Joaquim Mir i Trinxet
| Joaquim Mir i Trinxet | |
|---|---|
 Joaquim Mir el 1915 |
|
| Naixement | 6 de gener de 1873 Barcelona |
| Defunció | 27 d'abril de 1940 Barcelona |
| Art | Pintor |
| Moviment | Paisatgista |
Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 6 de gener de 1873 – 27 d'abril de 1940) fou un pintor català. A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l'escola Vayreda. Aconseguí diverses medalles en exposicions a Madrid i Barcelona. També exposà, entre d'altres ciutats, a Washington, París, Nova York, Amsterdam o Venècia.
El seu estil més personal es basa en una superació pròpia i segurament inconscient de la pintura impressionista, basada en una visió intuïtiva i lliure del paisatge a base de taques i masses de color que sintetitzen l'aparença real vorejant molt sovint l'abstracció.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill d'Ignasi Mir i Dussol i Isabel Trinxet Casas,[1] va néixer al carrer Basses de Sant Pere de Barcelona. El seu pare era un modest representat de comerç de merceria i bijuteria i la seva mare era germana de l'empresari tèxtil Avel·lí Trinxet qui més tard tindria molta importància a la vida de Mir, doncs li faria de mecenes i li encarregaria la decoració de la casa Trinxet. Els primers estudis els va fer al col·legi Sant Miquel on va conèixer a Isidre Nonell. De jove va col·laborar amb el negoci del seu pare qui volia que se'n fes càrrec.[2] Va començar a estudiar sota les ordres de Lluís Graner, qui el va iniciar en el gènere del paisatge. El 1893 començà a estudiar a l'Escola de la Llotja, on va rebre classes d'Antoni Caba, però més endavant deixaria els estudis. Va formar part de la colla del Safrà (també coneguda com a colla de Sant Martí), un grup d'artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. També entrà en contacte amb el grup d'artistes que freqüentaven els Quatre Gats.[3]
El 1899 va marxar a Madrid a descobrir i copiar als grans mestres del Museu del Prado. Aquest mateix any va guanyar el segon premi a l'Exposició Nacional de Belles Arts i a finals d'any va anar a Mallorca amb Santiago Rusiñol[4] i es va instal·lar al llogaret de Sa Calobra on va fer algunes de les seves millors pintures. Destaca la influència d'aquesta etapa en les pintures murals que va fer per a la casa del seu oncle i mecenes Avel·li Trinxet Casas de Barcelona, gran industrial tèxtil, obra de Josep Puig i Cadafalch coneguda com Casa Trinxet. No va anar mai ni a Roma ni a París, com era costum en aquella època.
El 1903 va patir una crisi i es va traslladar a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus per motius de salut. Va quedar-se uns anys per Tarragona i va pintar paisatges de L'Aleixar i Maspujols a partir de 1906. El 1913, per raons familiars, se'n va anar cap a Mollet del Vallès, i el 1918 cap a Caldes de Montbui. El 1921 es va casar i es va instal·lar a Vilanova i la Geltrú, en una finca actualment coneguda com a Casa Mir. Des d'aleshores va desenvolupar intenses campanyes pictòriques a Montserrat -on ja havia fet una fecunda estada el 1911-, a València -on anà a inspirar-se pels murals sobre les conquestes de Jaume I que li varen encarregar pel palau de la Diputació de Barcelona-, per Andorra, etc.
Se'l considera un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al Modernisme, creador d'un postimpressionisme molt personal. Va morir a Barcelona el 1940 després d'una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República.
Obra [modifica]
Part important del seu arxiu fou donat pel seu fill Josep a la Biblioteca de Catalunya. Durant els primers mesos del 2009 es va veure al Caixaforum de Barcelona una retrospectiva de l'artista.[5] Actualment es poden veure diverses obres seves al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu del Modernisme Català, a la Fundació Gòdia, a Barcelona, al Museu de Badalona, al Museu Deu del Vendrell, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al museu Es Baluard de Palma.
Referències [modifica]
- ↑ Montijano, Marc i Hermoso-Espinosa, Susana. «El fauno de la pintura catalana» (en castellà). Homines.Portal de arte y Cultura., 2004. [Consulta: 10 abril 2011].
- ↑ Josep Pla. Revista Destino. 5 d'agost de 1972, núm. 1818, pàg. 26-27 (castellà)
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 212. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Guia MNAC. pàgina 267
- ↑ Sala Tubert, Lluïsa. «L'espectacle pictòric de Joaquim Mir». Bonart [Girona], núm. 113, març 2009, p58-59.. ISSN: 1885-4389.
Bibliografia [modifica]
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
- MIRALLES, Francesc, Joaquim Mir a Vilanova Barcelona: Viena Edicions, 2007
- MIRALLES, Francesc, Joaquim Mir al Camp de Tarragona Barcelona. Editorial Columna, 1998
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Mir i Trinxet |
