Ramon Casas i Carbó
| Ramon Casas i Carbó | |
|---|---|
Autoretrat del 1908 |
|
| Naixement | 4 de gener de 1866 Barcelona |
| Defunció | 29 de febrer de 1932 (als 66 anys) Barcelona |
| Art | Pintura |
| Moviment | impressionisme |
| Obres destacades | La càrrega Au Moulin de la Galette |
| Influenciat per | Joan Llimona |
Au Moulin de la Galette |
|
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana.
Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja. L'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de Sant Benet de Bages.
Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, i es va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor Carolus-Duran,[1] pintor influït en aquella època per Manet, en companyia d'Eugène Carrière, Maurice Lobre i Puis de Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època va pintar Autoretrat vestit de flamenc, admès al Saló de 1883.
Posteriorment, va tornar a Barcelona, on va participar en l'exposició que la Sala Parés celebrava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Va ser aquest mateix any que va conèixer Santiago Rusiñol, amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida.
Dedicà un temps a viatjar per tota la península, influint sobre Tom Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme andalús i va enviar al primer Salon des Champs-Elysées la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Així, el mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Parés un dibuix titulat Cursa de braus, amb el que començava un seguit d'obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
Durant la seva estada a Madrid estudià els clàssics del Museu del Prado. El 1890 tornà a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga per a viure al barri de Montmartre. En aquesta època pintà obres com Plein Air i Bal du Moulin de la Galette entre d'altres obres , en les quals es noten influències de Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain.
A partir de 1889 va exposar anualment a la Sala Parés de Barcelona, encara que en un principi sense gaire èxit degut a la quotidianitat dels seus temes; així i tot seguí pintant quadres com Garrot vil, La càrrega, Ball de tarda, Processó de Santa Maria del Mar, etc. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats (1897-1903), on se suposa que conegué el seu futur mecenes William Deering i al seu fill Charles Deering. De mica en mica es va anar convertint en un dels pintors més cobdiciats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que es disputava els seus retrats.
El 1898 començà a publicar la revista d'art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma i que amb posterioritat fou substituïda per Forma. La premsa li serví la seva vessant de dibuixant i per compaginar amb el cartellisme. És especialment destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de retrats al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga,[text imprecís] Albéniz.
El 1899 entrà a la Societat Internacional de Pintura. Altres obres seves són la decoració del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, el retrat eqüestre d'Alfons XIII, la restauració del claustre romànic de Sant Benet de Bages i una àmplia col·lecció de retrats de figures europees i americanes.
Casas i Rusiñol foren els impulsors de les festes modernistes portades a terme al Cau Ferrat de Sitges, contribuint d'aquesta manera al renom d'aquesta població i al seu turisme.
[modifica] Obra
[modifica] Pintura
- Abans del bany, oli sobre tela, 72,5 × 60 cm, Montserrat, Museu de Montserrat, 1894
- Au Moulin de la Galette, oli sobre tela, 117 × 90 cm, Montserrat, Museu de Montserrat, 1892
- Autoretrat vestit de flamenc, oli sobre tela, 115 x 96.5 cm, Barcelona, MNAC, 1883
- Cursa de braus, oli sobre tela, 53.7 x 72.4 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1884
- Autoretrat vestit de bandoler, oli sobre tela, 100 x 81 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1885
- Retrat de Montserrat Casas, oli sobre tela, 202 x 92 cm, Col·lecció Banco Hispano Americano, 1888
- Retrat d'Elisa Casas, oli sobre tela, 200 × 100 cm, col·lecció particular 1889
- Retratant-se, oli sobre tela, 59 x 73 cm, Sitges, Cau Ferrat, 1890
- La Vídua, oli sobre tela, 186 x 113 cm, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1890
- Club Nàutic de Barcelona, oli sobre tela, 100 x 140 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1890 - 1891
- Domèstic domesticat, oli sobre tela, 42,2 x 32 cm, Barcelona, Museu de Montserrat, 1890
- Retrat de les senyoretes N.N., oli sobre tela, 220 × 160 cm, col·lecció particular, 1890
- Plein Air, oli sobre tela, 115 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891
- Interior, oli sobre tela, 102 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891
- Sacré Cour, oli sobre tela, 67 x 55,5 cm, Barcelona, MNAC, 1891
- Interior a l'aire lliure, 160,5 x 121 cm, Barcelona, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza
- Ball al Moulin de la Galette, oli sobre tela, Sitges, Cau Ferrat,1893
- Garrot vil, oli sobre tela, 127 x 166,2 cm, Madrid, Centro de Arte Reina Sofía, 1894
- Ball de tarda, oli sobre tela, 170 x 230 cm, Barcelona, Cercle del Liceu, 1896
- Processó de Santa Maria del Mar, oli sobre tela, Barcelona, MNAC, 1896
- Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, oli sobre tela, 191 x 215 cm, Barcelona, MNAC, 1897
- La càrrega, oli sobre tela, 298 x 470.5 cm, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 1899
- Jove decadent, oli sobre tela, 46,5 × 56 cm, París, Museu de Montserrat, 1899
- Toros (Estesa de cavalls), 73,7 x 64,8 cm, Barcelona, MNAC, 1886[2]
- Dama amb foulard vermell, Barcelona, Museu del Modernisme Català, c. 1901[3]
- La Mandra, oli sobre tela, 64,5 x 54 cm, MNAC, 1898-1900[4]
[modifica] Cartellisme
- Anís del Mono
- 4 Gats
[modifica] Bibliografia
- Coll Mirabent, Isabel. Ramon Casas, una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
- DDAA. Diccionari d'art Oxford, Edicions 62, Barcelona, 1996, ISBN 84-297-4227-1
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
- Fuentes Milà, Sergio. Les exposicions de Pèl&Ploma a la Sala Parés. Barcelona: L'Avenç, nº337: juliol-agost de 2008. (pg.46-51).
[modifica] Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Elpais.17/11/09. El MNAC compra un cuadro de juventud de Ramon Casas
- ↑ La Vanguardia. ROSSEND CASANOVA 04/08/2010. Barcelona en el museo
- ↑ «Descobreix una Joia del Museu». Dia Internacional dels Museus. Ajuntament de Barcelona, 18 de maig de 2003. [Consulta: 17 abril 2011].
PDF
[modifica] Enllaços externs
|
|||||||||||||||||