Palau Robert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palau Robert
Barcelona Palau Robert.JPG
Façana del Palau Robert a l'Avinguda Diagonal.
Fitxa tècnica
Tipus Museu i oficines
Arquitectes Henri Grandpierre i Joan Martorell i Montells
Començament 1898
Acabament 1903
Localització Passeig de Gràcia amb Avinguda Diagonal (Barcelona)
Façana del Palau Robert al Passeig de Gràcia.

El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal. Va ser construït entre 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb tres sales, un espai per a concerts, el Centre d'Informació de Catalunya, una oficina de turisme de la ciutat, una llibreria i jardins oberts al públic. El 2011 va tenir 641.840 visitants.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El financer Robert Robert i Surís va adquirir els xalets d'en Salamanca, situats a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els enderrocà per construir-hi la seva residència privada a l'estil d'altres mansions que es construïen al passeig de Gràcia. Va confiar el projecte a l'arquitecte francès Henri Grandpierre i la construcció va ser dirigida per l'arquitecte Joan Martorell i Montells.[2]

Robert va morir l'any 1929 i la seva família va posar el Palau en venda l'any 1934. El 1936, l'arquitecte Francesc de Paula Nebot, per encàrrec del següent marquès de Robert, projectà un nou edifici anomenat "The Lido" en el mateix solar, que consistiria en un hotel, teatre, saló de festes, cabaret i frontó. El projecte es va cancel·lar i el novembre de 1936 el conseller primer Josep Tarradellas va convertir el Palau Robert en la seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat republicana, ja en plena Guerra Civil Espanyola (1936-1939).[2]

Després de la guerra, la família Robert va recuperar el Palau i l'any 1944 l'arquitecte Nebot, Ramon de Dalmases i Villavecchia, segon marquès de Mura, i José Abelló Calderó constituïren una societat per construir-hi un hotel i sala d'espectacles. Anys després Julio Muñoz Ramonet va comprar l'edifici, però entrà en conflicte amb el Banco Central que es convertí en el propietari de l'edifici.[2] L'11 de maig de 1981 va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l'edifici d'oficines adjacent, per 630 milions de pessetes.[3] El 18 de novembre de 1997 va obrir les seves portes amb el nom de "Palau Robert. Centre d’Informació de Catalunya" com a centre d'exposicions, publicacions, actes, concerts i altres activitats.[4]

L'edifici[modifica | modifica el codi]

Disposa de dues sales on se celebren exposicions, com aquesta sobre la Vall de Boí.

L'edifici és un exemple d'arquitectura neoclàssica, fet amb pedra del Massís del Montgrí. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de París (1900), i les obres van ser dirigides entre 1898 i 1903 per l'arquitecte Joan Martorell i Montells. És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un pati interior obert amb una claraboia. El seu estil classicista s'allunya del modernisme vigent a l'època. L'any 1904 va obtenir una menció en el Concurs anual d'edificis artístics instaurat per l'Ajuntament de Barcelona.

El jardí fou dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, que posteriorment també dissenyà els de la Plaça de Catalunya. Les nombroses palmeres del jardí van procedir de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[2]

L'any 2003 l'arquitecta Sílvia Farriol va remodelar les antigues cotxeres i el jardí. Les velles dependències destinades a guardar els vehicles dels propietaris es van convertir en dues sales polivalents. Es va enderrocar el mur del carrer Còrsega que fou substituït per una reixa que permet veure el jardí des del carrer. El mobiliari va ser obra de Miguel Milá i el disseny fou de Bet Figueras, arquitecta paisatgista.[2]

Transport[modifica | modifica el codi]

L'estació de metro més propera és la de Diagonal-Provença on conflueixen les línies L3, L5, L6 i L7. La sortida de l'estació es troba al costat del Palau Robert. Les línies d'autobús que paren a prop són: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 28, 33 i 34.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Robert Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 46″ N, 2° 09′ 34″ E / 41.396185,2.15937