Wolf Vostell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wolf Vostell

Wolf Vostell el 1980
Nom de naixement Wolf Vostell
Naixement 14 d'octubre de 1932
Leverkusen
Defunció 3 d'abril de 1998 (als 65 anys)
Berlín
Nacionalitat (alemany)
Art Pintura, Dibuix, Escultura, Instal·lacions, Videoart, Dé-coll/age, Art conceptual
Moviment Fluxus, Happening,
Signatura Wolf Vostell.jpg

Wolf Vostell (14 d'octubre de 1932 a Leverkusen - 3 d'abril de 1998 a Berlín) fou un artista alemany de prestigi internacional, figura fonamental de l'art de la segona meitat del segle xx, creador de les primeres obres de videoart i instal·lacions amb televisions. Fou un dels membres fundadors de diversos grups i moviments artístics, com Fluxus, Happening, i un dels pioners de l'art audiovisual.[1]


Biografia[modifica | modifica el codi]

Fugint de la II Guerra Mundial Vostell es va traslladar amb la seva família a Txecoslovàquia, on va viure fins a la fi de la guerra. En el col·legi va viure el que ell anomenava el seu primer Happening, ja que durant un bombardeig se li va indicar que s'ocultés sota un arbre i des d'allí va contemplar la caiguda de les bombes.[2]

El retorn a Colònia, acompanyat de la seva mare i de la seva germana, va constituir una experiència fonamental en la seva vida, ja que va haver de fer-lo caminant, i en els tres mesos que va durar el viatge va ser testimoni dels devastadors efectes de la guerra en ciutats com Praga, Dresden o Kassel. A més, els terribles efectes de l'Holocaust el marcarien profundament, sent un dels temes més recurrents de la seva obra, com ho demostra l'obra Shoah.

Va realitzar els seus primers estudis sobre art a Colònia, aprenent pintura, fotografia i litografia, i després a l'acadèmia de Wuppertal, aprenent pintura lliure i tipografia experimental. Després del seu primer viatge a París, i recollint un titular del diari Le Figaro que li va cridar l'atenció, va encunyar el terme Dé-coll/age, que va distingir del collage tradicional i la seva juxtaposició creativa d'elements, relacionant-lo amb la traducció literal de la paraula francesa de la qual derivava: desprendre, i destruir/morir. Va aplicar el nou terme tant a les seves pintures Dé-coll/age, que incloïen esquinçalls de cartells, fotografies gargotejades i objectes. Tant les seves obres materials com accions eren impulsades per un mateix principi, l'estètica de la destrucció, que pretenia recollir el caràcter negatiu i agressiu del món contemporani.

El 1954 es va traslladar a París per a estudiar pintura i gravat a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts i va començar a treballar com assistent del cartellista Adolphe Mouron Cassandre. Després, entraria en l'Acadèmia d'Arts de Düsseldorf. En aquells dies ja havia demostrat el seu interès per artistes com Goya, Brueghel, Zurbarán, El Bosch o Léger i havia consagrat part del seu temps a l'obra del psicòleg Carl Jung.[3]

El 1958 va crear la primera obra en la història de l'art que incorpora un televisor, Vista Alemanya, que avui forma part de la col·lecció del Museu Berlinische Galerie de Berlín.

El 1954 Wolf Vostell va inventar la tècnica del Dé-coll/age, i amb 6 TV Dé-coll/age de l'any 1963, que forma part de la col·lecció del Museu Reina Sofia Wolf Vostell es va convertir en pioner del Videoart. També és pioner del Happening i del moviment Fluxus a Europa. Vostell va treballar la tècnica del gargotejat creant obres en les quals reflectia la vida socio-política del moment, objectiu que també assolia amb els seus ambients i escultures.

Wolf Vostell, "Goethe Heute", 1967

En els anys 70 va començar a fer servir el formigó com element fonamental en la major part de la seva àmplia creació. El 1976, acompanyat per la seva esposa extremenya Mercedes Guardado Olivenza, s'estableix a Malpartida de Càceres i als Barruecos -un magnífic paratge, declarat el 1996 Monument Natural, on es conjuga la bellesa natural d'unes grans roques granítiques i l'aigua d'una presa, un ric potencial ecològic i un complex d'edificis del segle XVIII que va ser utilitzat com Safareig de Llanes- i declara la zona com Obra d'Art de la Natura. Des d'aquell moment, va concebre la idea de crear-hi un museu, inconfusible i innovador, com expressió de l'art d'avantguarda, un lloc de trobada de l'Art i la Vida, i el 1976 va fundar el Museu Vostell-Malpartida, (MVM), que des de 1994 és gestionat per la Junta d'Extremadura. El 2005 la Junta d'Extremadura va incorporar l'Arxiu Vostell al Museu Vostell Malpartida, a la disposició d'investigadors i estudiosos.[4]

L'any 1992 David Vostell va filmar el documental "Vostell 60 – Rückblick 92" (Retrospectiva 92) sota la seva direcció artística sobre una retrospectiva de Wolf Vostell a Colònia.

Vostell a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, va realitzar una acció a la plaça de Catalunya de Barcelona el 1960, i va participar en el Sisè Saló de Maig dos anys més tard, i posteriorment al congrés de happenings de Granollers, el 1976. El 1978 s'instal·là a Figueres (Alt Empordà) una seva escultura de grans dimensions, anomenada, Obelisc a la televisió, situada al costat del Teatre-Museu Dalí. Es tracta d'una columna realitzada amb catorze televisions col·locades una sobre l'altra, coronada per un bust femení amb una antena al cap.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Art és Vida, Vida és Art, 1961
  • Les coses que no coneixeu són les que canviaran la vostra vida, 1973
  • Jo declaro la pau com la més gran obra d'art, 1979

Obres rellevants[modifica | modifica el codi]

Wolf Vostell, Elektronischer dé-coll/age Happening Raum, 1968
Ruhender Verkehr, 1969, Colonia
Wolf Vostell, Heuschrecken, 1970
Wolf Vostell, VOAEX, 1976, Los Barruecos, Museo Vostell Malpartida.
2 Cadillacs en hormigon en forma de la maja desnuda, 1987, Berlín, Rathenauplatz.
  • Korea, 1953
  • Zyklus Schwarzes Zimmer, 1958, Instal·lació amb televisions, Berlinische Galerie, Berlin
  • Transmigracion,[5] 1-3, 1958
  • Serie Guadalupe, 1958
  • Das Theater ist auf der Straße, 1958, Happening
  • Rue de Buci,[6] 1960, Dé-coll/age
  • Ihr Kandidat, 1961, Dé-coll/age, Haus der Geschichte der Bundesrepublik Deutschland[7]
  • Coca-Cola 1961, Dé-coll/age, museo Ludwig
  • Wochenspiegel Beatles, 1961, Dé-coll/age, Saarlandmuseum
  • Cityrama, 1961, Happening
  • Marilyn Monroe,[8] 1962, Dé-coll/age 1962, Dé-coll/age
  • Kleenex, 1962
  • Marilyn Monroe Idolo,[9] 1963, Dé-coll/age
  • 6 TV Dé-coll/age, 1963, Instal·lació amb televisions, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
  • Sun in your head, 1963
  • You, 1964, Instal·lació amb televisions
  • Wir waren so eine Art Museumsstück,[10] 1964, Berlinische Galerie, Berlin
  • Goethe Heute, 1967, Sprengel Museum Hannover
  • Hommage an Henry Ford und Jaqueline Kennedy, 1967, Instal·lació, museo Ludwig, Colonia
  • Elektronischer Dé-coll/age Happening Raum 1968, Instal·lació amb televisions, Neue Nationalgalerie, Berlin
  • Hours of fun, 1968, Berlinische Galerie Berlin
  • Miss Amerika,[11] 1968, museo Ludwig
  • Jetzt sind die Deutschen wieder Nr. 1 in Europa, 1968, Germanisches Nationalmuseum, Bonn
  • B-52 - statt Bomben,[12] 1968
  • Ruhender Verkehr, 1969, Esculptura, Colonia
  • Concrete Traffic, 1970, Esculptura, Chicago
  • Heuschrecken, 1970,[13] lienzo con camera de video y monitores, Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig Wien, Vienna
  • Auto-Fieber,[14] 1973, Esculptura, Museu Vostell-Malpartida[15] Museo Vostell Malpartida
  • Energie, 1973
  • VOAEX, (Viajes de (h)Ormigon por la Alta Extremadura) 1976, escultura, Museu Vostell-Malpartida[16]
  • Die Winde,[17] 1981, Esculptura amb televisions
  • Die Steine, 1981
  • Taxistand,[18] 1983
  • Beton Tango, 1985
  • Milonga, 1986
  • Mythos-Berlin, 1987, Museu Vostell-Malpartida
  • 2 Betoncadillacs in Form der nackten Maja, Esculptura, 1987, Rathenauplatz, Berlin
  • La Tortuga, 1988, Esculptura, Marl
  • Schule von Athen, 1988, Rheinisches Landesmuseum Bonn
  • Tauromaquia mit BMW Teil, 1988
  • 9.November 1989, 1989
  • Der Fall der Berliner Mauer, 1989, Assemblatge
  • Triptychon Berlin, 1990, Assemblatge amb televisions
  • Le Choc, 1990
  • Auto-TV-Hochzeit, 1991, Esculptura amb televisions, Zentrum für Kunst und Medientechnologie[19]
  • Kafkas Boot,[20] 1991
  • Tauromaquia mit Geige, 1991
  • Tauromaquia mit Glühlampen, 1991
  • Weinende, 1992
  • Weinende / Homenaje a Anna Frank, 1992
  • Arc de Triomphe N°1, 1993, Assemblatge
  • A-Z, 1995, Assemblatge, Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo
  • Drei Grazien auf dem Weg zum Ende des XX. Jahrhunderts, 1995
  • Jesus-TV, 1996
  • Shoah, 1997
  • Maja azul, 1997
  • Ritz, 1998, Assemblatge amb televisions

Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • 1966 Bilder, Verwischungen, Happening-Notationen 1961-1966, Kölnischer Kunstverein, Köln.
  • 1970 happening & fluxus, Kölnischer Kunstverein, Köln.
  • 1974 Retrospektive, Neue Nationalgalerie, Berlin.
  • 1974 Retrospektive, Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris.
  • 1977 Wolf Vostell, Museum am Ostwall, Dortmund, Kestner-Gesellschaft, Hannover, Centro Miró, Barcelona.
  • 1977 documenta 6, Kassel.
  • 1978 Bilder 1959–1974, Museo de Arte Contemporaneo, Madrid.
  • 1980 Bilder 1959–1979, Kunstverein Braunschweig.
  • 1981 Fluxus-Zug, Nordrhein Westfalen.
  • 1982 Die gesamte Druckgrafik, Bibliothèque National de France, Paris.
  • 1985 Wolf Vostell, Musée d'art moderne et contemporain de Strasbourg.
  • 1992 Retrospektive, Rheinisches Landesmuseum Bonn, Josef-Haubrich-Kunsthalle, Köln, Kölnisches Stadtmuseum, Museum Morsbroich Leverkusen, Städtische Kunsthalle Mannheim.
  • 2006 Die gesamte Druckgrafik, Kunsthalle Bremen.
  • 2007 Wolf Vostell. Meine Kunst ist der ewige Widerstand gegen den Tod, Rheinisches Landesmuseum Bonn.
  • 2008 Wolf Vostell. Mon art est la résistance éternelle á la mort, Carré d'Art-Musée d'Art Contemporain de Nimes.
  • 2010 Das Theater ist auf der Straße, Die Happenings von Wolf Vostell. Museum Morsbroich Leverkusen.[21]
  • 2010 Wolf Vostell Artista Europeo Fondazione Mudima, Milano.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wolf Vostell. Phaenomene, Galerie Block, Berlin, 1965.
  • Vostell. Bilder. Verwischungen, Happening Notationen 1961-1966, Köln, 1966.
  • Vostell. Dé-coll/agen 1954-1969. Happenings 1958-1969, Galerie Block, Berlin, 1969.
  • Wolf Vostell. Elektronisch, Neue Galerie im Alten Kulturhaus, Aachen, 1970.
  • Wolf Vostell. Mania, Galerie van de Loo, München, 1973.
  • Vostell. Retrospektive 1958 – 1974. Neue Nationalgalerie Berlin, Staatliche Museen Preußischer Kulturbesitz, Berlin, 1974.
  • Vostell. Environments / Happenings 1958-1974, Arc2, Musée d'art Moderne de la Ville de Paris, 1975.
  • Wolf Vostell, Museum am Ostwall, Dortmund, Kestner-Gesellschaft, Hannover, Centro Miró, Barcelona, 1977.
  • Wilhelm Salber. Das Ei als mediengrammatik zum documenta-projekt von Vostell, Kassel, 1977.
  • Vostell. Fluxus-Zug. Das mobile Museum. 7 Environments über Liebe Tod Arbeit, Berlin, 1981.
  • Vostell. Das plastische Werk 1953-87, Mult(H)ipla, Mailand, 1987.
  • Vostell. Galerie Lavignes-Bastille, Paris, 1990, ISBN 2-908783-00-2
  • Vostell. Retrospektive, Rolf Wedewer, Bonn; Köln; Leverkusen; Mülheim an der Ruhr; Mannheim, 1992, ISBN 3-925520-44-9
  • Vostell - Extremadura, Asamblea de Extremadura, 1992, ISBN 84-87622-07-0
  • Wolf Vostell. Leben = Kunst = Leben, Kunstgalerie Gera, E.A. Seemann, 1993, ISBN 3-363-00605-5
  • Wolf Vostell in nordrheinwestfälischen Sammlungen. Kulturabteilung Bayer AG, Leverkusen, 1997.
  • Wolf Vostell. Automobile, Pablo J. Rico. Wasmuth Verlag, 1999, ISBN 3-8030-3093-5
  • Vostell – I disastri della pace/The Disasters of Peace, Varlerio Dehò, Edizioni Charta, Milano 1999, ISBN 88-8158-253-8
  • Wolf Vostell. La Caída del Muro de Berlín. Museo Vostell Malpartida, 2000. ISBN 84-7671-583-8
  • 10 Happenings de Wolf Vostell, José Antonio Agúndez García, Editora Regional de Extremadura, 2001, ISBN 84-7671-510-2
  • Wolf Vostell. Television, Galeria Miejska Arsenal w Poznania, Polonia, 2002, ISBN 83-88947-05-2
  • Wolf Vostell. Museo Vostell Malpartida, MVM, Catalogo, 2002, ISBN 84-7671-697-4
  • Wolf Vostell. Giacomo Zaza, La Nuova Pesa, Roma, 2004, ISBN 2-9519858-4-3
  • Wolf Vostell, Maria del Mar Lozano Bartolozzi, Editorial Nerea, Serie Arte Hoy, 2005, ISBN 9788489569386
  • Wolf Vostell – Die Druckgrafik. Dr. Wolfgang Vomm, Prof. Dr. Wulf Herzogenrath u. José Antonio Agúndez García, Hrsg.: Städtische Galerie Villa Zanders in Zusammenarbeit mit dem Galerie + Schloßverein e.V. Bergisch Gladbach 2006, ISBN 3-9810401-0-4
  • sediment: Wolf Vostell. auf Straßen und Plätzen durch die Galerien Mitteilungen zur Geschichte des Kunsthandels, Heft 14/2007. Zentralarchiv des internationalen Kunsthandels e. V., Verlag für moderne Kunst, Nürnberg, ISBN 978-3-939738-61-9
  • Wolf Vostell. Meine Kunst ist der ewige Widerstand gegen den Tod. LVR-Landes Museum Bonn, 2007. ISBN 978-3-9811834-0-5
  • Wolf Vostell. Mon art est la résistance éternelle á la mort. Carré d'Art-Musée d'Art Contemporain de Nimes, 2008, ISBN 97-8-2-915639-88-9
  • Wolf Vostell. Dé-coll/age, Editorial Pintan Espadas No.10, 2008, ISBN 978-84-7796-165-9
  • Das Theater ist auf der Straße, Die Happenings von Wolf Vostell. Museum Morsbroich Leverkusen. Kerber Verlag, 2010, ISBN 978-3-86678-431-4
  • Wolf Vostell. Artista Europeo, Mudima Edizioni, Milano, 2010, ISBN 9788896817049
Wolf Vostell, "Weinende, Homenaje a Ana Frank", 1992

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1981 Dozent, Internationale Sommerakademie Salzburg
  • 1982 Premio Pablo Iglesias, Madrid
  • 1990 Medaille de Paris[22]
  • 1992 Ehrenprofessur, Berlin
  • 1996 Berliner Bär, (B.Z.-Kulturpreis)
  • 1997 Hannah Höch Preis
  • 1998 Medalla de Extremadura, (Póstumo)
  • 1998 Paseo Wolf Vostell, Malpartida de Caceres, (Póstumo)
  • 1998 Ehrenbürger von Malpartida de Caceres, (Póstumo)
  • 2001 Wolf–Vostell–Straße, Leverkusen, (Póstumo)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Wolf Vostell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Wolf Vostell. Leben = Kunst = Leben, Kunstgalerie Gera, E.A. Seemann, 1993, ISBN 3-363-00605-5
  3. Vostell. Retrospektive, Rolf Wedewer, Bonn; Köln; Leverkusen; Mülheim an der Ruhr; Mannheim, 1992, ISBN 3-925520-44-9
  4. Wolf Vostell, Maria del Mar Lozano Bartolozzi, Editorial Nerea, Serie Arte Hoy, 2005, ISBN 9788489569386
  5. [1] Obres de Wolf Vostell de los anys 50
  6. Información sobre Dé-coll/age en inglés
  7. Ihr Kandidat 1961, Dé-coll/age
  8. Wolf Vostell, Marilyn Monroe, 1962, Dé-coll/age, Walker Art Center
  9. Wolf Vostell, Marilyn Monroe Idolo, 1963, Dé-coll/age
  10. [2] Obres de Wolf Vostell de los anys 60
  11. Wolf Vostell Miss Amerika 1968, Museo Ludwig Colonia
  12. B-52 - statt Bomben // B-52 Instead of Bombs, 1968
  13. Wolf Vostell, Heuschrecken, 1970
  14. [3] Obres de Wolf Vostell de los anys 70
  15. Reportaje TVE del Museo Vostell Malpartida
  16. Esculptura Wolf Vostell Los Barruecos Museo Vostell Malpartida Malpartida de Caceres
  17. Die Winde/Los Vientos en El País
  18. [4] Obres de Wolf Vostell de los anys 80
  19. Wolf Vostell Zentrum für Kunst und Medientechnologie
  20. [5] Obres de Wolf Vostell de los anys 90
  21. Video: http://www.leverkusen.com/presse/db/presse.php?view=00018045
  22. Wolf Vostell

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolf Vostell