Weimar

Per a altres significats, vegeu «Weimar (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaWeimar
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 58′ 52″ N, 11° 19′ 46″ E / 50.9811°N,11.3294°E / 50.9811; 11.3294
EstatAlemanya
Estat federatTuríngia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Saxònia-Weimar (1572–1809)
Sachsen-Weimar-Eisenach (1809–1918)
Kreis Weimar-Land (en) Tradueix (1952–1994) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població65.620 (2022) Modifica el valor a Wikidata (776,75 hab./km²)
Geografia
Superfície84,48 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perIlm Modifica el valor a Wikidata
Altitud208 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altEttersberg Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governPeter Kleine (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal99423, 99425 i 99427 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic03643 i 036453 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEG05 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya16055000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Hämeenlinna (1970–)
Trèveris (1987–)
Siena (1994–)
Blois (1995–)
Zamość (2012–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webweimar.de Modifica el valor a Wikidata

Weimar és una ciutat del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants. És a la línia central de ciutats que conformen d'oest a est: Eisenach, Gotha, Erfurt, Weimar i Jena.

Weimar fou un dels grans centres culturals d'Europa, acollint genis com Bach, Goethe, Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder que acudiren a la ciutat atrets pel prestigi cultural que havia assolit i pel finançament que dispensava la família ducal.

El Teatre Nacional de Weimar on es firmà la Constitució de 1919 que donà lloc a la república que portà el nom de la ciutat

Ciutat capital de l'antic gran ducat ernestià de Saxònia-Weimar-Eisenach des del segle xvii fins a l'any 1918. La ciutat cresqué gràcies a la cort gran ducal, que era l'autèntic motor de creixement, tant de la ciutat com dels seus voltants.

Fou la ciutat on es redactà la primera constitució democràtica d'Alemanya que donà lloc a la República de Weimar, tot i que la capital de l'Estat continuà sent Berlín, com a la RDA.

Durant la Segona Guerra Mundial, hi va haver un camp de concentració al nord-oest de la ciutat, a Buchenwald, un petit bosc al qual Goethe li agradava freqüentar

Des de 1945 formà part de la República Democràtica d'Alemanya. Des de 1988 i durant els dos següents anys la població de Weimar es veié reduïda en més de 4.000 persones (un 7%) com a conseqüència d'una intensa emigració a l'Oest. A partir de 1990, a diferència d'altres ciutats de Turíngia, la població ha augmentat.

A partir de 1990 Weimar s'ha convertit en un magnífic aparador de les polítiques de restauració de nuclis antics que la RFA fa a les antigues ciutats de l'Est. Actualment és un centre universitari, industrial i turístic.

La ciutat posseeix un admirable centre històric que no fou tan maltractat per la guerra com ho foren les veïnes ciutats de Dresden o Dessau. Entre els principals monuments que hi destaquen hi ha el Deutsches Nationaltheatre i el Gran Palau Ducal, a més a més de la famosa Biblioteca de Weimar, que patí un incendi recentment, que està en vies de restauració, i que es troba al Palau d'Anna Amàlia.

Patrimoni de la Humanitat[modifica]

Weimar va ser el centre del moviment Bauhaus. L'obra de la Bauhaus a Weimar i a Dessau va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.

Weimar clàssica és el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, basant-se en l'alta qualitat artística dels edificis i parcs públics i privats de la ciutat com en els seus voltants, testimonien el notable floriment cultural del període clàssic a Weimar. Igualment, el mecenatge ducal il·lustrat va atraure molts destacats escriptors i erudits d'Alemanya, com Goethe, Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder al pas del segle xviii i al XIX, el que va fer de Weimar el centre cultural de l'Europa de l'època.[1] Està compost pels següents monuments:

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Weimar clàssica
Imatge
Ajuntament de Weimar
Dades
TipusConjunt d'edificis Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaWeimar (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Format perPalau Belvedere
Tiefurt House (en) Tradueix
Casa de Schiller
Ettersburg Castle and Park (en) Tradueix
Schloss Weimar (en) Tradueix
Wilhelm-Ernst-Gymnasium (en) Tradueix
Park an der Ilm (en) Tradueix
Duchess Anna Amalia Library (en) Tradueix
Goethe House (en) Tradueix
Cementeri Històric de Weimar
església dels sants Pere i Pau
Herders residence (en) Tradueix
Wittumspalais (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1998 (22a Sessió), Criteris PH: (iii) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Identificador846
Codi Nom Adreça Coordenades
846-001 Casa de Goethe Frauenplan 2, Weimar 50° 58′ 39.3″ N, 11° 19′ 42.9″ E / 50.977583°N,11.328583°E / 50.977583; 11.328583
846-002 Casa de Schiller Schillerstraße 12, Weimar 50° 58′ 43.7″ N, 11° 19′ 39.3″ E / 50.978806°N,11.327583°E / 50.978806; 11.327583
846-003 Església de la ciutat, casa de Herder i l'antic institut Herderplaz 8-14, Weimar 50° 58′ 52.0″ N, 11° 19′ 45.7″ E / 50.981111°N,11.329361°E / 50.981111; 11.329361
846-004 Castell de la ciutat Burgplatz 4, Weimar 50° 58′ 50.6″ N, 11° 19′ 55.2″ E / 50.980722°N,11.332000°E / 50.980722; 11.332000
846-005 Palau de la vídua Am Palace 1, Weimar 50° 58′ 46.7″ N, 11° 19′ 34.2″ E / 50.979639°N,11.326167°E / 50.979639; 11.326167
846-006 Biblioteca de la duquessa Anna Amàlia Platz der Demokratie 1, Weimar 50° 58′ 42.6″ N, 11° 19′ 55.2″ E / 50.978500°N,11.332000°E / 50.978500; 11.332000
846-007 Tomba dels prínceps i cementiri històric Am Poseckschen Garten, Historischer Friedhof, Weimar 50° 58′ 21.4″ N, 11° 19′ 30.8″ E / 50.972611°N,11.325222°E / 50.972611; 11.325222
846-008 Parc sobre el Ilm amb casa romana, casa i jardí de Goethe Weimar 50° 58′ 30.0″ N, 11° 20′ 00.0″ E / 50.975000°N,11.333333°E / 50.975000; 11.333333
846-009 Castell, orangerie i parc del castell Belvedere Weimar 50° 56′ 56.0″ N, 11° 20′ 49.6″ E / 50.948889°N,11.347111°E / 50.948889; 11.347111
846-010 Castell i parc del castell de Tiefurt Weimar - Tiefurt 50° 59′ 38.3″ N, 11° 21′ 53.1″ E / 50.993972°N,11.364750°E / 50.993972; 11.364750
846-011 Castell i parc del castell de Ettersburg Districte rural de Weimar 51° 1′ 58″ N, 11° 16′ 31″ E / 51.03278°N,11.27528°E / 51.03278; 11.27528
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
La Bauhaus i els seus llocs a Weimar i Dessau
Vista aèria
Imatge
Universitat de la Bauhaus
EpònimBauhaus Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusGrup d'estructures o edificis Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2017 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 58′ 29″ N, 11° 19′ 46″ E / 50.97477°N,11.32949°E / 50.97477; 11.32949
Format perUniversitat Bauhaus a Weimar
Laubenganghaus, Peterholzstraße 48, Dessau (en) Tradueix
Laubenganghaus, Peterholzstraße 56, Dessau (en) Tradueix
Laubenganghaus, Mittelbreite 6, Dessau (en) Tradueix
Laubenganghaus, Mittelbreite 14, Dessau (en) Tradueix
Laubenganghaus, Peterholzstraße 40, Dessau (en) Tradueix
Edifici de la Bauhaus
Masters' Houses (en) Tradueix
Edifici Van-de-Velde
Haus am Horn (en) Tradueix
ADGB Trade Union School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1996 (20a Sessió), Criteris PH: (ii), (iv) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat2017 Modifica el valor a Wikidata
Identificador729

Igualment, la ciutat va ser seleccionada Capital Europea de la Cultura el 1999.

Weimar és un dels llocs amb major riquesa cultural d'Europa, ja que va ser llar de grans personatges com el pintor Lucas Cranach el Vell, el reformador Martí Luter, el compositor Johann Sebastian Bach, els escriptors Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller i Christoph Martin Wieland, els filòsofs Johann Gottfried von Herder, Friedrich Wilhelm Nietzsche i Arthur Schopenhauer, el músic Franz Liszt i els fundadors de l'escola de disseny, art i arquitectura Bauhaus.

Ha sigut un lloc de peregrinació per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe es va traslladar per primera vegada a la ciutat el 1775. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i Friedrich von Schiller, així com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turíngia, l'Arxiu Musical de Turíngia i la Biblioteca d'Anna Amalia.

Actualment compta amb diverses galeries d'art, museus, el Teatre Nacional Alemany, i dos instituts d'educació superior: la Universitat Bauhaus i l'Escola Superior de Música Franz Liszt.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]