Ferro forjat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enreixat de ferro forjat.

El Ferro forjat és un producte derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al vermell, i s'endureix refredant-se ràpidament. Fon a temperatura major de 1500°C, és poc tenaç i pot soldar-se mitjançant forja.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es caracteritza pel baix contingut de carboni (entre 0,05% i 0,25%), sent una de les varietats d'ús comercial amb més puresa (considerant el percentatge en ferro). És menys dur que l'acer, però molt mal·leable i fàcilment aleable amb altres metalls. Per la seva composició química té una resistència relativament baixa que el fa poc adequat per a peces estructuralment resistents. El baix contingut en carboni fa que no es pugui trempar, ni adquirir la duresa necessària en espases i eines de tall.

Història[modifica | modifica el codi]

Ferro forjat artesanal[modifica | modifica el codi]

El ferro forjat ha estat emprat durant milers d'anys, i ha estat la composició més habitual del "ferro" tal com s'ha conegut al llarg de la història. Tradicionalment, el ferro forjat ha estat obtingut a partir del mineral de ferro escalfat a altes temperatures en una forja. Després, es procedia a colpejar-lo, en un procés on es buscava eliminar les impureses i escòries contingudes en el mineral. Un dels sistemes tradicionals d'obtenció del ferro era el de la farga catalana, a partir de mineral i carbó vegetal. Les quantitats produïdes eren petites i el cost bastant elevat.

Ferro forjat industrial[modifica | modifica el codi]

Els processos industrials del segle XIX van permetre produir ferro forjat (ferro forjat industrial, "wrought iron" en anglès) en grans quantitats i a un cost raonable, de manera que es va poder utilitzar aquest material en la construcció de grans estructures d'arquitectura i enginyeria.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferro forjat Modifica l'enllaç a Wikidata