Riga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riga
Bandera de Riga Escut de Riga
Localització de Riga
Topònim oficial Rīga
País Letònia
Superfície 307,17 km²
Fundació 1201
Població:  
 - Total 709.145 (2010)
 - Densitat 2.431 h/km²
Alcalde  Nils Ušakovs (SC)
Director executiu 
Website www.riga.lv
Castell de Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina Occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991) passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.

És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.

El centre històric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la gran quantitat d'edificis d'Art Nouveau que té, comparable només amb Viena, Praga i Barcelona.

És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.

Població[modifica | modifica el codi]

Any Població
1767 19,500
1800 29,500
1840 60,000
1867 102,600
1881 169,300
1897 282,200
1913 517,500
1920 ¹185,100
1930 377,900
1940 353,800
Any Població
1941 335,200
1945 ²228,200
1950 482,300
1955 566,900
1959 580,400
1965 665,200
1970 731,800
1975 795,600
1979 835,500
1987 900,300
Any Població
1990 909,135
1991 900,455
1992 889,741
1993 863,657
1994 843,552
1995 824,988
1996 810,172
1997 797,947
1998 786,612
1999 776,008
Any Població
2000 764,329
2001 756,627
2002 747,157
2003 739,232
2004 735,241
2005 731,762
2006 724,707
2007 722,485
2008 719,613
2010 709,145

Economia[modifica | modifica el codi]

Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport, que la seva major part exporta a Rússia. Posseeix també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.

Història[modifica | modifica el codi]

Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet d'ésser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'Orde Teutònic, els quals construïren el castell (1328-40, refet en 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta Anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91 fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.

Riga modernista[modifica | modifica el codi]

Detall decoratiu.
Decoració a una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein.

A causa de la seva situació privilegiada Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle XIX, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d'amples avingudes on el nou estil, el Modernisme (Art Nouveau o Jugensdtil), apareix en tot el seu esplendor, igual que a altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un Modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta on les façanes dels nº 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Flag of Latvia.svg Ciutats i comtats de Letònia

Ciutats: Bandera Daugavpils.png DaugavpilsBandera Jelgava.png JelgavaBandera jurmala.png JurmalaCoat of Arms of Liepāja.svg LiepājaFlag of Rēzekne.svg RēzekneFlag of Riga.png RigaEscut Ventspils.png Ventspils
Comtats: Bandera Aizkraukle.png AizkrauklesBandera Aluksne.png AlūksneBandera Balvi.png BalvuBandera Bauskas.png BauskaBandera Cesis.png CesisDaugavpilsBandera Dobele.png DobelesBandera Gulbene.png GulbeneBandera Jekabpils.png JekabpilsJelgavaEscut Kraslava.png KraslavaBandera Kuldiga.png KuldigasLiepajaBandera Limbazi.png LimbazuEscut Ludza.png LudzaBandera Madonas.png MadonasBandera Ogres.png OgresCoat of Arms of Preiļi.svg PreiļiRezekneRigaBandera Saldus.png SaldusFlag of Talsi.svg TalsiFlag of Tukums.svg TukumaBandera Valkas.png ValkasBandera Valmieras.png ValmierasVentspils

Coord.: 56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E / 56.9475°N,24.106944444444°E / 56.9475; 24.106944444444