Arezzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arezzo
Localització
Arezzo situat respecte Itàlia
Arezzo
Localització d'Arezzo a Itàlia
Església de Santa Maria della Pieve
Església de Santa Maria della Pieve
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Toscana
Arezzo
Superfície 386,26 km²
Altitud 296 msnm
Població (2006)
  • Densitat
95.853 hab.
248,16 hab/km²
Coordenades 43° 28′ 24″ N, 11° 52′ 12″ E / 43.47333°N,11.87000°E / 43.47333; 11.87000Coord.: 43° 28′ 24″ N, 11° 52′ 12″ E / 43.47333°N,11.87000°E / 43.47333; 11.87000
Codi postal 52100
Codi ISTAT 051002
Web

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria. Està a 296 m sobre el nivell del mar i el seu terme té una superfície de 386 km2. La ciutat té al tom dels cent mil habitants (2005) i una densitat de 390 habitants per km2. Els seus habitants es diuen aretins.

Situada a la part alta de la vall de l'Arnus (Arno) a uns 7 km del riu. Antigament la Via Clòdia l'unia amb Florència i el seu territori incloïa la vall alta de l'Arno, una part de la vall del Tiber, i la vall del Clanis.

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Arretium fou fundada pels umbres, després s'hi van establir els etruscs i fou una Lucumònia, és a dir, una residència reial i una de les 12 ciutats de la confederació etrusca, segurament la més important de les dotze, a 30 km es trobava Tifernum Tibierinum. En temps del rei Tarquini el superb de Roma, les ciutats etrusques d'Arretium, Clusium, Volaterrae, Rusellae, i Vetulonia, es van unir als llatins i sabins contra Roma, però després la ciutat desapareix de la història per molt de temps.

El 309 aC onze de les dotze ciutats etrusques es van aliar contra Roma, i la que va quedar fora de l'aliança era Arretium i el 308 aC apareix signant una pau de 30 anys amb Roma. El 294 aC van entrar a l'aliança etrusca contra Roma però van haver de demanar la pau i signar una treva per 40 anys. Sembla que van seguir algunes discòrdies civils i va acabar passant a Roma, probablement després de la victòria romana sobre les ciutats etrusques al llac Vadimone (309 aC), però no se sap quan va ser exactament. La ciutat es va revoltar però la revolta fou dominada pel consol Terentius Varronus.

El 238 aC fou assetjada pels gals sènons i un exèrcit romà fou derrotat a les rodalies però la ciutat va resistir als gals. A la Segona Guerra Púnica fou una base militar dels romans, i al final de la guerra hi va haver sospites sobre la fidelitat de la ciutat, però Marc Claudi Marcel III va prevenir qualsevol intent de revolta. El 205 aC la ciutat va donar armament i equip a Escipió. El 198 aC es va construir la via fins a Bonònia sobre una precària via ja existent.

A la guerra social fou partidària de Caius Marius i fou castigada per Sul·la que va treure als seus habitants el dret de ciutadania romana i els hi va confiscar les terres. Més tard molts habitants foren actius a la conjuració de Catilina.

Fou una de les primeres ciutats ocupades per Juli Cèsar després de creuar el Rubicó. En temps d'August s'hi va establir una colònia i va rebre el títol de Arretium Julium. En aquest temps els ciutadans es dividien en els cossos dels Aretini Veteres, Aretini Fidentes, i Aretini Julienses.

La seva decadència va venir principalment per la crisis de la indústria dels objectes de coral, que era l'activitat principal de la ciutat, i per les noves vies de comunicació que van afavorir a Florència. Al segle III ja era seu d'un bisbe i s'esmenten els primers màrtirs: Sant Lorentinus, Sant Pergentinus i Sant Donat (que fou el segon bisbe de la ciutat, assassinat el 7 d'agost del 304).

Es van trobar a Arretium una quimera de bronze i unes estàtues de Minerva i Aratore, també de bronze, exemples d'art etrusc. Es diu que Mecenes era originari de la ciutat.

Envaïda per gots, llombards i francs, va patir poc d'aquestes invasions i encara en va rebre privilegis. Els bisbes van obtenir la senyoria de la ciutat. El 1098 es van instituir els consols. Al segle XII Arezzo tenia uns vint mil habitants i es dividia en quatre barris (Porta Crucifera, Porta de Sant Andrea, Porta del Forum i Porta del Borgo) i vers el 1200 van sorgir les associacions i fraternitats i es van construir edificis notables con la catedral, l'església de la Pieve de Santa Maria, Sant Domenico, Sant Francesc, el palau del consell i alguns altres. Al mateix temps van iniciar-se les lluites contra les veïnes Siena i Florència, que el 1288 es van aliar i van assetjar Arezzo sense èxit. Però l'any següent els florentins aliats als güelfs toscans van derrotar a les forces de la ciutat a la batalla de Campaldino on va morir el bisbe Guglielmino Ubertini; el poder va passar a la família Tarlati, destacant Guido Tarlati, bisbe el 1312, que es va aliar a Forlì governada pels Ordelaffi. El bisbe Guido Tarlati va morir i les lluites civils van debilitar la ciutat i finalment Florència la va poder comprar per quaranta mil florins el 1384 a la companyia di Ventura d'Enguerrand de Coucy.

La ciutat no es va resignar fàcilment a aquest domini, que va continuar després amb els ducs de Toscana. Al segle XVI la ciutat es va tornar a empobrir després d'un període de recuperació dificultat per l'existència de grans latifundis. També es va produir algun terratrèmol. Després del domini francès a l'època napoleònica el 1815 la dinastia Habsburg-Lorena fou restaurada fins que el 1860 tota la Toscana va passar a Itàlia.