Teatre medieval

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Teatre medieval va començar, pel que fa a Europa, als monestirs carolingis.

Els seus orígens es remunten als segles VIII i IX, moment en què l'emperador Carlemany (742-814) impulsa una important reforma litúrgica. Aquesta forma part d'un ambiciós programa cultural i polític que pretén restaurar les estructures de l'Imperi romà. Fins aleshores, a l’Imperi carolingi es poden trobar diferents variants de la litúrgia cristiana, però els canvis instaurats per l’emperador implicaran una única manera de celebrar el culte. A partir d’aleshores s’inclouran lectures dramatizades a les cerimònies religioses.

Teatre medieval a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya s’introdueix aquesta única litúrgia d’arrel romana al segle IX. D’aquesta manera el país s’integrarà a la tendència europea i veurà néixer nombroses peces religioses de gran originalitat. Aquestes representacions donaran lloc, a partir del segle XII, als anomenats «drames litúrgics».

Variants[modifica | modifica el codi]

Al teatre medieval trobem diferents variants: el teatre religiós, utilitzat per l’església amb una voluntat edificant; i el civil, que inclou el teatre joglaresc, de finalitat lúdica i el vinculat a les cerimònies organitzades per la societat laica, que té lloc als carrers i a la cort. A l’edat mitjana, les funcions es representen en esglésies, al carrer i a les places de les ciutats.[1]

Teatre medieval civil[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de diversos actes festius, sovint relacionats amb les celebracions de la cort, com l'entrada de personatges importants a les ciutats, la societat laica du a terme les representacions anomenades ritus civils. La forma teatral més utilitzada en aquestes representacions és l'entremès.

Un exemple d'entremès és el «Joc de les galeres e batalla de taronges», l'acte escènic amb que Jaume I homenatja Alfons X el Savi l'any 1270 per commemorar els triomfs del monarca. Aquest representa una batalla naval en la que les galeres són naus muntades sobre rodes que circulen pels carrers mentre els seus ocupants combaten a cops de taronja.

També cal esmentar la «Batalla de Moros i Cristians» del 1372. Anys més tard, es realitzen dos entremesos, l'Entremès del déu Amor i l'Entremès de la roda de la fortuna. Per la seva banda, l'Entremès de la Mort es crea per retre homenatge a Ferran d'Antequera quan arriba a la capital catalana el 1412 i és la primera representació de la Mort de la que es té constància.

La joglaresca és una altra de les manifestacions artístiques que coneixem d'aquest període. Els joglars són professionals del teatre que duen a terme espectacles amb una finalitat lúdica. Entre ells destaca la figura de Pere Çahat, magister ludis amoris, que, amb la seva companyia de joglars còmics, representa peces amatòries a València, pels volts de l'any 1338. Existeix documentació que prova que aquest mateix any Pere el Cerimoniós li estén un salconduit perquè ell i el seu grup puguin representar jocs, molt probablement de tipus còmic i eròtic.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre medieval