Wilhelm Ostwald

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wilhelm Ostwald
Wilhelm Ostwald.jpg
Naixement 2 de setembre de 1853
Riga, Letònia (Imperi Rus)
Mort 3 d'abril de 1932 (als 78 anys)
Leipzig, Alemanya
Nacionalitat Letó (Imperi Rus)
Alemanya Alemany
Camp Química
Institucions Universitat de Leipzig
Alma mater Universitat Estatal de Tartu
Premis importants Premi Nobel de Química (1909)

Friedrich Wilhelm Ostwald (Vilhelms Ostvalds, Riga, Letònia 1853 - Grossbothen, Alemanya 1932 ) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1909.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 2 de setembre de 1853 a la ciutat de Riga, en aquells moments part de Rússia i avui dia capital de Letònia, en una família d'ètnia bàltico-germana. Va estudiar química a la Universitat Estatal de Tartu, on es graduà el 1875 i treballà com a professor en aquest centre fins al 1881. Entre 1881 i el 1887 fou professor de l'Institut Politècnic de Riga, i el 1887 es va traslladar a la Universitat de Leipzig com a professor de Química Física.

A la ciutat de Leipzig va fundar l'Institut Ostwald, primer institut dedicat a l'estudi de la química-física, que va dirigir fins a la seva jubilació el 1906.

Ostwald morí a la ciutat de Grossbothen, prop de Leipzig, el 3 d'abril de 1932.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1909)

Va formular la llei d'Ostwald que regeix els fenòmens de dissociació en les dissolucions d'electròlits. El 1900 va descobrir un procediment de preparació de l'àcid nítric per oxidació de l'amoníac, facilitant la producció en massa de fertilitzants i d'explosius per Alemanya durant la Primera Guerra Mundial. Així mateix va idear un viscosímetre, que avui dia se segueix utilitzant per a amidar la viscositat de les dissolucions.

Va propugnar una nova teoria del color, defensant la normalització dels colors i creant a Dresden un laboratori destinat al seu estudi l'any 1920. Va destacar, a més, com escriptor i editor científic. En el camp de la filosofia mereix esmentar-se la doctrina energètica que va elaborar i que intenta explicar la majoria dels fenòmens en funció de la seva energia física.

Va obtenir el Premi Nobel de Química l'any 1909 pel seu treball sobre la catàlisi així com els experiments sobre la velocitat de reacció i l'equilibri químic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]