Fluxus

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fluxus – en llatí significa fluir – és una xarxa internacional d'artistes, compositors i disenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artístiques.

Han treballat amb videoart, música, literatura, performance, arquitectura i disseny, entre d'altres disciplines.

Sovint Fluxus és descrit com a intermedia, un terme del artista Fluxus Dick Higgins extret d'un famós assaig de 1966. Per exemple la poesia i el videoart es troben en els poemes visuals, mentre que el text i les performances es troben en els seus històrics Happenings.

Taula de continguts

[edita] Art Fluxus

No existeix una definició universalment acceptada del col·lectiu Fluxus, tot i que hi han algunes característiques que van compartir gairebé tots els seus integrants:


  1. Fluxus és una actitud. No és un moviment o un estil artístic.
  2. Fluxus és un mitjà. Els creadors Fluxus gaudeixen barrejant diferents mitjans.
  3. Als creadors Fluxus els agrada barrejar-ho tot. Fan servir objectes del dia a dia, sons, imatges i textos per crear nous sons, objectes o imatges.
  4. Fluxus ha de ser simple. L'art és petit, el text és curt i les actuacions (performances) breus.
  5. Fluxus ha de ser divertit. Si no és divertit, no és Fluxus.

Els seus primers membres foren Joseph Beuys, Dick Higgins, Nam June Paik, Wolf Vostell, La Monte Young i Yoko Ono, i exploraven l'espai entre les performances i l'art, entre la música experimental i el cinema.

El seu període més actiu va ser durant els 60 i els 70, on va aparéixer en diferents events, discursos polítics, van crear escultures amb materials no tradicionals, i van promoure el videoart i les performances, sent comparats amb el dadaisme i el pop art.


[edita] El moviment Fluxus a Alemania als anys seixanta

Un concert Fluxus és una experiència sonora on cada objecte, cada element d’aquest món, és un instrument.

El moviment Fluxus pretenia tenir sobre el públic un efecte de comprensió de la vida i de compenetració amb la vida.

La complexitat de les accions i els concerts Fluxus i la col·laboració de diferents artistes com és el cas de Joseph Beuys, Wolf Vostell, Nam June Paik i Charlotte Moorman creaven interpretacions en sintonia entre elles que transmetien una concepció especial de l’existència.

Els concerts Fluxus no són cap expressió auditiva relacionada amb elaborades tecnologies sonores perfectament afinades. No existeix cap to baix precís, cap to mitjà natural ni cap to alt clar com el cristall que creï un equilibri acústic.

La inconfusible autenticitat de totes les accions del moviment Fluxus i la passió i la força innovadora dels seus artistes van provocar una transformació que va revolucionar l’aparença de l’art.

Aquesta evolució provocada pel present i orientada cap al futur va crear la consciència que tot individu és, en si mateix, una obra d’art i que el conjunt de la vida pot ser concebut com una obra d’art total.

Les característiques particulars dels concerts Fluxus, són un reconeixement que el principi de causalitat ha deixat de ser vàlid i que el caos marca la realitat.

En aquest sentit, les accions Fluxus havien de tenir uns efectes a societat i esdevenir un element de comunicació.

L’aura d’excentricitat dels artistes Fluxus i de happenings estava molt allunyada de qualsevol influència de l’expressió de la personalitat pròpia del món de la moda.

De manera lliure i autònoma, Beuys, Vostell i Paik van assolir la condició de mites a Renània, també gràcies al desenvolupament del videoart.

Si observem el mercat internacional de l’art des dels anys setanta fins avui, no es pot obviar la múltiple influència del moviment Fluxus, dels happenings i Videoart. L’estructura i els mitjans expressius de moltes obres d’art que omplen avui les galeries són sovint un homenatge involuntari als pioners que, als anys seixanta, treballaven amb el moviment Fluxus i amb happenings i als artistes dedicats al videoart.

Haro Lauhus va obrir una galeria a Colònia el 1961, l’Städtische Museum de Wiesbaden, que va oferir la primera manifestació oficial del moviment Fluxus: FLUXUS, Festival Internacional de Noves Músiques, celebrat de l’1 al 23 de setembre de 1962. El setembre de 1963, Rolf Jährling va inaugurar a Wuppertal la Galeria Parnass. Valdis Abolins va obrir la Galeria Aachen a Aquisgrà el 1966. El 1969, Helmut Rywelski i Angar Nierhoff, amb la seva Galerie Art Intermedia de Colònia, van realitzar l’escultura acció en formigó Ruhender Verkehr, de Wolf Vostell. El 1970, Inge Baecker va obrir la seva Galeria Baecker a Bochum i la Galeria René Block a Berlín. Tots van promoure els artistes de happening i del moviment Fluxus, en van tenir cura i els van permetre dur a terme aquesta evolució de l’art que deixa sentir la seva influència fins avui.


[edita] Artistes Fluxus

Molts artistes, escriptors i compositors han sigut relacionats amb Fluxus durant els anys, incloent:

[edita] Propers a Fluxus

També s'ha relacionat a diferents crítics o comisaris:

[edita] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxus»