Ostsiedlung

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 700 fins al 1950

Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al segle XII i va concloure en el segle XV, encara que amb eventuals episodis els segles XVI i XVIII.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Des que l'Imperi Carolingi es va fraccionar al segle IX, durant l'Alta Edat Mitjana, els seus successors a la zona més oriental de l'Imperi, iniciat per Lluís el Germànic, van dirigir els seus afanys de conquesta cap a les terres situades a l'est de l'Elba, poblades per pobles indoeuropeus de caràcter tribal, com els wends i sòrabs. L'expansió dels monarques alemanys cap a aquests pobles i els seus veïns eslaus va tenir èxit al principi, colonitzant Mecklenburg i Brandenburg. Poc després era conquerit i germanitzat el regne de Saxònia, però la mala situació econòmica durant la Baixa Edat Mitjana va impedir una colonització alemanya ràpida i adequadament desenvolupada, limitant-se a la simple migració de clans i a la germanització dels territoris entre els rius Elba i Oder.

Tot i així, la població alemanya va créixer durant la Baixa Edat Mitjana, quan el fraccionament del Sacre Imperi Romà Germànic va generar un increment de l'activitat econòmica en territori alemany i millors condicions de vida per a la població. Però això, va comportar també un important creixement de la població als límits tradicionals de l'antic Imperi Carolingi el qual es circumscrivia l'àrea de població alemanya, causant que la colonització alemanya de territoris orientals aparegués com una solució a la pressió demogràfica sobre les terres cultivables.

Aquesta nova situació va estimular moviments de població des de Renània, Flandes i Saxònia, territoris del Sacre Imperi Romà Germànic, cap a assentaments entre els rius Elba i Saale, així com cap a les regions bàltiques i de Polònia, llavors poblades per eslaus i a la regió bàltica per bàltics. Aquests moviments van ser recolzats per la noblesa alemanya, els reis polonesos, els ducs i l'església medieval, en perjudici de grups ètnics bàltics. Els territoris a l'est del riu Oder estaven habitats per diversos grups ètnics, com wends i prussians, ètnicament eslaus però amb una organització política menys evolucionada que la dels regnes alemanys. La monarquia polonesa dels Piast va apreciar aquesta colonització alemanya, ja que permetia revaloritzar terres poc explotades i incrementar les rendes dels governants en establir un vassallatge feudal als colons alemanys. La poca densitat de població d'aquestes terres estimulava als senyors locals a proposar l'emigració d'alemanys com una possibilitat d'explotar terres cultivables i dinamitzar l'economia de zones poc atractives.

En aquest marc, hi ha hipòtesis que suggereixen que la desaparició dels nens de la llegenda del Flautista d'Hamelin, en realitat, es va tractar d'un moviment migratori cap a terres de l'est per a la seva colonització.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]