Patrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952) és una periodista i escriptora argentino-catalana.[1]
Biografia [modifica]
És filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.[2] Va estudiar la llengua catalana al casal català de Buenos Aires, on es va relacionar amb els dissidents, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme. Es traslladà a Catalunya un dia abans de complir 22 anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.[3]
Ha publicat llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), història i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet urbà. Està vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Col·labora en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i participa en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[4] Col·labora habitualment amb el diari Ara.[5]
Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, fou l'autor català en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[6] El setembre 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semi-autobiogràfica La néta d'Adam.[7]
És membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[8]
Obres [modifica]
Entre els nombrosos llibres publicats, destaquen:
- La néta d'Adam (2012)
- L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)[9]
- El retorn dels catalans (2010)[10]
- La batalla de l'Estatut (2010)[11]
- Crònica de la independència (2009) [12]
- Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008) [13]
- El fil secret de la història (2007)[14]
- El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[15] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
- La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)[16]
- Sobre la immigració (2001), tom 5 de la col·lecció Carta a la societat catalana[17]
- El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)[18]
- El segle XX vist per les àvies, amb Emma Aixalà (1999)[19]
- Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)[20]
- Barcelona, tercera pàtria del tango (amb Xavier Febrés). (1990)[21]
- Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)[22]
Referències [modifica]
- ↑ «Patrícia Gabancho i Ghielmetti». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Can Alcover acollirà una conferència de Patrícia Gabancho, autora de ”El preu de ser catalans”
- ↑ Joan Tapia, interviua «Patrícia Gabancho: "La independència vindrà sense tancs ni fractura social"», El Periódico, 16 abriñ 2009
- ↑ «Patrícia Gabancho» Fitxa biogràfica a Columna Edicions
- ↑ Francesc Orteu, «"La meva por és problema meu"», Ara, 12 de maig de 2005
- ↑ «Gaspar Hernàndez i Patrícia Gabancho: els autors catalans més venuts aquest Sant Jordi», Crònica.cat, 25 d'abril de 2009
- ↑ «Patrícia Gabancho guanya el premi Prudenci Bertrana», Ara, 27 de setembre de 2012,
- ↑ «L'ANC implica Montserrat en la Diada sobiranista», Ara, 25 d'agost de 2012
- ↑ «Lectures recomanades per Sant Jordi» per Assemblea Nacional Catalan, Editorial La Mansarda, 2012, 108 pàgines, ISBN 9788493966416
- ↑ El retorn dels Catalans, Barcelona, Editorial Meteora, 2010, 304 pàgines ISBN 978-84-92874-06-4
- ↑ Barcelona, Editorial Empúries, 2010, 208 pàgines, ISBN 9788497876087
- ↑ Barcelona, Columna, 2009, 275 pàgines, ISBN 978-84-664-1058-8
- ↑ Barcelona, Ara Llibres, 2008, 142 pàgines ISBN 978-84-92406-73-9
- ↑ Barcelona, la Campana, 2008, 357pàgines, ISBN 9788496735187
- ↑ "El preu de ser Catalans, de Patrícia Gabancho, surt ara a Labutxaca d'Edicions 62", Barcelona, Editorial Meteora, 2007, 248 pàgines, ISBN 978-84-95623-53-9
- ↑ [1], Barcelona, Editorial Meteora, 2005, 352 pàgines, ISBN 84-95623-37-4
- ↑ Barcelona, Columna, 2001, 138 pàgines, ISBN 9788466400749
- ↑ Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1999, 223 pàgines, ISBN 9788476098684
- ↑ Barcelona, La Campana, 1999
- ↑ Barcelona, Proa, 1998, 187 pàgines, ISBN 9788482567044
- ↑ Barcelona, Quaderns Crema, 1990, 166 pàgines, ISBN 9788477270614
- ↑ Barcelona, Edicions 62, 1980, 153 pàgines, ISBN 9788429715798
