Joseph Mallord William Turner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joseph Mallord William Turner

Autorretrat, oli sobre tela
Naixement 23 d'abril de 1775
Londres, Regne Unit
Mort 19 de desembre de 1851 (als 76 anys)
Chelsea, Regne Unit
Nacionalitat Britànic
Moviment Romanticisme

Joseph Mallord William Turner (Covent Garden, Londres, 23 d'abril de 1775 (dada discutida) - 19 de desembre de 1851) és considerat un artista romàntic del paisatge anglès, l'estil del qual va conduir a la fundació de l'Impressionisme.

Vida i carrera[modifica | modifica el codi]

El seu pare, William Turner, va ser un fabricant de perruques que després es va convertir en barber. La seva mare, Mary Marshall, una mestressa de casa, va anar perdent la seva estabilitat mental gradualment sent jove, potser a causa de la mort de la germana petita de Turner, el 1783. Ella va morir el 1804, reclosa en un psiquiàtric.

Possiblement aquesta situació va conduir que el jove Turner fos enviat el 1785 amb el seu oncle matern a Brentford, un petit poble a l'oest de Londres, a prop del riu Tàmesi. Allà Turner va mostrar per primera vegada el seu interès per la pintura. Un any després va assistir a l'escola a Margate, a Kent, a l'est de Londres, a l'àrea de l'estuari del Tàmesi. En aquell moment va crear moltes pintures, que van ser exhibides a l'aparador de la botiga del seu pare.

El temerari remolcat a dic sec (1839).

Turner va entrar a les escoles de la Royal Academy of Art amb tan sols 14 anys. Va ser acceptat als 15, ja que, a diferència dels seus contemporanis, estava interessat a formar part d'aquesta. Al principi, va mostrar un entusiasta interès per l'arquitectura, però la seva activitat artística va ser estimulada per l'arquitecte Thomas Hardwick (júnior). Sir Joshua Reynolds, president de la Reial Acadèmia llavors, va admetre Turner orientant-lo definitivament al món de l'art. Una aquarel·la seva va ser acceptada per a l'exposició estival de la Reial Acadèmia el 1790, després de només un any d'estudi. El seu primer oli va ser exhibit el 1796. Durant la resta de la seva vida, va exposar regularment a l'Acadèmia.

És comunament conegut com el pintor de la llum, rebatejat no solament pels seus olis sinó també com a aquarel·lista, ja que se'l considera un dels fundadors de la pintura paisatgística anglesa a aquarel·la.

Un dels seus quadres més famosos és El temerari remolcat a dic sec pintat el 1839, dipositat a la National Gallery de Londres.

Turner va viatjar al voltant d'Europa, iniciant la seva travessia a França i Suïssa el 1802, estudiant al Louvre de París, el mateix any. També va visitar Venècia. Durant una visita a Lyme Regis, a Dorset, Anglaterra, va pintar una escena de tempesta, ara al museu de Cincinnati, Ohio.

El naufragi, oli sobre tela.

Tal com envellia, Turner es va tornar més excèntric. Va tenir pocs amics, excepte el seu pare, que va conviure amb ell trenta anys, assistint-li eventualment en el seu estudi. El seu pare va morir el 1829, la qual cosa li va produir una profunda impressió, per la que va entrar en depressió.

Va morir a la seva casa a Cheyne Walk, a Chelsea, Londres, el 19 de desembre de 1851. Segons els seus desigs, va ser enterrat a la catedral de Sant Pau (St Paul's Cathedral), on descansa al costat de Sir Joshua Reynolds. La seva última exhibició a la Reial Acadèmia va ser el 1850.

Estil[modifica | modifica el codi]

El talent de Turner va ser reconegut molt aviat, convertint-lo en un acadèmic els 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent, per a molts. D'acord amb la Història il·lustrada de l'Art, de David Pipper, les seves últimes pintures van ser denominades puzzles fantàstics. No obstant això, Turner és reconegut com un geni: el crític anglès John Ruskin, va descriure Turner com l'artista que amb més encert mesura les carícies de la Naturalesa.

Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia sublim; retrata el sorprenent poder de la naturalesa sobre l'home. Focs, catàstrofes, enfonsaments, fenòmens naturals són descrits pel pintor. En les seves teles, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalesa. Com altres romàntics, considera el paisatge natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent del mar, com en Dawn after the Wreck (1840) o el Vaixell d'Esclaus, 1840.

Els seus primers treballs, com ara Tintern Abbey (1795) o Venècia: S. Giorgio Maggiore (1819), conserven les tradicions del paisatgisme anglès. Tanmateix, a Anníbal travessant els Alps (1982), el seu èmfasi en el poder destructor de la naturalesa ja comença a sorgir. Turner va perfeccionar la seva tècnica amb l'oli, generant un estil distintiu també a l'aquarel·la de llums i canvis atmosfèrics.

En els seus últims anys, va emprar cada vegada menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Exemples d'aquest estil tardà són visibles a Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest pintat el 1844, on els objectes són difícilment recognoscibles.

Turner, conjuntament amb John Constable, va ser un estendard de la pintura anglesa als seus darrers anys, i va ser popular també a França. Els impressionistes van estudiar acuradament les seves tècniques, per dilucidar el poder de les seves teles. A l'era de l'art modern, fins i tot l’art abstracte s'ha vist influït per ell.

S'ha suggerit que els alts nivells de cendra en l'atmosfera durant 1816, que van conduir a inusuals postes de sol durant l'esmentat període, van poder inspirar el treball de Turner.

Llegat[modifica | modifica el codi]

The Burning of the Houses of Lords and Commons

Turner va deixar una generosa fortuna que va desitjar que fos invertida per a ajudar al que ell anomenava artistes erosionats. La col·lecció va ser llegada a la nació britànica, que va construir en la que fou la seva casa una galeria especial. Després de problemes governamentals, vint-i-dos anys després de la seva mort la seva col·lecció va ser enviada a museus fora de Londres, a causa del qual va començar a disgregar-se en contra dels desigs de Turner. El 1987, la major part de la col·lecció estava en la Clore Gallery, a la Tate Gallery, però el seu disseny va ser fortament criticat.

Existeix un prestigiós premi anual, el Premi Turner, creat en el seu honor el 1984, que s'ha tornat controvertit, ja que promociona un art no connectat amb la tècnica de Turner.

El 2005 el 'Temerari' va ser escollit com el millor quadre anglès en una votació pública organitzada per la BBC.[1] L'abril de 2006 Christie's va treure a subhasta un quadre amb una vista de Venècia per 35,8 milions de dòlars americans, marcant un nou rècord per a Turner. El comprador va ser un magnat de casino anomenat Stephen Wynn.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]