Segona República Polonesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rzeczpospolita Polska
República de Polònia
Flag of the German Empire.svg
Flag of Austria-Hungary (1869-1918).svg
Flag of Poland corrected.svg
Flag of Ukraine.svg
Flag of the Lemko-Rusyn Republic.svg
Flag of Ukraine.svg
Naval Ensign of Ukraine (1917–1921).svg
Flag of the Galician SSR.svg
Flag of Galicia and Lodomeria (1849-1890).svg
1918 – 1939 Flag of German Reich (1935–1945).svg
Flag of the Soviet Union.svg
Flaga PPP.png
Flag of Lithuania.png
de}}}Polònia de}}}Polònia
Bandera Escut
Himne nacional: Mazurek Dąbrowskiego
Ubicació de Polònia
Capital Varsòvia
Idioma oficial Polonès (oficial)
alemany, ucraïnès, Jiddisch i bielorús
Forma de govern República
President de Polònia
 • 1918-1922
1926-1936¹
Józef Piłsudski
 • 1936-1939 Edward Smigly-Rydz
Legislatura Sejm
 - Cambra alta Senat
 - Cambra baixa Cambra de Diputats
Període històric Període d'entreguerres
 • Independència 11 de novembre de 1918
 • Batalla de Varsòvia 25 d'agost de 1920
 • Pau de Riga 18 de març de 1921
 • Cop de Maig Maig de 1926
 • Pacte Ribbentrop-Molotov 23 d'agost de 1939
 •  Ocupació germano-soviètica 6 de octubre de 1939
Moneda Marka (fins a 1921)
Złoty
Membre de: Societat de Nacions
¹ Cap d'Estat de facto, nominalment va ser Ignacy Moscicki.

La Segona República Polonesa és el nom històric de la República de Polònia que va existir entre 1918 i 1939. Limitava amb Alemanya, Txecoslovàquia, Romania, Letònia, Lituània i la Unió Soviètica. També rep el nom de Polònia d'entreguerres, al comprendre el període històric entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Quan les fronteres de l'estat van quedar fixades el 1922 després de diverses guerres, la nova república tenia fronteres amb Txecoslovàquia, Alemanya, la Ciutat Lliure de Danzig, Lituània, Letònia, Romania i la Unió Soviètica, així com amb una petita franja costanera al Bàltic, als voltants de la ciutat de Gdynia. Tenia una superfície de 388.634 km² (el sisè país major d'Europa a la tardor de 1938; després de l'annexió de Zaolzie, la zona va créixer fins a 389.720 km².), i d'acord amb el cens d'aquell any, tenia una població estimada de 27,2 milions de persones. El 1939, just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, tenia una població estimada de 35,1 milions. Gairebé un terç d'ells eren minories ètniques (13,9% d'ucraïnesos, 3,1% de bielorússos, 8,6% de jueus, 2,3% d'alemanys i un 3,4% de lituans, russos i txecs).

La Segona República sovint és associada amb moments de gran adversitat, de problemes i de triomfs. Havent de lluitar amb les dificultats econòmiques i la destrucció de la Primera Guerra Mundial, seguida de la invasió soviètica durant la Guerra Poloneso-Soviètica, i l'increment de veïns hostils com l'Alemanya Nazi, la República no només es va fer forta, sinó que a més s'expandí. Mancada d'un imperi d'ultramar, Polònia no obstant aconseguí un nivell de desenvolupament econòmic i prosperitat comparables als de l'oest. Els centres culturals de Varsòvia, Cracòvia, Poznan, Wilno i Lviv van arribar als nivells de les principals ciutats europees. També eren seu d'universitats d'anomenada i llocs d'un gran intercanvi cultural. El 1939, la República havia esdevingut una potència a nivell polític i econòmic.

Història[modifica | modifica el codi]

Dates principals a la història de la Segona República Polonesa (1918-1939)[modifica | modifica el codi]

L'inici[modifica | modifica el codi]

Ocupada pels exèrcits alemany i austro-hongarès a l'estiu de 1915, la regió abans ocupada per Rússia del que es considerava la Polònia històrica es proposà que fos un estat titella alemany el 5 de novembre de 1916, amb un Consell d'Estat governant (des del 15 d'octubre de 1917)] i un Consell de la Regència (Rada Regencyjna Królestwa Polskiego) per administrar un país sota els auspicis alemanys, pendent de l'elecció d'un rei.

Poc abans del final de la Primera Guerra Mundial, el 7 d'octubre de 1918, el Consell de la Regència va dissoldre el Consell d'Estat i anuncià la seva intenció de restaurar la independència polonesa. Amb la notable excepció del Partit Social Democràtic del Regne de Polònia i Lituània (SDKPiL) (d'orientació marxista), la majoria dels partits polítics van recolzar la proposta. El 23 d'octubre, el Consell nomenà un nou govern sota Józef Swierzynski, iniciant el reclutament de l'Exèrcit Polonès. El 5 de novembre, a Lublin, es creà el primer Soviet de Delegats; i el 6 els comunistes anunciaven la creació d'una República de Tarnobrzeg; mentre que el mateix dia es creava un Govern Popular Provisional de la República de Polònia sota el socialista Ignacy Daszynski.

Soldats polonesos mostrant banderes soviètiques després de la Batalla de Varsòvia.

El 10 de novembre, Józef Piłsudski, alliberat de l'empresonament alemany, retornà a Varsòvia. L'endemà, gràcies a la seva popularitat i amb el suport de la majoria dels partits polítics, el Consell de la Regència l'anomenà Comandant en Cap de les Forces Armades Poloneses. El 14 de novembre, el Consell es dissolgué a si mateix i transferí tota la seva autoritat a Piłsudski com a Cap d'Estat (Naczelnik Państwa).

Es van crear centres de govern a Galítsia (antigament sota domini austro-hongarès), incloent un Consell Nacional al Principat de Cieszyn (creat a novembre de 1918) i un Comitè de Liquidació, creat el 28 d'octubre. Poc després esclatà un conflicte a Lwów entre forces del Comitè Militar d'Ucraïnesos i unitats irregulars de polonesos, compostes per estudiants i quitxalla, anomenats Aguilons de Lwów, que posteriorment serien recolzats per l'exèrcit polonès.

Després de consultar-ho amb Piłsudski, el govern de Daszynski es dissolgué i es formà un nou govern sota la presidència de Jedrzej Moraczewski.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Envoltada d'enemics, la República Polonesa buscà sempre el suport del Regne Unit, intentant en tot moment realitzar acords de no-agressió amb els seus veïns més amenaçadors: la Unió Soviètica (1932) i l'Alemanya Nazi (1934). Al final, tots aquests tractats acabarien sent paper mullat, car ningú no els respectaria.

En efecte, l'arribada de Hitler al poder a Alemanya, condemnaria a Polònia, car insatisfet per la sortida al mar que Polònia havia rebut al Tractat de Versalles a expenses d'Alemanya, Hitler decidí envair-la; els aliats francesos i britànics no els ajudarien, car llavors no estarien preparats per la guerra. L'altre aliat importat polonès, Txecoslovàquia, havia sigut desmembrat mesos abans als Acords de Munic.

L'inici de la Segona Guerra Mundial marcà el final de la Segona República Polonesa. La invasió de Polònia s'inicià l'1 de setembre de 1939, només una setmana després de la signatura del Pacte Ribbentrop-Mólotov, i finalitzà el 6 d'octubre de 1939, amb Alemanya i la Unió Soviètica ocupant tot el territori polonès. Polònia no es rendí, sinó que seguí com el Govern Polonès a l'Exili i l'Estat secret polonès.

La Nació Polonesa al 1912 i demandes territorials
La Segona República Polonesa 1939 (mapa físic)
La Segona República Polonesa 1922-1939

Polítics i Governs[modifica | modifica el codi]

Cap d'Estat[modifica | modifica el codi]

Presidents[modifica | modifica el codi]

Primers ministres[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Després d'adquirir la seva independència, Polònia va haver d'encarar grans dificultats econòmiques. Els límits de la República eren les restes de 3 sistemes econòmics diferents, amb 3 monedes diferents i molt poques infraestructures d'enllaç o directament inexistents. La situació era tan dolenta que el centres industrials de les grans ciutats no tenien enllaços ferroviaris directes, perquè havien estat part de diferents nacions. Per exemple, a la dècada dels 20 no hi havia una connexió ferroviària directe entre Varsòvia i Cracòvia, i la línia no es completà fins al 1934.

Al capdavant de tot això hi havia la gran destrucció que quedà després de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Poloneso-Soviètica. A més, hi havia una gran disparitat econòmica entre les Polònies oriental i occidental, amb la meitat occidental molt més desenvolupada i pròspera. Els freqüents tancaments de fronteres i taxes (especialment amb l'Alemanya Nazi) també van tenir impactes negatius a l'economia polonesa.

Malgrat aquests problemes, Polònia aconseguí un estat de prosperitat econòmica durant els anys d'entreguerres a la par amb l'Europa occidental. El 1924 el Primer Ministre i Ministre d'Economia Wladyslaw Grabski introduí el Zloty com a única moneda comú per tot el territori, que restà com una de les divises més estables de l'Europa central. La moneda ajudà a Polònia a controlar una hiperinflació, sent l'únic país europeu capaç de fer-ho sense ajuda exterior.

Les bases de la relativa prosperitat europea van ser els plans de desenvolupament econòmic que contemplaven la construcció de 3 elements d'infrastructures claus. El primer va ser l'establiment del port de mar de Gdynia, que permeté a Polònia a evitar passar per Gdansk (que suportava una gran pressió alemanya per boicotejar les exportacions poloneses de carbó). La segona va ser la construcció de 500 km de connexió ferroviària entre la Silèsia superior y Gdynia, anomenada la Línia carbonífera polonesa. La tercera va ser la creació d'un districte industrial central, anomenat la RIC – Regió Industrial Central (Centralny Okreg Przemyslowy). Desafortunadament, tot aquest desenvolupament va quedar interromput i molt destruït per les invasions nazi i soviètica a l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Les llengües de Polònia 1937
Voivodats polonesos 1922-1939
Mapa administratiu polonès des de 1930

Tradicionalment, Polònia ha estat una nació formada per diverses nacions, amb unes grans minories jueves i ucraïneses. Això es va fer especialment palès des que guanyà la seva independència el 1918, després de la I Guerra Mundial. El cens d'aquell any situava un 30,8% de la població pertanyent a minories. Això s'exacerbà encara més després de la victòria polonesa a la Guerra Poloneso-Soviètica i els guanys territorials fets per Polònia en conseqüència. D'acord al cens polonès de 1931, hi havia un 2,3% de bielorussos, un 2,3% d'alemanys i un 2,8% d'altres nacionalitats, incloent lituans, txecs i armenis.

A més, Polònia era llar de diverses religions: el 1921, 16.057.229 polonesos (aproximadament un 62,5%) eren catòlics romans, 3.031.057 (aproximadament un 11,8%) eren catòlics de ritus oriental (principalment catòlics ucraïnesos i armenis, 2.815.817 (aproximadament un 10,95%) eren ortodoxos, uns 2.771.949 (un 10,8%) eren jueus i 940.232 (un 3,7%) eren protestants (principalment (luterans. El 1931, Polònia tenia la segona major concentració de població jueva de tot el món, amb una cinquena part dels jueus del món vivint dins les seves fronteres (aproximadament 3.136.000).

Població[modifica | modifica el codi]

Data Població Percentatge de
població rural
Densitat de població
(per km²)
Cens del 30 de setembre de 1921 27.177.000 75,4% 69,9
Cens del 9 de desembre de 1931 32.348.000 72,6% 82,6
31 de desembre de 1938 (estimat) 34.849.000 70% 89,7
Principals ciutats al 1939:
  1. Varsòvia – 1.289.000
  2. Łódź – 672.000
  3. Lviv – 318.000
  4. Poznań – 272.000
  5. Cracòvia – 259.000
  6. Vílnius – 209.000
  7. Bydgoszcz – 141.000
  8. Częstochowa – 138.000
  9. Katowice – 134.000
  10. Sosnowiec – 130.000
  11. Lublin – 122.000
  12. Gdynia – 120.000
  13. Chorzów – 110.000
  14. Białystok – 107.000

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

La divisió administrativa de la Segona República Polonesa estava basat en un sistema esglaonat de 3 nivells. Al pis inferior estaven els gminy, que eren poc més que governs locals a nivell de poble. Aquests estaven agrupats en powiaty, i finalment en Voivodat wojewodstwa.

Voivodats polonesos al període d'entreguerres
(1 d'abril de 1937)
matrícules
(des de 1937)
Voivodat
Ciutat separada
Capital Àrea
in 1000 km² (1930)
Població
en 1000 (1931)
00-19 Ciutat de Varsòvia Varsòvia 0,14 1179,5
85-89 warszawskie Varsòvia 31,7 2460,9
20-24 białostockie Białystok 26,0 1263,3
25-29 kieleckie Kielce 22,2 2671,0
30-34 krakowskie Cracòvia 17,6 2300,1
35-39 lubelskie Lublin 26,6 2116,2
40-44 lwowskie Lwów 28,4 3126,3
45-49 łódzkie Łódź 20,4 2650,1
50-54 nowogródzkie Nowogródek 23,0 1057,2
55-59 poleskie Brześć nad Bugiem 36,7 1132,2
60-64 pomorskie Toruń 25,7 1884,4
65-69 poznańskie Poznań 28,1 2339,6
70-74 stanisławowskie Stanisławów 16,9 1480,3
75-79 śląskie Katowice 5,1 1533,5
80-84 tarnopolskie Tarnopol 16,5 1600,4
90-94 wileńskie Wilno 29,0 1276,0
95-99 wołyńskie Łuck 35,7 2085,6


L'1 d'abril de 1938, les fronteres de diversos voivodats de la Polònia central i occidental van modificar-se considerablement.

Geografia de la Segona República Polonesa[modifica | modifica el codi]

La Segona República Polonesa era principalment pla, amb una elevació mitjana de 223 metres sobre el nivell del mar (després de la Segona Guerra Mundial, l'elevació mitjana va descendir fins als 173 metres). Només el 13% del territori, localitzat a la frontera sud, estava per damunt de 300 metres. La màxima elevació és el Mont Rysy, que s'alça fins a 2.499 metres als Càrpats, a 95 km al sud de Cracòvia. Entre octubre de 1938 i setembre de 1939, la màxima elevació va ser el Lodowy Szczyt, amb 2.627 metres. El major llac és el Narach.

La superfície total del país, després de l'annexió de Zaolzie, era de 389.720 km², estenent-se 903 km de nord a sud i 894 km d'est a oest. L'1 de gener de 1938, la longitud total de les fronteres era de 5.529 km, incloent:

Coord.: 52° 13′ N, 21° 00′ E / 52.217°N,21.000°E / 52.217; 21.000

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona República Polonesa Modifica l'enllaç a Wikidata