Astanà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització d'Astanà al Kazakhstan

Astanà (en kazakh i rus Астана) és, des del 1998, la capital del Kazakhstan. La ciutat, que experimenta un fort creixement, l'any 2004 tenia una població estimada d'uns 600.000 habitants. El nom kazakh Astanà significa "la capital". És a la província d'Aqmola.

Està situada al centre del país, tocant al riu Esil (o Ixim), afluent de l'Irtix, en una regió estepària semidesèrtica, anomenada estepa kazakh, molt plana, que cobreix la major part del territori kazakh. Les coordenades són 51° 18′ N i 71º45' E.

Les activitats polítiques i governatives representen el motor econòmic de la ciutat. Astanà constitueix una zona econòmica especial.

Disposa d'un aeroport internacional dissenyat per l'arquitecte japonès Kurokawa Kisho.

Clima[modifica | modifica el codi]

És la segona capital del món pel que fa al fred de l'hivern (la primera és Ulanbatar a Mongòlia) el clima és d'estepa àrida, els estius són moderadament càlids.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Astana Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 4
(39)
5
(41)
22
(72)
30
(86)
36
(97)
40
(104)
42
(108)
39
(102)
36
(97)
27
(81)
19
(66)
5
(41)
42
(108)
Mitjana més altes °C (°F) -12
(10)
-11
(12)
-4
(25)
9
(48)
19
(66)
25
(77)
27
(81)
24
(75)
18
(64)
8
(46)
-2
(28)
-9
(16)
7
(45)
Mitjana diària °C (°F) -15
(5)
-15
(5)
-9
(16)
5
(41)
13
(55)
19
(66)
21
(70)
18
(64)
12
(54)
4
(39)
-6
(21)
-12
(10)
3
(37)
Mitjana més baixes °C (°F) -21
(-6)
-21
(-6)
-15
(5)
-2
(28)
5
(41)
11
(52)
13
(55)
11
(52)
5
(41)
-1
(30)
-11
(12)
-18
(-0)
-3
(27)
Record baixes °C (°F) -52
(-62)
-49
(-56)
-38
(-36)
-28
(-18)
-11
(12)
-2
(28)
2
(36)
-2
(28)
-8
(18)
-26
(-15)
-39
(-38)
-44
(-47)
-52
(-62)
Precipitació mm (inches) 22
(0.87)
14
(0.55)
19
(0.75)
21
(0.83)
31
(1.22)
40
(1.57)
50
(1.97)
37
(1.46)
26
(1.02)
27
(1.06)
20
(0.79)
22
(0.87)
327
(12,87)
Font:


Història[modifica | modifica el codi]

Climograma d'Astanà

Una unitat de cosacs siberians d'Omsk va fundar una gran fortalesa a l'alta vall del riu Esil (anomenat Ixim pels russos) el 1824, que més endavant esdevindria la ciutat d'Akmolinsk. El 1961 fou reanomenada Tselinograd i la van convertir en capital del territori de les Terres Verges Soviètiques, o krai de Tselinni. La ciutat era al centre de la campanya de les Terres Verges, una iniciativa de Nikita Khrusxov endegada a la dècada del 1950.

Un cop el Kazakhstan va aconseguir la independència el 1991, la ciutat i la seva regió foren anomenades Aqmola ("tomba blanca"). El 1994 fou designada com a futura capital de l'estat recentment independitzat i posteriorment reanomenada de nou quan es va traslladar la capitalitat des d'Almati el 1997. Hi ha tota una sèrie de raons simbòliques que s'addueixen per haver triat Astanà com a nova capital del Kazakhstan, a semblança del que Atatürk va fer amb Ankara quan la va elegir com a capital del nou estat turc; en aquest cas qui va prendre la decisió fou el fundador de la república kazakh, el president Nursultan Nazarbàiev.

Les raons per al canvi de capital són diverses, sobretot tenint en compte que la nova capital està aïllada al bell mig de l'estepa kazakh. La principal raó oficial és que un país tan extens necessitava una capital situada més al centre, per no excloure les regions més allunyades d'Almati. N'hi ha que suggereixen que fou una manera d'exercir més control sobre el nord de l'estat, dominat per Rússia, i prevenir-ne la secessió; d'altres diuen que ha estat un moviment estratègic per tal d'allunyar la capital de les fronteres amb la Xina, el Kirguizistan i l'Uzbekistan. Segons altres versions, l'antiga capital, Almati, tenia un creixement limitat pel relleu muntanyós. D'altres interpretacions més cíniques suggereixen que el president Nazarbàiev va voler crear una mena de ciutat miratge per oferir la imatge d'un Kazakhstan modern i endreçat que atragués les inversions estrangeres (si bé s'ha demostrat que els negocis i els governs estrangers s'estimen més Almati que no Astanà).

Des del trasllat de la capitalitat, Astanà ha vist un dels projectes constructius més impressionants del món, ja que el diner resultant del petroli s'ha esmerçat en edificis ministerials, una gran residència per al president i nombrosos parcs i monuments. El projecte, liderat pel president kazakh, està pensat per fer d'Astanà no només el centre del Kazakhstan, sinó de tota l'Àsia Central. De tota manera, la qualitat arquitectònica dels nous edificis és, segons l'opinió de la majoria de crítics, bastant pobra, i s'ha qualificat com a "etnopostmodernista", seguidora sobretot dels models neoclàssics i monumentalistes que va forjar l'arquitecte Albert Speer als anys 30 a Alemanya per a Adolf Hitler.

Per a alguns kazakhs, el canvi de capital ha estat molt controvertit. Se n'ha criticat l'extraordinària despesa de diner públic per tal de construir els nous complexos governamentals, i també el cost continuat dels viatges aeris i les despeses hoteleres de molts dels treballadors del govern que encara viuen a Almati. També s'ha criticat molt la manera en què els contractes d'obra tan lucratius han anat a parar a les mans d'empreses que pertanyen a l'entorn familiar del president Nazarbàiev.

Atraccions principals[modifica | modifica el codi]

Actualment la ciutat està encara en construcció, sobretot pel que fa a les ambaixades, els passeigs vora el riu Esil i les infraestructures de transports i comunicacions.

Com a llocs destacables cal assenyalar el modern barri dels edificis del govern, les ribes de l'Esil, l'Oceanari, la Mesquita Nacional Central, el Centre Islàmic, la catedral catòlica i el mercat.

Coord.: 51° 10′ 00″ N, 71° 26′ 00″ E / 51.166667°N,71.433333°E / 51.166667; 71.433333