Anís del Mono
Anís del Mono és una marca registrada de licor anisat que es va crear a la destil·leria fundada l’any 1868 pels germans Bosch i Grau al número 115 del carrer Eduard Maristany de Badalona (Barcelonès, Catalunya).
La fàbrica és un edifici emblemàtic de la ciutat per l’estil modernista de les sales de destil·lació, del despatx del gerent i els arxius, així com pel mobiliari de fusta d’època, dissenyat per l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, i els cartells publicitaris de Ramon Casas. La fàbrica va ser declarada patrimoni històric l’any 2007. La composició del licor es basa en la matafaluga o anís, aigua químicament pura, xarop de sucre refinat i filtrat, i alcohol. Es destil·lava mitjançant alambins de coure del s.XIX. S’hi fabricaven dos tipus d’anís: sec (etiqueta verda) i dolç (vermella). Actualment s’exporta als EE. UU. i Iberoamèrica.
El nom de la marca el pren, suposadament, perquè en un dels vaixells de la família Bosch, que tenia negocis a Amèrica, va arribar un mico que van adoptar com a mascota a la fàbrica de Badalona i va tenir gran ressò popular.[1] Però també s'ha parlat d'una connotació publicitària: Bosch, empresari de renom, va aprofitar el clima de polèmica que van suscitar les teories evolucionistes de Darwin, per mostrar que la seva marca era la més evolucionada. Així a l'etiqueta de l'ampolla apareix un dibuix d'un mico amb la cara, segons alguns, de Darwin, i un pergamí on hi diu: "Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento". Altres, contràriament, han vist en l'etiqueta una crítica i burla a Darwin i a les seves teories. Alguns han atorgat l'autoria del dibuix al gravador Sala, sogre de Bosch, [2], però es tracta d'una confusió, ja que Tomàs Sala era consogre i no pas sogre de Vicenç Bosch, [3] i en el moment en què es va fer l'etiqueta no hi ha proves que ja es coneguessin.
La marca ha estat associada al Modernisme, no només per l'arquitectura de la seva fàbrica sinó pel gran impuls que Vicente Bosch va fer de la publicitat i del cartellisme: el 1897 va convocar un concurs de cartells a Espanya i va guanyar el cartell de Ramon Casas Mono y mona. També cal esmentar el quiosc de venda d'anís projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1896[4], que es va construir a l'estació del ferrocarril de Badalona, on va funcionar fins a la Guerra Civil.
La fàbrica, ara propietat del grup Osborne, va ser declarada patrimoni històric[5] i actualment es pot visitar prèvia reserva al Museu de Badalona.[6]
[modifica] Referències
- ↑ El mono luminoso
- ↑ Anís del mono o cómo la publicidad se vuelve arte
- ↑ CASTELLANO MADRID, J.F.; SÁNCHEZ MEDINA, J. "Anís del Mono. Més de cent anys d'història". A Carrer dels Arbres, núm. 2, Badalona, 1996.
- ↑ J. Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1989, p. 174.
- ↑ La fàbrica d'Anís del Mono esdevé patrimoni històric
- ↑ Anís del Mono al web del Museu de Badalona.
