Minsk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portal

Portal de l'URSS

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk

Minsk o Miensk (en bielorús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més important de Bielorússia, amb 1.700.000 habitants. Minsk és també la ciutat capital de la Comunitat d'Estats Independents. Essent la capital, Minsk té un estatus administratiu especial a Bielorússia i és la capital de la província de Minsk i del raion homònim. La ciutat es troba al marge dels rius Svislach i Niamiha. El fus horari de Minsk és GMT +2.

La menció més antiga de Minsk ve del segle XI. El 1326, Minsk s'integrà dins el Gran Ducat de Lituània i rebé el títol de ciutat el 1499. Des del 1569 és convertí en capital del Voivonat de Minsk de la Confederació de Polònia i Lituània. Va ser annexada per Rússia el 1793 com a conseqüència de la segona partició de Polònia. Entre el 1919 i el 1991, Minsk va ser la capital de l'RSS de Bielorússia.

Escut de Minsk

Història[modifica | modifica el codi]

La Catedral Mariinsky, 1732

La llegenda diu que un gegant anomenat Menesk o Mincz tenia un molí a la vora d'un riu proper a la ciutat. Solia fer pa per a alimentar els seus guerrers. El nom "Minsk" ve més probablement del riu Menka (a uns 20 quilòmetres del centre actual de la ciutat). La llegenda que deriva el nom "Minsk" de la paraula мена (minyià, "barata" en català) no està aprovada per la tradició toponòmica.

Al segle X, el príncep Rahvalod (Ragnvald en antic nòrdic), d'origen víking, governava un principat anomenat Polotsk que incloïa Minsk. La primera menció documentada de Minsk és del 1067, quan una sagnant batalla entre els principats de Polotsk i Kíev tingué lloc a la vora del Niamiha.

El 1655 Minsk va ser conquerida pel tsar Alexei I de Rússia, però aviat va ser recuperada per Jan II Kasimir de Polònia. Després de la segona partició de Polònia va ser annexionada per Rússia el 1793.

Sota el domini rus al segle XIX la ciutat creixé i esdevingué un important punt ferroviari. El 1897, la ciutat tenia 91.494 habitants, dels quals un terç eren jueus.

El 1919 i de nou el 1920, la ciutat va estar controlada per la Segona República Polonesa durant la guerra polonesosoviètica. Més tard va ser ocupada per la Rússia soviètica sota els termes de la pau de Riga, i esdevingué la capital de l'RSS de Bielorússia, una de les repúbliques constituents de l'URSS.

L'àrea de Minsk esdevingué un centre del moviment partisà soviètic darrere les línies enemigues durant la Gran Guerra Patriòtica, i per tant Minsk va rebre el títol comunista de Ciutat Heroïna el 1974. Durant la guerra, la ciutat va ser gairebé destruïda i només quedaren alguns edificis històrics. Moltes de les esglésies van ser destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i en els anys següents, dinamitades per les autoritats comunistes, i només en queden algunes, com la Kalvaryja catòlica.

La primera secció del metro de Minsk es va inaugurar el 1984 i ara la xarxa consisteix de dues línies. Ambdues tenen extensions que estan essent construïdes. A més, Minsk posseeix extenses xarxes d'autobusos i tramvies.

El col·legi jesuita el 1912

La ciutat cresqué tan ràpidament després de la Segona Guerra Mundial que alguns pobles propers es convertiren en microraions, districtes d'alta densitat de població en apartaments. Després del desastre de Txernòbil, alguns dels habitants de les zones afectades es mudaren a Minsk. Malgrat que la ciutat està envoltada per una via d'automòbils, hi ha alguns microraions més enllà de l'anell. El bosc Kurapaty es troba als afores, al lloc on entre el 1937 i el 1941 desenes de milers de bielorussos foren executats pels comunistes.

Punts importants[modifica | modifica el codi]

Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sud del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'altre aeroport, bastant a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està essent modernitzat amb vols a Àustria, Xipre, França, Alemanya, Irlanda, Israel, Itàlia, Polònia, Turquia, el Regne Unit i altres països, operats per l'aerolínia nacional Belavia i l'alemanya Lufthansa. L'estació ferroviària central de Minsk va ser recentment modernitzada.

Minsk està molt industrialitzada i produeix tractors, transmissions, camions, tèxtils, gelats, frigorífics, televisors, aparells de ràdio, bicicletes i molts altres béns de consum. Nogensmenys, la taxa d'atur és bastant alta.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Províncies de Bielorússia Bandera de Bielorússia
Flag of Brest Voblast, Belarus.svg Brest | Flag of Homyel Voblast.svg Hómiel | Flag of Hrodna Voblasts.svg Hrodna | Flag of Mahilyow Voblast.png Mahiliou | Flag of Minsk Voblast.svg Minsk (província) | Flag of Minsk, Belarus.svg Minsk (ciutat) | Flag of Viciebsk, Belarus.png Vítsiebsk

Coord.: 53° 54′ N, 27° 34′ E / 53.900°N,27.567°E / 53.900; 27.567