Museu Etnològic de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 22′ 08″ N, 02° 09′ 21″ E / 41.36889°N,2.15583°E / 41.36889; 2.15583

Museu Etnològic de Barcelona
Logotip Museu Etnològic de Barcelona.svg
Museu Etnològic de Barcelona situat respecte Barcelona
Localització respecte Barcelona
Fundat 1949
Localització Pg. de Sta. Madrona, 16-22
Montjuïc, Barcelona
Àmbit Museu Etnològic
N. de visitants 36.187 (2009)
Director/a Josep Fornés i García
Xarxa Xarxa de Museus Etnològics
Transport públic Estació d'Espanya
(L1 i L3 de Metro)
Lloc web www.bcn.cat/museuetnologic/

El Museu Etnològic de Barcelona és un museu municipal que centra la seva atenció principal en l'àmbit català i en les cultures de les comunitats que són presents a la ciutat de Barcelona com a capital d'un país, Catalunya, que ha sigut i és terra d'acollida de gent arribada d'arreu del món al llarg de la història.[1]

La seva seu és a Montjuïc, al Passeig de Santa Madrona, 16-22. L'edifici, de nova planta fou construït l'any 1973 pels arquitectes municipals Antoni Lozoya, Bonaventura Bassegoda Nonell, Joan Puigdengolas i Jesús López. Destaquen mòduls hexagonals de la seva configuració. L'edifici tancà les seves portes el 2 d'octubre de 2011 per realitzar obres de reforma i incorporar la col·lecció Folch.

El Museu pertany a la Xarxa de Museus Etnològics des del gener de 2008, sent el museu més gran de la xarxa pel que fa a superfície, col·leccions, personal i pressupost.

La recerca científica que fa el Museu té com a motiu, i dóna com a resultat, documentació de les col·leccions, exposicions, audiovisuals, articles, conferències i cooperació internacional.

Història[modifica | modifica el codi]

Façana del museu

Els antecedents del Museu Etnològic a Barcelona es remunten als anys 1920, arran de la iniciativa d'un grup d'intel·lectuals i acadèmics afeccionats a l'etnologia i al folklore que van sentir i exposar la necessitat de crear centres d'explicació i interpretació de la realitat cultural, social i econòmica de les societats tradicionals.

El Museu Etnològic i Colonial va encetar la seva història l'any 1949 en un pavelló construït al començament del segle XX i que havia conegut diversos usos: seu de la Colla de l'Arròs, societat recreativa obrera, i aixopluc per als dissenyadors que projectaven els jardins Laribal a Montjuïc per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Al mateix lloc, el 1973 s'hi va inaugurar un nou edifici, actual seu del Museu.

Al començament, el Museu va acollir diverses col·leccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les Filipines, la Guinea Espanyola, l'Equador i el Perú. I també objectes procedents del Pavelló Missional de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Sota la direcció d'August Panyella, entre els anys 1950 i 1980 es van portar a terme diverses sèries de campanyes etnogràfiques. Les primeres van ser al Marroc i la Guinea Equatorial. Les següents es van fer a determinats indrets d'Àsia, com ara el Nepal i l'Índia, o bé l'Afganistan i Turquia. Les col·leccions americanes es van formar a partir dels treballs que es van fer a la zona andina del Perú i Bolívia i a l'Amèrica Central. Posteriorment es van aplegar les col·leccions africanes d'Etiòpia i el Senegal.

Eudald Serra, col·laborador del Museu, va aplegar les valuoses col·leccions d'objectes populars tradicionals japonesos de mitjan segle XX. A més, va ser l'intermediari per a la donació de les importants col·leccions etnogràfiques australianes. I, amb l'ajut d'Albert Folch, es van adquirir, entre d'altres, les de Nova Guinea.

L'any 2011, el museu signa un conveni amb la fundació Folch[2] per incorporar les 2.000 peces de la seva col·lecció d'art no europeu.

Museu d'Indústries i Arts Populars[modifica | modifica el codi]

L'any 1942, el Museu d'Indústries i Arts Populars tenia la seu al recinte del Poble Espanyol. Al començament va aplegar els objectes de la secció etnogràfica del Museu Arqueològic, creada pel director Agustí Duran i Sanpere i per Joan Amades. A més, a partir del 1940 i al llarg d'una dècada el conservador del Museu, l'etnògraf Ramon Violant i Simorra, va fer diverses campanyes d'adquisició, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, d'objectes materials de cultura popular i tradicional propis de les societats muntanyenques dels Pirineus, i de la Catalunya central, de la regió de Reus, que ampliaren a bastament les col·leccions del Museu. Actualment, aquells objectes representen el 60% del patrimoni etnogràfic inventariat de Catalunya.

El 1962, es van unificar els dos museus, i August Panyella en va assumir la direcció i va iniciar un seguit de campanyes de recol·lecció d'objectes per diverses regions d'Espanya, com ara la Rioja, Lleó, Salamanca, Terol, Conca, Almeria i el País Valencià.

En els anys setanta l'Ajuntament de Barcelona va potenciar alguns museus de la ciutat. Des del 1982, una part del Museu Etnològic es va dividir i es va transformar en el Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars d'una banda, i el Museu d'Arts Gràfiques de l'altra.

El 1980, l'Ajuntament de Barcelona va proposar la separació de les col·leccions dels dos museus. En el 1999 es van unificar i van encetar una nova línia d'exposició estable, de les cultures tradicionals a la interculturalitat, i de comunicació oberta en un espai de diàleg i de reconeixement entre cultures. S'inicià la recol·lecció de materials de la memòria oral de les societats de cultura rural i urbana. Es prestà especial atenció al món obrer industrial català i d'altres comunitats o grups socials com ara els gitanos, els jueus, els americans o els africans.

Col·leccions[modifica | modifica el codi]

Les col·leccions del Museu són el resultat d'una intensa activitat expedicionaria realitzada per August Panyella i Eudald Serra entre els anys 50 i 70,[3] així com de les campanyes realitzades per Ramon Violant per al Museu d'Arts i Indústries Populars.

Catalunya rural i el Pallars[modifica | modifica el codi]

Garrot de lligar garbes. Museu Etnològic

Fruit de les campanyes realitzades per Ramon Violant i Simorra que, com a conservador del museu, emprengué una gran tasca de recollida i descripció de materials etnogràfics de Catalunya. El seu treball s'articula a partir del nucli familiar i la importància de la casa pallaresa.[4] Hi trobem objectes relatius a molts diversos aspectes quotidians:

  • Indumentària tradicional pròpies de la vida als Pirineus a començaments del segle XX
  • Objectes rituals i religiosos, que impregnaven la vida quotidiona de les gents del Pallars, del naixement fins a la mort.
  • La Festa, com a moment important en la vida social a muntanya.
  • Alimentació, provinent fonamentalment de les seves collites.
  • Oficis tradicionals. Eines i estris específics propis d'oficis tradicionals.
  • Pasturatge i transhumància.

Espanya[modifica | modifica el codi]

Després de les primeres campanyes centrades en la regió pirinenca, l'àmbit geogràfic d'acció es va ampliar a altres regions espanyoles com La Rioja, Salamanca, León, Almería i Teruel. Aquesta col·lecció hispànica es compon de més 40.000 objectes, i ha generat exposicions temàtiques com la de Salamanca i el món charro.

Àsia[modifica | modifica el codi]

Bol de fusta lacada. Museu Etnològic

Les col·leccions asiàtiques del Museu contenen fons de molt diverses regions i orígens. Durant la seva creació, incorporà la col·lecció filipina de l'antiga Junta de Museus, que havia figurat a l'Exposició Universal del 1888.
A final dels anys 60 i inicis dels 70, Panyella i Serra, realitzaren viatges de recopilació i estudi a Nepal, Índia i Afghanistan, on adquiriren importants col·leccions.

Japó[modifica | modifica el codi]

Sens dubte, un dels fons asiàtics més importants, és el del Japó. Gràcies a l'estreta col·laboració amb l'escultor català Eudald Serra, qui va residir al Japó durant tretze anys, el Museu es va nodrir d'un gran nombre d'objectes i peces de gran valor etnològic i artístic. Eudald Serra va realitzar dos viatges al Japó (1957 i 1961), dels que va aportar un veritable mostrari dels més variats aspectes del Japó: eines agrícoles, cistelleria, ceràmica, quimonos, joguines, màscares, artesania, etc.[3]

Àfrica[modifica | modifica el codi]

Estoig de plata amb amulets (Marroc). Museu Etnològic

La col·lecció de peces africana és formada per objectes de diversos països del continent africà, provinents de donatius, dipòsits i expedicions pròpies. La col·lecció conté una interessant col·lecció de peces de la província de Guinea Española adquirides perl Dr. Bosch i Gimpera per a al Museu Arqueològic. Posteriorment, es realitzaren expedicions al Marroc, quan encara era protectorat espanyol.

A la Guinea Española, es va realitzar diverses i profitoses campanyes, gràcies a l'ajuda de Jordi Sabater i Pi, resident al territori i bon coneixedor del mateix. Les peces adquirides foren de gran interès i reflecteixen molt bé la cultura fang i l'art fang.

A Etiòpia es va realitzar una de les darreres campanyes de recopilació (1974), en que es va prioritzar la recollida de rotlles de pergaminis i manustricts il·luminats.[5]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

El fons d'Amèrica partia d'una important col·lecció de peces d'arqueologia i d'etnologia d'Equador i Perú adquirides per Tomàs Carreras.[3] A aquesta col·lecció inicial seguiren d'altres propocionades per col·leccionistes, viatgers i diverses expecidions.
L'ajuda d'Albert Folch i Rusiñol permeté les campanyes a Perú, Bolívia, Guatemala, Hondures, Panamà, Nicaragua i Costa Rica. En aquestes campanyes es recolliren nombroses peces etnogràfiques sobre variats aspectes de la cultura de la població indígena i mestissa.
En total el museu disposa de 9.000 objectes procedents d’Amèrica. Aquest fons està distribuït en 2 conjunts: la col·lecció precolombina, composta per 4.500 peces; i 4.500 peces més de materials etnogràfics de població indígena i conjunts d’arts populars i artesania.[6]

Molts d'aquests objectes, catalogats com arqueològics o etnogràfics, tenen un valor afegit com és la bellesa i plasticitat que tota expressió humana manifesta.

Oceania[modifica | modifica el codi]

Escorça pintada. Museu Etnològic

Entre el 1966 i 1970 s'organitzaren diverses campanyes a Nova Guinea i Austràlia, amb la col·laboració d'Albert Folch, de les que el Museu n'obtingué una excel·lent col·lecció. Gràcies a la mediació d'Albert Folch i Eudald Serra, es va adquirir la col·lecció d'un col·leccionista català resident al país. La col·lecció està composta per més de 200 objectes, incloent una sèrie de pintures sobre escorça que reflecteixen aspectes variats de la cultura aborigen.
Com a resultat d'aquestes expedicions, i d'algunes donacions d'Albert Folch, el Museu disposa d'una important col·lecció sobre cultura aborigen, d'una gran complexitat pel que fa a creences i representacions plàstiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 34. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «El Museu Etnològic integrarà la Col·lecció Folch» (en català), 15 d'abril de 2011. [Consulta: 28 de setembre de 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 HUERA CABEZA, Carmen (1993) “El Museu Etnològic de Barcelona“ Revista dʼEtnologia de Catalunya, 3,pp 160-164.
  4. Ètnic. De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. 2006
  5. Ètnic. De les cultures tradicionals a la interculturalitat. Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. 2006
  6. Fornés, J.; Pérez. J.; Azón, M.; El Museo Etnológico de Barcelona y sus colecciones americanas. Artigrama, núm. 24, 2009, p. 135-164

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Etnològic de Barcelona