Teatre Nacional de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teatre Nacional de Catalunya
Visió general de l'edifici del TNC
Imatge exterior del Teatre Nacional de Catalunya
Adreça Plaça de les Arts, 1
Població Barcelona
Arquitecte Ricard Bofill
Propietari Generalitat de Catalunya
Capacitat Sala Gran: 866 seients; Sala Petita: 266-500
Tipus 2 sales: Gran: grades de teatre grec; Petita: grades mòbils
Obertura 12 de novembre de 1996 (primera representació a la sala Tallers)
11 de setembre de 1997 (inauguració oficial a la Sala Gran)
Anys actiu Des de 1996
Ús actual Teatre en general
www.tnc.cat

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC), és un teatre ubicat a Barcelona. Inaugurat l'any 1996, va néixer amb l'objectiu bàsic de consolidar una oferta teatral d'alta qualitat tant a nivell nacional com internacional que, des de la capacitat de risc estètic i la voluntat de servei pròpia del teatre públic, completés un panorama teatral caracteritzat per la creativitat i la riquesa de les iniciatives. Sergi Belbel en fou director fins al juny de 2013.[1]

L'edifici del Teatre Nacional de Catalunya, situat a la plaça de les Arts, davant de L'Auditori i a prop de la plaça de les Glòries Catalanes, compta amb dues sales aptes per fer representacions: la Sala Gran, amb grades de teatre grec i capacitat per 866 seients, i la Petita, amb grades mòbils i capacitat entre 266 i 500 persones. Dissenyat pel prestigiós arquitecte català Ricard Bofill i Leví, és un dels edificis emblemàtics de Barcelona.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Si bé les activitats del Teatre Nacional de Catalunya es van iniciar a l'espai de Tallers el 12 de novembre de 1996 amb l'estrena d'Àngels a Amèrica: el mil·lenni s'acosta, primera part de la trilogia de l'escriptor estatunidenc Tony Kushner, la inauguració oficial del Teatre Nacional de Catalunya va tenir lloc l'11 de setembre de 1997 amb L'auca del senyor Esteve. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, el TNC ha programat espectacles de teatre, sense oblidar, però, altres disciplines com la dansa, l'òpera, el circ o els titelles.

Inicis[modifica | modifica el codi]

La carrera professional de Josep Maria Flotats va començar a França, amb la Comédie Française, durant els anys de la dictadura. Als anys vuitanta, quan el conseller de Cultura era Max Cahner, la Generalitat va convidar a Barcelona la Comédie Française. El 23 d'abril de 1983, la famosa companyia va representar Dom Joan al Liceu. Va ser la benvinguda a un actor que tindria un paper destacat en la institucionalització del teatre català. L'any següent, Flotats va crear un companyia pròpia, subvencionada per la Generalitat i que va tenir, entre el 1985 i el 1994, el Teatre Poliorama com a seu estable.[3]

Flotats havia estat proposat per fundar i dirigir el Teatre Nacional de Catalunya, una institució i un espai anhelats des de feia dècades per molts sectors de la professió teatral i de la cultura en general. El 1989, Flotats va publicar Un projecte per al Teatre Nacional, on explicitava les bases per a un teatre institucional. Proposava un repertori variat en gèneres i tendències escèniques, amb creacions contemporànies, sense oblidar els clàssics, i una companyia estable.[3]

Etapa Flotats[modifica | modifica el codi]

El primer espectacle que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya va ser Àngels a Amèrica. El mil·lenni s'acosta, de Tony Kushner. El va dirigir Josep Maria Flotats a la Sala Tallers i es va estrenar el 12 de novembre de 1996. L'estrena d' Àngels a Amèrica, i per tant l'estrena provisional del TNC, va ser polèmica perquè es tractava d'un autor estranger i pel contingut ideològic de l'obra de Kushner, un dramaturg crític amb la intolerància i el conservadorisme de certs sectors de la societat. La primera temporada, la 1996-1997, el TNC també va acollir, a l'espai de Tallers, el musical Company dirigit per Calixto Bieito.[3]

L'estrena oficial no va arribar fins a l'11 de setembre de 1997, amb L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, dirigida per Adolfo Marsillach, a la Sala Gran. Flotats hi va dirigir La gavina, de Txékhov, espectacle en el qual mostrava les grans dimensions de la sala. Aquesta segona temporada també va acollir concerts, lectures dramatitzades, òpera, comèdia o espectacles de grups consagrats com Els Comediants o La Fura dels Baus.[3]

Etapa Reixach[modifica | modifica el codi]

El juliol del 1998, Domènec Reixach es va fer càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional, després de la polèmica dimissió de Josep Maria Flotats. Reixach va apostar per ampliar la presència de la dramatúrgia catalana a les tres sales del TNC. Es van presentar unes Línies d'actuació per al Teatre Nacional de Catalunya, en les quals es plantejaven una revisió i una actualització d'obres cabdals tant de la dramatúrgia catalana com de la universal, tant clàssics com contemporanis; el suport a la dramatúrgia catalana contemporània; la promoció de la dansa contemporània i el suport de noves línies de recerca; la dedicació a sectors amplis de públic, amb l'èmfasi en el familiar; i la rebuda d'espectacles de prestigi internacional i projectar les creacions pròpies arreu. A partir de la temporada 1998-1999, el TNC convida professionals i companyies de prestigi tant nacionals com internacionals que tenen l'oportunitat de mostrar creacions al públic català.[3]

A partir de la temporada 1999-2000 es posa en funcionament el programa Connecta't, per fomentar l'assistència al teatre entre els joves, com a fet cultural modern. No es tracta de fer teatre per a joves, sinó d'apropar a aquest sector de públic la programació que ofereix el TNC. La temporada 2002-2003 es posa en marxa el programa T6, que ha crescut amb el pas del temps. Cada edició escull sis autors residents que treballen els textos en col·laboració amb el director, els actors i els tècnics del muntatge. L'objectiu és donar suport als dramaturgs autòctons i oferir un cert espai d'experimentació. D'aquest projecte han sortit obres tan exitoses com El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, o Uuuuh!, de Ricard Gázquez. A la setena temporada també arrenca el projecte TDansa, que, de forma similar al T6, dóna espai a una companyia resident de dansa.[3]

Des de la temporada 2000-2001, el públic té la possibilitat de saber com són els processos de creació establint un diàleg amb l'equip artístic que ha creat l'espectacle que acaba de veure. Són les taules rodones, els col·loquis o les trobades amb els autors del 'T6' que es fan després d'alguns espectacles. Serveixen tant per incentivar el debat entre el públic i la companyia com per potenciar la relació dels creadors residents amb els espectadors.[3]

Etapa Belbel[modifica | modifica el codi]

Al final de la temporada 2005-2006, Sergi Belbel pren el relleu de Domènech Reixach en la direcció artística del TNC.[3]

Al TNC s'han representat grans clàssics catalans (Terra baixa, Primera història d'Esther, La dama enamorada…) i forans (Les tres germanes, La mare coratge, Coriolà, Fuente Ovejuna, La casa de nines…), així com autors i companyies contemporànies de gèneres ben diversos (Carles Santos, Albert Vidal, Mal Pelo, Pina Bausch, Neil LaBute…), dansa clàssica i contemporània, produccions multidisciplinàries i espectacles per a públic familiar.[3]

Una part de les obres produïdes pel TNC, sobretot els textos clàssics, surten de gira. Majoritàriament actuen per poblacions de Catalunya, amb l'objectiu de ser el teatre de tot el país, però també actuen arreu d'Espanya o, amb menys freqüència, en altres punts d'Europa.[3]

Molts dels textos representats al TNC s'editen en una col·lecció a l'editorial Proa, en sintonia amb la tasca del teatre de divulgar la dramatúrgia nacional i internacional clàssica i contemporània. Aquestes publicacions són una plataforma especialment important per als autors que participen en el projecte 'T6'. A més, s'editen programes de pagament amb informació detallada de les obres que es presenten i es publica la revista trimestral 'Quadern', que conté la programació de les activitats que es fan al TNC.[3]

És, doncs, un teatre públic que busca oferir espectacles per a tothom apostant sempre per la qualitat. Tenint en compte les dades d'assistència, es pot dir que el públic respon positivament a la línia del TNC.[3]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat (2013), el Teatre Nacional de Catalunya presenta una programació variada i multidisciplinària entorn del teatre clàssic i d'autor, i compta amb una programació estable de teatre per a tota la família (El Nacional petit). El gener de 2013 es va cancel·lar el programa de difusió de la dramatúrgia catalana contemporània (Projecte T6).[1] Des del 4 de març de 2013 fins al 2015, degut a la situació econòmica, està tancada la Sala Tallers, de grades mòbils i amb capacitat d'entre 300 i 500 seients.[1]

El seu director artístic des de l'1 de juliol de 2013 és Xavier Albertí.[4]

Pressupostos[modifica | modifica el codi]

  • 2006 - 15,9 M €
  • 2007 - 15,8 M €
  • 2008 - 18,3 M €
  • 2009 - 18,54 M €
  • 2010 - 15,78 M €
  • 2011 - 12,5 M €
  • 2012 - 11,72 M €[5]

Públic per temporada[modifica | modifica el codi]

  • 2006 - 2007: 184.385
  • 2007 - 2008: 159.500
  • 2008 - 2009: 172.095
  • 2009 - 2010: 170.000
  • 2010 - 2011: 173.787
  • 2011 - 2012: 144.869[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «La sala Tallers del TNC tancarà durant dos anys a partir del 4 de març». 324.cat, 25 de gener de 2013. [Consulta: 25 de gener de 2013].
  2. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «El Teatre Nacional de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  4. «Flotats treballa amb el nou director artístic del TNC per encabir una obra seva a la programació que ve». 324-cat, 20/07/2013 [Consulta: 30 juliol 2013].
  5. 5,0 5,1 Ribas Tur, Antoni; Serra, Laura. «El TNC es planteja tancar una sala i suspendre el T6». Diari Ara [Barcelona], 20/01/2013, p.47. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Nacional de Catalunya

Coord.: 41° 23′ 59″ N, 2° 11′ 10″ E / 41.39972,2.18611