John Ruskin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Ruskin

Retrat de John Ruskin
Naixement 1819
Londres
Defunció 1900
Brantwood
Nacionalitat britànic
Ocupació escriptor, crític d'art, sociòleg

John Ruskin (Londres, 8 de febrer de 1819 - Brantwood, 20 de gener de 1900) fou un escriptor, crític d'art i sociòleg britànic, un dels grans mestres de la prosa anglesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un ric comerciant, viatjà molt per Europa durant la seva joventut, i amb el seu treball exercí una enorme influència als gustos dels intel·lectuals victorians. Entre les seves amistats personals, hi havia la família de Robert Baden-Powell, a qui ensenyà i veié créixer.

El 1837 ingressà a Oxford, on guanyà (1839) un important premi amb el seu poema Salsette and Elephanta, i es graduà el 1842. El 1843 aparegué el primer volum de Modern Painters, by a Graduate of Oxford, on Ruskin sostenia la superioritat dels paisatgistes moderns sobre els vells mestres. Successius volums dilataren el tema fins a convertir l'obra en un ampli tractat sobre els principis que devien constituir els fonaments de l'art, cosa que contribuí a consolidar el seu prestigi com a esteta i crític d'art. Aquestes consideracions foren aplicades a un altre domini de l'art a Seven Lamps of Architecture (1849) i Stones of Venice (1851-1853)-, obres que analitzen la importància religiosa, moral, econòmica i política de l'arquitectura domèstica.

L'obra de Ruskin destaca per l'excel·lència del seu estil. Rebel·lant-se contra l'entumiment estètic i els perniciosos efectes socials de la Revolució Industrial, formulà la teoria què l'art, essencialment espiritual, assolí el seu zenit amb l'gòtic de finals de l'edat mitjana, un estil d'inspiració religiosa i moral.

Com a economista i reformador social, es manifestà franc i inflexible enemic del que considerava egoista i letal a les doctrines de la denominada escola manchesteriana, i és en aquesta esfera on concentrà la seva sèrie de cartes dirigides als obrers i bracers del Regne Unit, que influïren en els reformistes socials per espai de tres generacions. Obtingué la primera càtedra Slade d'Art de la Universitat d'Oxford el 1869, càrrec que exercí fins a 1879. Llegà a la universitat una important col·lecció de gravats, dibuixos i fotografies; a més de donar una important summa de diners per a la creació d'un centre d'ensenyança del dibuix.

Ruskin il·lustrà nombroses de les seves obres amb dibuixos de la seva pròpia mà. Des de 1885 fins a la seva mort visqué retirat a Brantwood, després que el 1889 quedés incapacitat per l'augment dels períodes de bogeria que venia patint des de 1870. Entre les obres que tracten d'afers econòmics, socials i ètics, destaquen Sesame and Lilies (1865), Ethics of the Dust (1866) i Crown of Wild Olive (1866).

Obra[modifica | modifica el codi]

L'espectre de temes abarcat per Ruskin fou molt ampli. Escrigué més de 250 obres que començaren en la història i crítica de l'art, però que terminaren en matèries tan variades com la ciència, geologia, crítica literària, ornitologia, els efectes de la pol·lució sobre el medi ambient o mitologia. Després de la seva mort, les seves obres foren recollides en una extensa col·lecció, duta a terme pels seus amics Edward Cook i Alexander Wedderburn el 1912.

  • Escrigué la seva primera obra (Pintors moderns, 1843-1860) per a defensar el paisatgisme de Turner.
  • Les set llànties de l'arquitectura (1849), on desenvolupa les seves idees estètiques.
  • Les pedres de Venècia (1851-1853). Obra escrita després de la seva estança a Venècia, també exponent de les seves idees estètiques, així com de la seva visió sobre l'art gòtic.
  • Conferències sobre l'arquitectura i la pintura (1853).
  • Economia política de l'art (1857).
  • Dos camins (1859).
  • Sèsam i lliris (1865).
  • La moral del pols (1866).
  • La corona d'olivera silvestre (1866)
  • Fors Clavigera (1871-1887). Cartes als obrers anglesos.
  • La Bíblia d'Amiens (1880-1885).
  • Praeterita (1885-1889). Biografia inacabada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]