2014 [Consulta: 10 juny 2014].
  36. «1,8 milions de catalans reclamen votar amb una històrica V a Barcelona». elpuntavui.cat. [Consulta: 14 setembre 2014].
  37. «L'ANC entrega 750.000 signatures per l'estat propi». ara.cat. [Consulta: 15 setembre 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assemblea Nacional Catalana Modifica l'enllaç a Wikidata