Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 1872 - 1943), dramaturg i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, pintor i pioner del cinema.
Fundà el Teatre Íntim. Fou director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i director artístic de la productora Barcinógrafo (1913). Document important foren les seves memòries, editades pòstumament: Mitja vida de teatre (1960). Com a plàstic, se centrà en un estil modernista típicament simbolista (La rosada, MNAC). Fou un dels més destacats artistes gràfics del Modernisme, destacant especialment els seus cartells. Finalment dedicà el seu esforç a l'escenografia d'obres muntades per ell. És ben representat a la Biblioteca de Catalunya, on fins i tot es conserven els dotze plafons a l'oli que va pintar per a l'Associació Wagneriana, cap al 1902.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Obra
[modifica] Teatre
- Misteri de dolor.
- Donzell qui cerca muller.
- L'emigrant.
- Nocturn (Audante Morat)
- Silenci (Drama de món)
- La pobra Berta
- La fi de Tomàs Reynald
- Els pobres menestrals.
[modifica] Poesia
Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona[2]
- La Mare de Deu. (1898) (Premi de la Viola d'or i d'argent)
- Los segadors d'are. (1898) (Premi de l'Englantina d'or)
- Àngels. (1901) (1r accèssit a la Viola d'or i d'argent)
- Cants de la nit. (1920)
- La tempestat. (1920)
- Les cambres. (1920)
- Quan les dones cusen. (1920)
- El darrer ferit. 11 de Novembre. (1920)
- Focs de Sant Joan. Tot és amor. (1920)
- Estampes d'una vida de pastor. (1924) (Premi Extraordinari del Mantenidors)
- Aplec de cançons. (1926)
- La Plaça. (1929) (1r accèssit a l'Englantina d'or)
[modifica] Bibliografia
- Adrià Gual, Mitja vida de teatre: memòries d'Adrià Gual, Aedos, 1960.
- Adrià Gual, Misteri de dolor, dins Teatre modernista, antologia a cura de Xavier Fàbregas, Edicions 62 i La Caixa, MOLC 77.
- Adrià Gual, Mitja vida de modernisme, Institut del Teatre, 1992.
- Carles Batlle i Jordà, El teatre d'Adrià Gual: 1891-1902, Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.
- Carles Batlle i Jordà, Adria Gual (1891-1902): per un teatre simbolista, Abadia de Montserrat, 2001.
- Hermann Bonnin Llinàs, Adrià Gual i l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (1913-1923), Dalmau, 1974.
- Enric Ciurans, Adrià Gual, Infiesta, col·lecció Gent nostra, 2000.
- Miquel Porter Moix, Adrià Gual i el cinema primitiu català, Universitat de Barcelona, 1985.
- Ricard Salvat, Adrià Gual i la seva època, Edicions 62, 1972.
[modifica] Referències
- ↑ Informació a la web de Memòria Digital de Catalunya
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques