Comissions Obreres
De Viquipèdia
 |
Aquest article conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar amb la Viquipèdia actualitzant les parts obsoletes o afegint la informació que manca per posar l'article al dia. |
Comissions Obreres (CC.OO.) és una confederació sindical espanyola, d'orientació inicialment comunista, encara que posteriorment ha evolucionat vers el socialisme i la socialdemocràcia, tot i que independent de qualsevol partit polític. Juntament amb la UGT, és el principal sindicat espanyol, amb més de 1.000.000 d'afiliats.
Segons els seus Estatuts, CCOO es defineix com un sindicat: reivindicatiu, de classe, unitari, democràtic, independent, participatiu, de masses, d'homes i dones, sociopolític, internacionalista, pluriètnic i multicultural.
Taula de continguts |
[edita] Història
Tenint com a referent immediat el sindicat clandestí Oposició Sindical Obrera, les primeres comissions obreres van ser organitzades durant els anys 1960 a Astúries, Catalunya, Madrid i les províncies basques de Guipúscoa i Biscaia com a moviment al marge del sistema franquista. Van ser impulsades pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), moviments cristians obrers (JOC i HOAC) estretament lligats al Partit Carlista· i diferents col·lectius d'esquerres, inclosos nacionalistes, oposats al règim. La seva tàctica va ser la de l'entrisme, és a dir: infiltrar-se en els Sindicats Verticals franquistes.
Des de mitjans dels anys 50 es va convertir en un dels principals moviments d'oposició, des de l'interior de l'estat, al règim franquista. Aquesta va ser una de les raons per les quals va obtenir importants suports i va aconseguir l'elecció de delegats en les fàbriques i mines. Segons Marcelino Camacho, el model organitzatiu de Comissions Obreres per aquell temps era completament original i es basava en experiències històriques com els consells obrers dels països de l'Est i les experiències del sindicalisme revolucionari.
L'etiqueta de comunista que penjava sobre CCOO va impedir la seva legalització al mateix temps que la resta de centrals sindicals. El 1976 va celebrar el seu I Congrés, encara a la cladestinitat, a Barcelona, constituint-se en central sindical. Marcelino Camacho va ser escollit secretari general. L'assassinat dels advocats laboralistes (militants de CCOO i del PCE) del carrer d'Atocha de Madrid (col·laboradors de Comissions) a mans d'un grup terrorista d'extrema dreta, i el massiu seguiment del seu funeral va ser el detonant de la legalització de CCOO i el PCE l'abril de 1977.
Des de la transició democràtica fins a 1987 el seu secretari general va ser l'històric dirigent obrer Marcelino Camacho, també dirigent del PCE i diputat entre 1977 i 1982. Comissions va convocar les vagues generals de 1985, 1988, 1992 i 1994 contra la política econòmica i laboral del govern de Felipe González. Especialment massiva i històrica va ser la vaga general del 14 de desembre de 1988, convocada al costat de la UGT, que va obligar a retirar el Pla d'Ocupació Juvenil al govern. Entre 1987 i 1998 el secretari general del sindicat va ser Antonio Gutiérrez, durant el mandat del qual es va impulsar un allunyament del PCE.
Des de 1998 el secretari general és José María Fidalgo, qui va ser reelegit en el 8è Congrés de l'abril de 2004. En 2002 CCOO i UGT van convocar una vaga general contra el decret del govern de José María Aznar que abaratia l'acomiadament, eliminava subsidis agraris i fomentava la precarietat laboral, conegut com decretazo. Després de les protestes la mesura va ser retirada gairebé en la seva totalitat.
[edita] Organització
Comissions Obreres s'organitza a nivell regional i nacional, amb federacions territorials, i a nivell de ram de la producció. Les seves federacions de branca són:
- Federació Minerometal·lúrgica (FM).
- Federació Agroalimentària (FEAGRA).
- Federació de Construcció i Fusta (FECOMA).
- Federació d'Indústries Tèxtil-Pell, Químiques i Afins (FITEQA).
- Federació d'Ensenyament (FE).
- Federació de Comunicació i Transport (FCyT).
- Federació de Serveis i Administracions Públiques (FSAP).
- Federació de Serveis Administratius i Financers (COMFIA).
- Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme (FECOHT).
- Federació de Sanitat.
- Federació d'Estatal Pensionistes i Jubilats (FPJ).
- Federació d'Activitats Diverses (AADD).
Els seus òrgans de decisió són el Congrés Confederal, el Consell Confederal i la Comissió Executiva Confederal.
[edita] Corrents interns
A CCOO coexisteixen, a grans trets, tres corrents o tendències:
- La Majoria Confederal: sector lligat a l'actual direcció, encapçalada per José María Fidalgo. En el recent Congrés Confederal va obtenir el 58% dels vots i 19 membres de 33 a l'Executiva Confederal (José María Fidalgo, Dolores Liceras, José Luis Sánchez, Pura García, Ignacio Fernández Toxo, Julio Ruiz, Carmen Bravo, Fernando Lezcano, Salvador Bangueses, Nuria Rico, Fernando Puig-Samper, José María Díaz Rober, Marisol Pardo, Javier Doz, Joaquín Nieto, Andrés Gómez Sánchez, Gregorio Marchán, César López, Laura Piñol i Ramón Górriz). Té clara majoria en 19 organitzacions: en les federacions de Serveis i Administracions Públiques, Minerometal·lúrgica, Sanitat, Comerç i Hostaleria, Serveis Financers, Comunicació i Transport, Ensenyament, Tèxtil-Químiques; i a les federacions territorials de Cantàbria, Ceuta, País Basc, Navarra, Catalunya, Galícia, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Andalusia, Extremadura i Múrcia.
- El Sector Crític: corrent format en 1996 per l'ala esquerrana de CCOO. Està encapçalada per Agustín Moreno. Va obtenir el 23% dels vots dels delegats en el passat congrés i té 7 llocs en l'Executiva (Guillermo Ballina, Salce Elvira, María Victoria Martines, Agustín Moreno, Antonio Rodrigo Torrijos, Pedro San Frutos i Juan I. Validivieso). Majoritaris en la Federació de Pensionistes i Jubilats, i a les federacions territorials de Astúries, Balears i La Rioja.
- L' Alternativa Confederal: sector escindit de la Majoria Confederal, encapçalat per l'exsecretari d'organització Rodolfo Benito. Va obtenir un 19% dels vots i té 6 membres a l'Executiva (Rodolfo Benito, Javier Fernández González, Paloma López, Javier Hevia, Ventura Montalbán i Dolores Jara). Tenen clara majoria en les Federacions de Construcció i Fusta, i Agroalimentària, i en les unions regionals de Madrid, Aragó, Canàries i Melilla. Pel nom de qui lidera aquest sector se'ls coneix en el sindicat com els rodolfos o els benitos.
En altres dues organitzacions (Activitats Diverses i regional de Castella - la Manxa), el sector liderat per Fidalgo té la minoria majoritària.
[edita] Comissió Executiva
- Secretaria General: Jose Maria Fidalgo Velilla
- Secretaria d'Organització i Formació Sindical: Jose Luis Sanchez Garcia
- Secretaria d'Acció Sindical i Polítiques Sectorials: Ignacio Fernandez Toxo
- Secretaria Institucional: Salvador Bangueses Bangueses
- Secretaria de Dona: Carmen Bravo Sueskun
- Secretaria d'Afiliació: Jose Maria Diaz-Rober Olivares
- Secretaria Internacional: Javier Doz Orrit
- Secretaria de Política Social: Purificacion Garcia De La Rosa Expósito
- Secretaria de Finances: Andres Gomez Sanchez
- Secretaria de Comunicació: Fernando Lezcano Lopez
- Secretaria d'Ocupació: Maria Dolores Liceras Ruiz
- Secretaria de Formació Per a Ocupació: Gregorio Marchan Rodó
- Secretaria de Salut Laboral i de Medi ambient: Joaquin Nieto Sainz
- Secretaria de Cooperació al Desenvolupament: Marisol Pardo Ruiz
- Secretaria d'Estudis: Fernando Puig-Samper Mulero
- Secretaria de Joventut: Nuria Rico Gonzalez
- Secretaria de Migracions: Julio Ruiz Ruiz
- Vocals:
- Rodolfo chiquiliquatre Benito Valenciano
- M. Carmen Chacon Roldan
- Salce Elvira Gomez
- Javier Fernandez Gonzalez
- Ramon Gorriz Vitalla
- Javier Hevia-Aza Fernandez
- Paloma Lopez Bermejo
- Cesar Lopez Sanchez
- Ventura Montalban Gamez
- Agustin Moreno Garcia
- Francisco Muñoz Pelaez
- Antonio Pino Cancelo
- Laura Piñol Vidal
- Pedro San Frutos Perez
- J.Ignacio Valdivieso Alvarez
