Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Museu de les Arts Escèniques hall.JPG
El Museu de les Arts Escèniques pertany a l'Institut del Teatre
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques situat respecte Barcelona
Localització respecte Barcelona
Fundat 1923
Localització Plaça Margarida Xirgu, S/N Barcelona
41° 22′ 16.31″ N, 2° 9′ 27.9″ E / 41.3711972°N,2.157750°E / 41.3711972; 2.157750Coord.: 41° 22′ 16.31″ N, 2° 9′ 27.9″ E / 41.3711972°N,2.157750°E / 41.3711972; 2.157750
Àmbit arts escèniques
Director/a Anna Valls Pasola
Transport públic L3- Estació de Poble Sec
Lloc web www.cdmae.cat

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.[1] El seu fons disposa d'un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d'Europa. Entre les seves col·leccions destaquen des de l'àmbit català i del Segle d'Or espanyol. També disposa d'altres col·leccions notables (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme) que es difonent sovint mitjançant exposicions temporals i per internet, ja que actualment no disposa d'exposició permanent. El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques disposa de tres biblioteques: Una a Barcelona, una altra a Terrassa i una tercera a Vic. Durant el 2011 van visitar-les un total de 15.330 persones.[2]

El museu és membre de SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle) i ENICPA (European Network of Information Centres of the Performing Arts. Participa en el Projecte Europeu ECLAP .[3][4] A nivell català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens del museu es deuen a Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, qui va idear un Museu del Teatre el 1912 i va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Sense obtenir permís de les institucions, Bertran ja va començar pel seu compte a recollir objectes i documents relacionats amb el món de les arts escèniques. Un any més tard, el 1913, es va crear l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), fundada en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.

Deu anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, nomenant primer director a Bertran, cedint-li un espai al Palau de les Belles Arts.[6]

Després de diverses converses amb Adrià Gual, llavors director de l'ECAD -que seria la llavor de l'actual Institut del Teatre- Bertran va proposar a l'Ajuntament l'adscripció del Museu a l'Escola, proposta que es formalitzaria el 1923, però no duraria gaire. Bertran i el seu Museu sortiren de l'Escola en diverses ocasions fins que l'any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut.

El 1936 es va inaugurar un espai d'exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabeths de Barcelona, que va estar en actiu fins al 1945, quan es va traslladar juntament amb la Biblioteca històrica al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d'alumnes i professors..

Durant aquells anys tant el museu com la Biblioteca van anar incrementat els seus fons, a base de tota mena de llegats i donatius. Van ingressar milers de peces documentals, contemplant manuscrits inèdits, esbossos escenogràfics, fotografies, cartells, programes de mà, figurins, entre d'altres.[7] Cal destacar la incorporació el 1968 de la biblioteca i el fons documental d'Artur Sedó (1881-1965), un bibliòfil i empresari català provinent del món del tèxtil. Aquest fons, amb més de 90.000 títols, va fer que el museu es convertís en un dels centres més importants d'Europa pel que fa a fons bibliogràfics teatrals, on destacaven especialment el fons de teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX i de teatre del segle d'or espanyol.[8]

Petita exposició al hall de l'Institut del teatre.

Més endavant a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es va plantejar la idea de crear un Centre de Documentació, amb la intenció de fusionar biblioteca i museu en una única institució operativa. Un cop creat, es va centrar a catalogar i documentar la multitud de fons que es van anar incorporant a la col·lecció. També va donar suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica, organitzant conferències, exposicions, premis teatrals, entre altres activitats. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i més endavant el va adaptar per Centre de Documentació de l'Institut del Teatre (CDIT).[9]

A finals dels anys 90 es van iniciar unes obres de remodelació del Palau Güell, que amb el temps van fer que el llavors anomenat CDIT hagués de traslladar-se, ja el 1996, a una nova seu al carrer Almogàvers, al barri del Poblenou, mentre es construïa la que havia de ser la seu definitiva a Montjuïc (Barcelona). En aquell període els fons no eren accessibles al públic. Mentrestant, la biblioteca escolar havia anat creixent, primer al carrer Elisabets i més tard al carrer Sant Pere més baix, i ja comptava amb 10.000 volums.[10]

L'any 2000 es va inaugurar el nou edifici, on es van ajuntar el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent, tot adoptant l'actual denominació: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de llavors el museu s'ha centrat a documentar els fons i iniciar la seva digitalització. El 2010 hi havia més de 20.000 imatges disponibles a internet.[11][12][13]

El mes de març de 2011 es va signar un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona[14] pel qual l'Ajuntament cediria l'edifici de la Casa de la Premsa, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, construït per l'Exposició Internacional de 1929 per tal instal·lar-hi l'exposició permanent del museu.[15] Un any després, l'agost de 2012, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra, va dir que es paralitzava el projecte "per prudència".[16]

Historial de seus del museu

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

El museu disposa d'un fons molt divers pel que fa a tipologia i col·leccions, amb més de 500.000 peces que ha anat incorporant al llarg de la seva història. L'objectiu del museu és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donant suport a la docència i la recerca que s'imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d'informació sobre les arts escèniques catalanes.[5]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Dels objectes que formaven part de la col·lecció fundacional, cal destacar els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; així com els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labartra; les fotografies d'Audouard i Amadeu per al teatre català i els llegats dels actors Lleó Fontova i Mareca i Iscle Soler. Entre 1955 i el 1970 es van incorporar d'altres llegats i donatius, entre els quals destaquen els d'Alexandre Nolla, Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Carmen Tórtola Valencia i Maria Morera. Destaca també un tros d'os del dit de Calderón de la Barca.[17]

Més endavant, entre els 70 i el 1990, es van incorporar al fons, entre d'altres, la col·lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d'Adrià Gual i d'Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, així com diversos objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i l'arxiu fotogràfic de Pau Barceló.

En els últims anys també s'han incorporat figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria de los Angeles, el llegat d'Aurora Pons i els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita.

Fons[modifica | modifica el codi]

Ballarina Clàssica de Harry Vernon Tozer.
  • Fons personals: Aurora Pons, Colita, Enric Guitart, Fabià Puigserver, Franz Joham, Gonzalo Pérez de Olaguer, Mary Santpere, Masó Majó, Mestres Cabanes, Victoria de los Ángeles, Ramon Solé i Valdívia, Xavier Regàs i Castells.
  • Fons institucionals: Teatre el Molino, Teatro Real, Teatre Romea, Centre Dramàtic Vallès
  • Fons bibliogràfic i audiovisual: Format per uns 125.000 volums, 5.000 manuscrits i documentació diversa com ara autògrafs, epistolaris, contractes, etc.[18] Destaquen el fons Aureliano Fernández Guerra, que consta de 190 volums amb 12 obres cadascun d'ells, són impresos i manuscrits; el fons Ducs d'Osuna; el fons Emilio Cotarelo Mori que es compon de gairebé 3.000 títols que formen una unitat tipològica pel que fa a l'anomenat "teatre menor" en edicions rares del segle XVII, sovint també amb anotacions autògrafes; el fons Pedro Salvà i Ricardo Heredia, una col·lecció formada a mitjan segle XIX a París pel marxant en llibres Pedro Salvà, destaquen les obres de teatre menor (entremesos, lloes, passos, balls i èglogues) agrupades en dotze volums de petit format; el fons Joaquin Montaner, de teatre menor dels segles XVI i XVII; el fons Josep Canals, empresari de diversos teatres barcelonins (Novetats, Principal, Romea i Tívoli), dels seus arxius provenen moltes obres manuscrites, inèdites, que ofereixen un bon panorama del repertori teatral català del primer terç del segle XX; fons Lluís Millà, prop de 5.000 títols que comprenen tota la història del teatre català dels segles XIX i XX. Altres procedències significatives són les de la Casa García Rico i Compañía de Madrid; Enrique Giménez (inclou textos teatrals, programes, dibuixos i manuscrits originals); Givanel i Mas, amb alguns documents procedents del fons d'aquest notable cervantista català; Díaz Escobar, amb documentació sobre actors del segle XIX i algunes comèdies soltes; Lasso de la Vega, humanista i republicà andalús; Eduardo Marquina, amb un fons de 200 obres manuscrites i impreses; i, el fons Fernández Shaw, amb un repertori significatiu de sarsueles, entre altres.[19] També hi ha accés a la International Bibliography of Theatre & Dance.
  • Fons audiovisual: Està format per més de 10.000 enregistraments de vídeo, so i multimèdia, en creixement continu, i amb la finalitat de donar suport visual i d'àudio a l'estudi, la docència i la investigació, així com la creació i producció d'espectacles. Es conserven les produccions pròpies de l'Institut, bàsicament els tallers de teatre i dansa i d'altres activitats com tesines de finals de carrera, seminaris, conferències o workshops, entre altres.[19]
  • Cartells: El museu conserva més de 5.000 cartells d'àmbit teatral de procedències diverses i abast geogràfic europeu, que va des del segle XIX fins a l'actualitat.
  • Fons escenogràfic: Amb més de 8.000 documents, representa a bastament el període dels tallers dels pintors escenògrafs a la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX, incrementant-se durant la segona meitat del segle XX fins als nostres dies. Destaquen les obres d'autors com ara Francesc Soler i Rovirosa, Oleguer Junyent, Salvador Alarma, Maurici Vilomara, Joan Morales, Fèlix Urgellés, Fabià Puigserver o Sigfrid Burmann. Aquesta col·lecció es pot consultar a través d'Escena Digital.[20]
  • Fons de figurinisme: Format per més de 7.300 dissenys creats per autors com Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres, Trabal Altés, Álvaro de Retana, Lluís Labarta, María Araujo o Alexandre Soler. Destaquen els més de 1.300 figurins creats per Fabià Puigserver o els dissenys de Marià Andreu i del dibuixant de còmics Nazario.[21]
  • Col·lecció de titelles i marionetes: Formada per 437 peces de l'art titellaire, on destaquen objectes de les col·leccions de Didó (Ezequiel Vigués), Anglès, Guinovart, Ingeborg, Vergés i les del marionetista H.V. Tozer, cobrint especialment el titellisme català de mitjan de segle XX.[22]
  • Fons d'indumentària: El MAE compta amb un fons de més de 700 vestits de diferents artistes de l'escena. Destaquem les col·leccions d'Enric Borràs, Jaume Borràs, Lola Membrives, Margarita Xirgu i Maria Espinalt, així com els de la ballarina Tórtola Valencia, Carmen Amaya, el baríton Celestino Sarobe i el tenor Francesc Viñas. La darrera gran incorporació ha estat, l'any 2008, el vestuari i atrezzo de la soprano Victòria de los Ángeles.
  • Arxiu fotogràfic: Conserva reportatges d'espectacles i fotografies de personatges relacionats amb les arts escèniques, i conté més de 150.000 imatges d'espectacles, d'actors, cantants lírics, compositors, instrumentistes, escenògrafs, autors literaris, etc., on destaquen els de Andreu Basté, Pau Barceló, Pilar Aymerich, Documents Sedó, Teatre Regina, Teatre Romea, Fons Institut del Teatre i Colita.
  • Fons pictòric: Comprèn al voltant de 500 peces, de diversa tipologia artística (dibuixos, pintures, gravats) i de molt variada procedència.
  • Fons escultòric: Comprèn diverses peces d'escultures i bustos, de les que esmentarem l'escultura d'un Parsifal de Lluís Montaner, tres escultures de la ballarina Carmen Tórtola Valencia de Joaquim Viladomat, i l'escultura de Subirachs de Núria Espert.
  • Programes de mà: Formada per prop de 100.000 impresos dels espectacles que es representen als teatres de Barcelona, de Catalunya i de la resta de l'Estat des de 1860 fins a l'actualitat.
  • Objectes: Destaquen les col·leccions de 292 parelles de Castanyoles de José de Udaeta, 66 màscares i la de 1000 objectes de màgia dels Germans Roca.

Peces destacades[modifica | modifica el codi]

Santiago Rusiñol, Retrat de Maria Riquelme

Entre les múltiples col·leccions destaquen algunes peces:

  • Secreter del despatx d'Àngel Guimerà, de Gaspar Homar 1917 ca.
  • Vestit i barret de Margarida Xirgu per a "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca estrenada al Teatre Principal, 1935[23]
  • Vestit i complements de "Radamés" per a Francesc Viñas, "Aida" de Giuseppe Verdi, Gran Teatre del Liceu, 1903
  • ''La Commedia dell'Arte'', de Marià Andreu, 1926 Oli sobre tela. 129 x 122 cm[24]
  • Ànec, d'Ezequiel Vigué (Didó) Titella de cartró i fusta. 58 x 38 x 16 cm
  • Retrat de Maria Riquelme, de Santiago Rusiñol, 1895 Quadre oli sobre tela. 185 x 90 cm
  • Tórtola Valencia a Danza oriental, de Josep Viladomat, Barcelona, 1919 ca., Estàtua de bronze, 46x14x15 cm
  • Esbós per a l'obra "Nausica". Acte I, d'Adrià Gual. Esbós d'escenografia. Tècnica mixta. Teatro Eldorado de Barcelona, 6 març 1921
  • "De la terra al sol". Acte I, de Francesc Soler i Rovirosa, Opereta de màgia de J.Moles i N. Manent, Teatrí d'aquarel·la. Teatre Tívoli, 23 d'agost 1879
  • Personatge "Cinta" d'"Un lloc entre el morts", de Fabià Puigserver. Sèrie de Figurins. Tècnica Llapis. Teatre lliure, 1 de juliol de 1980
  • Enric Borràs com a Manelic" de "Terra baixa", de Ramon Casas Quadre oli sobre tela. 200 x 120 cm
  • Vestit oriental de Tórtola Valencia, 1913-1920 ca., Teixits originaris de l'Índia. Seda i cotó, brodat amb fil de seda, lluentons i miralls, vidre i fil metàl·lic, serrell de granets de vidre i boles de fusta, agulla de pit i baquelita 85 x 44 cm
  • Cavaller "Tranquil o Pericu", de Jaume Anglès, 1927 ca., Titella de fusta

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

El Museu actualment no disposa d'una zona d'exposició per a la col·lecció permanent i difon els seus fons a través d'exposicions temporals:

Any Exposició
2000 La Creació de l'Efímer[25]
2001 Teatre Auri i Espais Verdians[25]
2002 Colita, imatges de teatre i José de Udaeta[25]
2003 40 anys de Joglars[25]
2003 Joan Magrinyà, una vida en dansa[25]
2004 Txékhov[25]
2007 L'auca del senyor Rusiñol: la peripècia teatral d'un artista múltiple Biblioteca de Catalunya i Sala Vaixells. Palau Maricel. Sitges)[26]
2007 Arts de Màgia, la col·lecció dels germans Roca[27]
2008 Terra baixa[28]
2009 Recordant els Ballets Russos (Teatre Nacional de Catalunya i seu Barcelona de l'Institut).[29]
2009 Els fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre[30]
2010 Personatges d'Amadeu Ferré[31]
2010 Pawel Rouba, el gest que perdura[32]
2010 Mestres Cabanes, escenògraf[33]
2011 Fabià Puigserver, teatre d'art en llibertat[34]
2013 Adrià Gual (1872-1943), el perfum d'una època[35]


Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bordes, Jordi. «La Barcelona de les grans il·lusions». El Punt [Barcelona], 30/10/2007, p.2.
  2. CDMAE. Memòria 2011 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. ECLAP, que pretén crear una xarxa entre els teatres, els arxius teatrals i en general les institucions d’aquest àmbit per seleccionar, digitalitzar i fer accessible un conjunt substancial de material referent al món de les arts escèniques a través d’Europeana. El projecte el formen més d'una vintena d'institucions de 13 països de la Unió Europea. El projecte es va iniciar el setembre de 2010 i té una durada de 3 anys
  4. ECLAP www.eclap.eu
  5. 5,0 5,1 «Presentació». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  6. Permanyer, LLuís. «La Diputación tiene un museo oculto». La Vanguardia [Barcelona], 13/11/2008, p.10.Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  7. Pérez, Manuel. “Figurinisme : Vestir Teatre”. TeatreBCN (Núm. 103), gener 2009. Pàgines 46-49
  8. Cortés, Josep Maria. El legado de los Sedó. La Vanguardia, 11/10/2009
  9. Bordes, Jordi. «Embrió escènic a la nevera». El Punt [Barcelona], 9/01/2007, p.3.
  10. «història del CDMAE». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  11. Història al web del Museu
  12. Bordes, Jordi. «Teatre sobre paper i, ara, en xarxa». El Punt [Barcelona], 9/01/2007, p.2.
  13. El fons bibliogràfic i documental de l'Institut del Teatre, a un clic. Diari Ara. 3/02/2011
  14. El museu del teatre arrenca sense la Generalitat. Diari Ara.3/03/2011
  15. El Museu de les Arts Escèniques s'ubicarà a l'edifici de la Casa de la Premsa. Diari Ara. 8/03/2011
  16. «El futur Museu d'Arts Escèniques de Barcelona, paralitzat per la crisi». EuropaPress. [Consulta: 20 octubre 2012].
  17. Ginart, Belén. «Un tesoro en el sótano». El País [Barcelona], 30/08/2005, p.2.
  18. Web de Biblioescènic
  19. 19,0 19,1 «Fons bibliogràfic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].
  20. Web d'escena digital
  21. «Fons de figurinisme». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].
  22. Rumbau, Toni. Els titelles Anglès de l'Institut del Teatre. Dins: Putxinel·li, 5 juliol 2012
  23. «Peces destacades». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 18/10/2012].
  24. Aquesta obra es troba en préstec al Museu Guggenheim (Bilbao)
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 «Exposicions al MAE». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  26. «Rusiñol». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  27. «Art de màgia». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  28. «Terra Baixa». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  29. «Recordant els Ballets Russos». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  30. «Els fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  31. «Personatges d'Amadeu Ferré». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  32. «Pawel Rouba, el gest que perdura». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  33. «Mestres Cabanes, escenògraf». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  34. «Fabià Puigserver». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 19 octubre 2012].
  35. Error en el títol o la url.«».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques