Paisatge (gènere pictòric)

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pieter Brueghel el Vell, Els recol·lectors, 1565: Paz i agricultura en un paisatge ideal preromàntic, sense terrors sublims

El paisatge és el gènere pictòric on es representa un conjunt visual natural o urbà. El cel acostuma a estar inclòs en la selecció realitzada per l'artista, la llum i els fenòmens naturals poden esdevenir el motiu de l’obra; el pintor pot centrar el seu interès en el mateix paisatge o utilitzar-lo com fons.

Taula de continguts

[edita] Història del Paisatge

Frans Koppelaar, Paisatge prop de Bologna, 2001: Paisatge pintat en-plein-air

En el primer segle AC, els frescos Romans de cambres decorades amb paisatges han estat preservats a Pompeia i Herculà. Tradicionalment, l'art de paisatges pinta la superfície de la terra, però hi ha altres tipus de paisatges, com els que es centren en la lluna, per exemple.

Al començament del Segle XV, la pintura de paisatges es va establir definitivament com un gènere a Europa, com una distracció per a l'activitat humana, sovint expressada en un tema religiós, com en els temes de Descans en el Vol a Egipte, Viatge del Mag o San Jerònim al Desert.

A la pintura catalana el paisatgisme ha estat un dels gèners més preferits pel públic des del segle XIX, i aparegueren grans noms com Lluís Rigalt, Ramon Martí i Alsina, Joaquim Vayreda i molts més, que dónen un caràcter especial a l'art català.

[edita] Subgèneres

[edita] Escoles paisatgistes

[edita] Fonts

  • Kenneth Clark, Landscape into art, Beacopn, Boston 1961.
  • Francesc Fontbona, El paisatgisme a Catalunya, Destino, Barcelona 1979.
  • Lluïsa Sala, Paisatges del Sud, Caixa de Tarragona, 2008.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Paisatge (gènere pictòric)