Joan Brossa i Cuervo

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Joan Brossa)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Brossa: Poema corpori Bàrcino (1994) a la Plaça Nova, Barcelona

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 19 de gener de 1919 - íd. 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...)

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona, concretament al desaparegut carrer de Wagner del barri de Sant Gervasi. Amb un pare gravador i una mare mestressa de casa, Brossa se sentí més identificat amb la família paterna que no pas amb la materna, nucli on imperava un ambient més conservador, però la mort del pare quan encara era un nen l'obligà a viure amb la família de la mare.

Pel que fa a la seva vida d'estudiant, Brossa s'hi referia amb poc entusiasme, creia que l'escola era una mena d'estafa on només s'ensenya "cultura d'opereta", tal com es veu reflectit en una de les seves frases cèlebres: "les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen".

Els seus inicis literaris se situen a l'entorn de l'any 1937, quan el poeta té divuit anys i és cridat a lluitar el front de Lleida amb els republicans. A la guerra s'inicia la seva carrera poètica. Concretament, li demanen que escrigui un text per animar els seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona (1941) es relacionà amb J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats, màxims representants de les avantguardes d'abans de la guerra. La coneixença del poeta brasiler João Cabral de Melo Neto (1948), aleshores vice-cònsol a Barcelona, fou determinant per a que l'obra del poeta adquirís un fort compromís social.

El 1947, amb un grupet de joves artistes, funda la revista Algol, de la qual sortirà un únic exemplar. L'any següent, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres fundà la revista avantguardista Dau al Set. L'any 1949 publicà el primer llibre de poemes i el 1951 estrenà les primeres peces teatrals en ambients privats.

Col·laborà amb pintors, escultors, músics, fotògrafs, cineastes i artistes de tots els gèneres: entre ells Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Modest Cuixart, Eduardo Chillida, Pere Portabella, Josep Maria Mestres Quadreny, Perejaume, Frederic Amat, Moisès Villèlia, Hausson, Carles Santos, Pep Bou, Chema Madoz i Fernando Krahn. Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Carles Sindreu, amb mestratge reconegut per joves poetes com ara Enric Casasses o Accidents Polipoètics.

Per bé que la seva obra plàstica no ocupi més que una petita part de la seva enorme producció, mercès a ella Brossa ha esdevingut un referent mundial.

Va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un vessament cerebral fruit d'una caiguda per les escales del seu estudi.

[edita] Obra artística

Joan Brossa: Poema corpori Lletres Gimnastes (1997) a la façana de la botiga "El Ingenio" de Barcelona.

La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la literatura en sentit estricte, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia, el circ i la plàstica en diversos formats. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinària visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. Pel que fa a la llengua catalana, la seva fidelitat és absoluta.

L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual, unes tres-centes cinquanta peces teatrals, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis... La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.

Ha estat traduït a l'espanyol, al francès, a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al portuguès, al polonès, al neerlandès, al txec, a l'hongarès, al serbocroat, al suec, al japonès, al rus i a l'esperanto. Els seus poemes corporis han arribat als carrer de Barcelona, a diversos llocs del Principat, a Andorra la Vella, a Palma de Mallorca, a Frankfurt del Main i a L'Havana.

Present a museus i diverses institucions d'arreu del món amb la seva obra plàstica, per al seu ressò internacional fou determinant la participació a les biennals de São Paulo (1994) i de Venècia (1997). Joan Brossa ha estat objecte d'exposicions antològiques a Barcelona (Fundació Joan Miró, 1986 i 2001 i Palau de la Virreina, 1994), Munic (1988), Madrid (Museu Reina Sofia, 1991), Ceret-Cotlliure (1991), Londres (1992), Andorra la Vella (1994), València (IVAM, 1997), Xicago (1997), Monterrey (1998), Mèxic DF (1998), Kassel (1998), Goppingen (1998), Göteborg (1999), Palma de Mallorca (2004), Santiago de Xile (2005), Porto Alegre (2006), São Paulo (2006), Rio de Janeiro (2006), Rosario (2006), Buenos Aires (2006), Lisboa (2006-2007), Toledo (2007), Viena (2008), La Laguna-Tenerife (2008), Praga (2008), Estocolm (2009), París (2009 i Berlín (2009.

[edita] Poesia literària

  • 1949: Sonets de Caruixa
  • 1950: Romancets del dragolí
  • 1952: Em va fer Joan Brossa
  • 1953: Nous romancets del dragolí
  • 1960: Enumeració en sospirar
  • 1961: Poemes civils
  • 1968: El saltamartí
  • 1970: Poesia rasa, recull del 1943 al 1959 editat per "Ariel"
  • 1971: Des d'un got d'aigua fins al petroli
  • 1971: Tríptic hegelià per a Antoni Tàpies
  • 1972: Càntir de càntics
  • 1972: El poeta presenta quinze pantomimes
  • 1973: Cappare
  • 1974: La barba del cranc
  • 1974: Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud
  • 1976: Oda a Lluís Maria Xirinacs
  • 1976: Maneres
  • 1977: Sextines 76
  • 1977: Poemes de seny i cabell (1959-1963)
  • 1979: Antologia de poemes de revolta
  • 1980: Rua de llibres
  • 1981: Vint-i-set sextines i un sonet
  • 1982: Ball de sang
  • 1982: El ulls de l'òliba
  • 1983: Askatasuna
  • 1983: Pas d'amors
  • 1984: Ot
  • 1985: Qui diu foc, diu flama
  • 1985: Calcomanies
  • 1985: Fogall de sonets
  • 1986: Els entra-i-surts del poeta
  • 1986: Sonets a Gofredina
  • 1987: Poemes públics
  • 1987: Viatge per la sextina
  • 1988: Tarannà
  • 1988: Ventall de poemes urbans
  • 1989: Ollaó
  • 1991: Cinamon
  • 1992: Jo, qui?
  • 1992: El veí
  • 1992: Flor de claus
  • 1993: Furgó de cua
  • 1993: Trasllat
  • 1994: Suite tràmpol o el compte enrera
  • 1995: Poemes escollits (antologia)
  • 1995: Poemes d'anada i tornada
  • 1995: Poesia i prosa (antologia)
  • 1995: Passat festes
  • 1995: Capgirada
  • 1997: La clau a la boca
  • 1998: La memòria encesa, mosaic antològic
  • 1999: Sumari astral i altres poemes
  • 2000: Cartaci
  • 2001: A partir del silenci (antologia)
  • 2002: Camí de segons
  • 2004: Un home reparteix fulls clandestins
  • 2007: El dia a dia (1988-1992)
Joan Brossa: Poema corpori A de barca (1996), Parc de Catalunya, Sabadell.

[edita] Poesia escènica (teatre i parateatre)

  • 1951: Farsa com si els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell
  • 1951: Nocturns encontres
  • 1961: Or i sal, reed. 2005
  • 1961: El bell lloc
  • 1963: Calç i rajoles[1], reed. 1999
  • 1964: Teatre de Joan Brossa
  • 1967: Collar de cranis
  • 1967: El rellotger
  • 1979-1983: Poesia escènica. Teatre complet, sis volums
  • 2003: Fregolisme o monòlegs de transformació
  • 2005: La xarxa, Aquí al bosc i Olga sola.
  • 2008: El dia del profeta

[edita] Poesia visual

[edita] Prosa

[edita] Guions cinematogràfics

[edita] Llibrets d'òpera i altres textos per a ser musicats

  • 1957: El ganxo
  • 1963: Cop de poma
  • 1965: Conversa
  • 1964: Concert per a representar
  • 1966: Suite bufa
  • 1975: Accions musicals
  • 1994: Quatre cançons de bressol
  • 2007: Cap de mirar

[edita] Cartells

  • 1971: Vuit posters poema
  • 1975: Poemes objecte en postals

[edita] Llibres d'artista i altres obres

Joan Brossa: Poema visual transitable en tres parts (1984), Parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.

[edita] Poesia corpòria

[edita] Instal·lacions

  • 1956: Muntatge de l'aparador de la botiga "Gales", Barcelona, efímera.
  • 1986: Feina de dissabte, Mosel & Tschechov Galerie, Munic.
  • 1986: Accident, Museo Patio Herreriano de Arte Español Contemporáneo, Valladolid.
  • 1986-1990: Instal·lació (El convidat), Museu d'Art Modern, Ceret.
  • 1990: Yatch, MACBA, Barcelona.
  • 1991: Intermedi, ARTIUM, Vitòria-Gasteiz.
  • 1991: Despullament, Galeria Joan Prats, Barcelona.
  • 1991: Barrets, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1992: La ciutat renovada, Barcelona, efímera.
  • 1994: 150 homenatges, Barcelona, efímera.
  • 1994: Alfabet jeràrquic, Barcelona, efímera.
  • 1994: Lot de lletres, Barcelona, efímera.
  • 1994: El terrat de les banyes, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Atrezzo per al Tenorio, Barcelona, efímera.
  • 1994: Cadenes de Dàmocles, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: La conformació del cap, Barcelona, efímera.
  • 1994: Malversació, Barcelona, efímera.
  • 1994: L'os dels dies i el número de les plantes, Barcelona, efímera.
  • 1994: Burlesc, Barcelona, efímera.
  • 1994: Ruixat de lletres, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Avern, Barcelona, efímera.
  • 1994: El planeta de la virtut, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Paràsit, Fundació Joan Brossa, Barcelona.
  • 1994: Final, Barcelona, efímera.

[edita] Exposicions individuals (selecció)

[edita] Premis i reconeixements

El 1999 i a títol pòstum (la cerimònia havia estat prevista per al viutantè aniversari del poeta, que morí vint dies abans) fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.


[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Joan Brossa i Cuervo