Cau Ferrat
| Museu Cau Ferrat | |
 |
|
 Localització respecte Catalunya
|
|
| Fundat | |
|---|---|
| Localització | Fonollar s/n, Sitges |
| Àmbit | Art antic, arts decoratives i aplicades, modernisme |
| Xarxa | MNAC i Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona |
| Transport públic | Estació de Sitges |
| Lloc web | www.museudesitges.com |
El Museu Cau Ferrat, ubicat a Sitges, era la casa i estudi de l'artista i escriptor Santiago Rusiñol, una de les figures destacades del Modernisme a Catalunya. Actualment és un dels tres museus de Sitges situats a la vora de la platja de Sant Sebastià.[1] Actualment està tancat per obres, i s'espera que torni a obrir les seves portes a finals del 2012.[2]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Abans d'establir-se a Sitges, Rusiñol tenia un taller-museu al carrer Muntaner número 38 de Barcelona, que ja anomenava Cau Ferrat, on es reunia amb d'altres artistes.[3] L'any 1892 va comprar-se una casa de pescadors arran de mar, situada al que avui es coneix com a Racó de la Calma. La casa era coneguda amb el nom de Can Falua. L'any següent, el 1893, es va comprar la casa del costat, Can Sense, també construïda al segle XIV.
Les enderrocà per construir-hi la seva casa-taller que va nomenar Cau perquè volia que fos un refugi per als amants de la poesia i Ferrat per la col·lecció de ferros forjats. Va encarregar la construcció a Francesc Rogent. La casa es va inaugurar en petit comitè el dia 11 de setembre de 1893, tot i que la seva inauguració oficial fou el 25 de juliol de 1894, amb actuació de la banda municipal inclosa.[4]
Pel Cau Ferrat van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX i des d'aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és quan Rusiñol va comprar dos quadres del Greco a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català.[4] Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".
Durant el 2010 es van realitzar obres d'acondicionament del museu, que el van tancar temporalment[5]
Col·lecció [modifica]
Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, el Cau Ferrat es va convertir en museu. Avui s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb l'artista i amb el modernisme. Hi ha una important col·lecció de ferros, amb obres cabdals de la forja des del segle XIV endavant. També cal remarcar la de vidres, amb mostres de vidres de l'antiguitat clàssica, medievals i dels segles XVI-XVIII. La col·lecció de ceràmica popular també és representativa.
A banda, hi ha la col·lecció de pintura i dibuix, amb obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga entre d'altres i artistes més joves com Hermen Anglada Camarasa o Pablo Ruiz Picasso.
Altres artistes representats:
- Aleix Clapés
- Pere Ferran
- Manolo Hugué
- Joan Llimona
- Arcadi Mas i Fontdevila
- Joaquim de Miró
- Isidre Nonell
- Darío de Regoyos
L'obra mestra, però, és la mateixa disposició de les obres a l'interior, l'arquitectura de la casa, la decoració i el conjunt d'aquestes obres en un espai únic.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 114. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Via lliure a les obres dels museus de Sitges». El Punt Avui, 03/01/12. [Consulta: 4 de gener de 2012].
- ↑ Raventós, Joan. «El cau de la bohèmia». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 4,0 4,1 Museus Singulars de Catalunya. Editorial Diàfora. 1979 ISBN-84-85205-32-2
- ↑ Tv3.cat El cau ferrat, de trasllat 03/06/2010. Consulta. 03/08/2010]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cau Ferrat |
Coord.: 41° 14′ 6.24″ N, 1° 48′ 45.85″ E / 41.2350667,1.8127361
