Avinguda Diagonal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 23′ 47″ N, 02° 09′ 29″ E / 41.39639,2.15806

Avinguda Diagonal
050529 Barcelona 127.jpg
La Diagonal a l'Eixample.
Noms anteriors Avinguda d'Argüelles, Avinguda de la Nacionalitat Catalana, Avinguda d'Alfons XIII, Avinguda del Catorze de Abril, Avinguda del Generalísimo Francisco Franco
Geografia
Barri(s) El Besòs i el Maresme, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Provençals del Poblenou, el Poblenou, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Fort Pienc, la Sagrada Família, la Dreta de l'Eixample, la Vila de Gràcia, Sant Gervasi - Galvany, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, les Corts, Pedralbes, la Maternitat i Sant Ramon
Districte(s) Sant Martí, Eixample, Les Corts
Inici Plaça de Llevant (Parc del Fòrum)
Fi Autovia B-23
Interseccions

L'avinguda Diagonal és un carrer de Barcelona, una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixamplament com la Gran Via Diagonal.

Tot i el caràcter reticular de l'eixample barceloní, Cerdà va preveure la presència d'algunes vies de caràcter especial que no segueixen el traçat reticular sinó que el travessen en diagonal, com ara la pròpia avinguda Diagonal, l'avinguda Meridiana, el Paral·lel, i altres que van ser traçades respectant l'existència d'antigues vies de comunicació amb els pobles veïns. La Diagonal forma juntament amb l'avinguda Meridiana una creu de Sant Andreu.

La Diagonal, com el seu nom indica, travessa en diagonal tota la ciutat de Barcelona, des del mar al parc del Fòrum, sector conegut com a Diagonal Mar, fins a arribar als límits municipals amb Esplugues de Llobregat, al districte de les Corts. Durant el seu recorregut d'onze quilòmetres travessa altres vies importants com el Passeig de Gràcia, el Passeig de Sant Joan i amb la Gran Via de les Corts Catalanes i l'avinguda Meridiana formant la plaça de les Glòries Catalanes, una plaça que segons Cerdà havia de ser lloc d'una nova centralitat de la ciutat per aquest creuament de tres vies principals. Segons Jesús Portavella quan es va començar a fer el seu traçat, es va produir un error en calcular l'angle amb que hauria de tallar el passeig de Gràcia i això va provocar que s'hagi construït amb una desviació sobre els plans inicials de Cerdà. Aquest error va provocar que algunes grans masies de Les Corts que als plànols de Cerdà quedaven intactes fossin enderrocades a començaments del segle XX. [1]

Al voltant de la Diagonal s'han construït la seu d'entitats financeres i centres comercials, importants edificis modernistes com la Casa de les Punxes i campus universitaris. Al districte de les Corts, a la zona alta de la Diagonal, es troba la zona universitària de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, al districte de Sant Martí el Campus de la Comunicació - Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra i està pendent de construcció a Diagonal Mar el Campus del Besòs. Entre altres, també cal destacar el Palau Reial de Pedralbes que és l'actual seu permanent de la Unió per al Mediterrani (Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània).

Noms[modifica | modifica el codi]

Tot i que popularment sempre s'ha anomenat Diagonal, aquest nom no sempre ha estat l'oficial. Degut als canvis polítics espanyols al llarg dels segles XIX i XX han fet que l'avinguda s'hagi rebatejat amb el nom d'esdeveniments o figures afins als governants en cada període en nombroses ocasions. L'avinguda al llarg del segle passat s'ha conegut sota els següents noms:[2]

Gran Via Diagonal
Nom original que li van donar Ildefons Cerdà i Víctor Balaguer a l'avinguda.
Avinguda d'Argüelles
El 1874, tot i que anteriorment l'ajuntament de Gràcia ja li havia donat aquest nom.
Avinguda de la Nacionalitat Catalana
Des del 1922 durant la Mancomunitat de Catalunya.
Avinguda d'Alfonso XIII
Des del 1924 i durant la dictadura de Primo de Rivera se li va posar el nom del rei Alfons XIII.
Avinguda del Catorze d'Abril
Durant la Segona República Espanyola a partir del 1931.
Gran Via Diagonal
Nom provisional imposat el dia després de la captura de Barcelona per part de les tropes feixistes com un intent d'eliminar les referències a la República (any 1939).
Avinguda del Generalísimo Francisco Franco
Des del 1939 i durant el règim autoritari de Francisco Franco.
Avinguda Diagonal
El seu nom actual, aprovat després del restabliment de la democràcia en 1979.[2]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'avinguda, en el seu trajecte per la ciutat, aquesta envoltada per importants edificis, alguns dels més destacables són:

Comerç[modifica | modifica el codi]

L'Avinguda Diagonal de Barcelona és un dels eixos comercials de la ciutat, especialment en el que a botigues d'alta costura i joieria es refereix. També el seu recorregut es veu acompanyat per grans centres comercials com són:

Procés Participatiu per a la Reforma de l'Avinguda Diagonal[modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'any 2008 els tràmits per a reformar l'Avinguda Diagonal a partir d'un procés participatiu. Es va crear una oficina, l'Oficina Tècnica de la Diagonal, integrada per tècnics de les àrees d'Urbanisme i Infraestructures, Medi Ambient i Mobilitat i del districte de l'Eixample, sota la direcció de l'arquitecte en cap de l'Ajuntament, Oriol Clos, i el tinent alcalde, Ramon García-Bragado.[3]

Els tràmits es van iniciar aprofitant les reclamacions de la reforma de la Diagonal amb altres reclamacions, com la d'unir les dues xarxes de tramvia ja existents a la ciutat, el Trambesòs i el Trambaix.

El procés va tenir un total de cinc fases:[4]

  1. Fase d'informació i comunicació als ciutadans (entre febrer i maig de 2009)
  2. Fase d'aportacions ciutadanes al projecte (de juny a setembre de 2009)
  3. Fase de devolució
  4. Fase de debat de les alternatives
  5. Consulta ciutadana

Durant la fase d'aportacions ciutadanes al projecte que es va realitzar de juny a setembre de 2009, els ciutadans de Barcelona van poder contribuir al projecte mitjançant taules sectorials, taules veïnals, tallers de debat a escoles i instituts i amb la butlleta participativa, tant físicament als barcelonins, com electrònicament per a qualsevol persona encara que no estigués empadronada a la ciutat. Hi van participar 30.000 persones amb 175.000 aportacions que van ser entregades a l'Oficina Tècnica de la Diagonal.[4]

Finalment, va concloure amb una consulta popular de l'1 al 17 de març del 2010 on es podia escollir entre tres opcions:[4]

  • A: Bulevard
  • B: Rambla
  • Cap de les dues anteriors (coneguda com a opció C)

La consulta popular va tenir una participació baixa (12% del cens) i l'opció guanyadora va ser cap de les dues anteriors amb un 80% dels vots.[5][6] Aquest resultat va provocar la dimissió de Carles Martí com a un dels màxims responsables del projecte.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montañés, José Ángel. «La Diagonal desviada» (en castellà). El País, 27/03/2010 [Consulta: 28 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 Portavella, Jesús. Carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-7609-800-6. 
  3. «La reforma de la Diagonal no s'iniciarà fins després del 2011». El Periódico de Catalunya, 29 d'octubre 2008.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Preguntes freqüents - idea Diagonal». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 24 maig 2010].
  5. Les xifres de la consulta, a ElPeriodico (català)
  6. Opción C: Varapalo al alcalde Hereu a La Vanguardia 16/05/2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avinguda Diagonal Modifica l'enllaç a Wikidata