Pintura al fresc
La pintura al fresc és una tècnica de pintura mural que consisteix en aplicar pigments diluïts en aigua sobre una preparació de calç i sorra quan aquesta encara es troba humida.
En contacte amb l'anhídrid carbònic de l'ambient, la calç experimenta una reacció de carbonatació i els pigments queden integrats dins l'estructura del morter endurit. És per aquest motiu que la pintura al fresc és una de les tècniques pictòriques més resistents.[1]
El procés de carbonatació és bastant ràpid. Un cop endurit, el morter ja no engloba els pigments i aquests queden en superfície, sense fixar. Per això cal treballar amb eficàcia, preferiblement per zones menudes. Se sol banyar la paret durant tot el procés i es pot tapar amb un plàstic després d'una jornada de treball per mantenir-ne la humitat i retardar el procés de carbonatació.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Antoni PEDROLA, Materials, procediments i tècniques pictòriques. Barcelona, 1988, p. 106.
Bibliografia [modifica]
- Pedrola, Antoni. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1982, p. 163. ISBN 8475280277.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pintura al fresc |
