Liverpool

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Liverpool (desambiguació)».
Liverpool
Escut de Liverpool
(En detall)
Localització
EnglandLiverpool.png
Les dàrsenes del port de Liverpool són un dels elements que han merescut el reconeixement de la UNESCO
Les dàrsenes del port de Liverpool són un dels elements
que han merescut el reconeixement de la UNESCO
Estat
• País
Regne Unit
Anglaterra
Superfície 111,84 km²
Altitud 70 msnm
Població (2011)
  • Densitat
466,415 hab.
4.170,38 hab/km²
Coordenades 53° 24′ N, 2° 59′ O / 53.400°N,2.983°O / 53.400; -2.983
Formació
Fundació
 
1207

Liverpool és una ciutat situada al nord-oest d'Anglaterra, al comtat metropolità de Merseyside, sobre el costat nord de l'estuari del riu Mersey. Éstà governada pel Liverpool City Council, un dels cinc consells del Merseyside. És el segon port d'exportació del Regne Unit. La ciutat se situava originalment al comtat de Lancashire. Limita al nord amb el borough de Sefton, a l'est amb el de Knowsley i a l'oest i al sud amb el riu Mersey. Liverpool és coneguda per ser un centre cultural, particularment per les seves connexions amb les noves tendències musicals; aquí van néixer The Beatles. El 2007 va celebrar el seu 800è aniversari, i el 2008 fou triada com a Capital Europea de la Cultura. Va ser fundada com a vila el 1207 i va tenir aquest estatus fins al 1880, quan va rebre el títol de ciutat. Segons l'últim cens oficial, que data del 2001, Liverpool tenia una població de 439.473 habitants, aquesta xifra augmenta lleugerament fins als 466.415 habitants el 2011[1]

Històricament pertanyent al comtat de Lancashire, la urbanització i expansió de Liverpool es va deure en gran part a la seva condició de ciutat portuària important. Al segle XVIII, el comerç amb les Índies Occidentals, amb l'Europa continental i el tràfic d'esclaus a l'Atlàntic va promoure l'expansió econòmica de la ciutat. A principis del segle XIX, el 40% del comerç marítim mundial passava pels molls de Liverpool. Actualment és el segon port del Regne Unit en volum d'exportacions després de Londres.

La popularitat de The Beatles i de l'equip de futbol Liverpool Football Club contribueixen a convertir Liverpool en una destinació turística, el turisme juga un paper significant en l'economia de la ciutat. El 2007 va celebrar el seu 800 aniversari, i a l'any següent va ser Capital Europea de la Cultura al costat de la ciutat noruega de Stavanger.

El 2004 diverses zones del centre de la ciutat van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Conegut com la «Ciutat mercantil marítima de Liverpool», el lloc comprèn sis localitzacions separades de la ciutat, incloent «Pier Head", "Albert Dock» i el «carrer William Brown»; inclou la majoria dels punts d'interès més famosos de la ciutat.

Història de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Es troba el nom de la ciutat de Liverpool per primera vegada quan el comte Roger de Poitou va construir-hi un castell cap a l'any 1089, poc temps després de la conquesta d'Anglaterra pels normands. Ben aviat van anar a buscar protecció al castell feudal algunes cabanes de pescadors.

L'origen del nom de Liverpool, escrit en diverses formes, ha portat a diferents explicacions sobre el seu significat derivat de l'au Liver, literalment traduït com fetge.

El 1207 el rei d'Anglaterra Joan Sense Terra va atorgar en una patent reial als habitants de Liverpool les franquícies municipals de les que gaudien les altres ciutats de la costa, va ser, per tant, declarada port i és quan es considera que es va fundar oficialment aquesta població. Una altra Carta de 1228, va establir-hi una corporació de mercaders i a tots els que no formessin part els va excloure del privilegi de comerciar (making merchandise) llevat que ho fessin amb permís dels habitants. Però aquests privilegis van exercir poca influència en el creixement de la ciutat de Liverpool, i així és que fins al 1551 no era més que un llogaret envoltat de pantans, amb una població de prop de 500 ciutadans.

En temps de la Revolució Anglesa, al segle XVII (les guerres civils entre el poder parlamentari i el poder reial), aquesta ciutat va seguir al partit d'Oliver Cromwell, va ser assetjada i presa pel príncep Rupert i l'any següent la van tornar a prendre les tropes del Parlament, sent aquests els únics fets militars de la ciutat de Liverpool fins al segle XX.

El 1699 Liverpool va ser nomenada parròquia pel Parlament i és el mateix any en què el primer vaixell negrer, el Liverpool Merchant, va salpar cap a Àfrica a la recerca d'esclaus. A partir del segle XVIII, Liverpool va començar a expandir-se enormement a causa del floriment del comerç. La primera dàrsena de flotació del Regne Unit es va construir a Liverpool el 1715, al qual se li van afegir altres tres abans de meitat de segle.

El 1720 Liverpool encara no es comunicava amb Manchester més que pels rius Mersey i Irwell, però aquests rius eren poc profunds per tenir circulació de vaixells carregats, que bloquejaven amb freqüència la navegació, quan el duc de Bridgewater, amb ajuda de l'enginyer Brindley, va obrir una nova via bastant important per satisfer les necessitats del comerç.

Una de les principals causes de la riquesa de Liverpool va ser la tracta de negres i entre els anys 1730-1770 van sortir del port de Liverpool uns 2.000 vaixells negrers. A mitjan segle, Liverpool tenia 25 dàrsenes amples, còmodes i espaioses que ocupaven una superfície de 25 hectàrees per albergar els nombrosos vaixells de tot el món que arribaven al seu port. El 1830 Liverpool i Manchester es van convertir en les primeres dues ciutats unides per via fèrria, a causa de la creixent demanda de matèries primeres de les indústries situades a Manchester. La població també va créixer ràpidament, especialment en els anys 1840 a causa de l'arribada d'emigrants irlandesos durant la Gran Fam.

A mitjans del segle XIX entraven al port de Liverpool més de trenta mil vaixells. Llavors, les principals importacions de la ciutat de Liverpool eren de cotó, sucre, te, fustes de construcció, tints, vins, cuir, pèl, sèu, oli, lli, fibra de cànem, aiguardent, cafè, grans, farines, rossa, rom, anyil i tabac; i les principals exportacions consistien fonamentalment en teixits de cotó, llana, lli, fibra de cànem, seda, filats de llana, cotons, quincalla, ganiveteria, acers, coures, bronzes manufacturats, carbó de pedra i tabac.

Durant el segle XX es van desenvolupar massivament els suburbis de Liverpool, el que va millorar la qualitat de vida de milers de famílies. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va sofrir 80 bombardeigs que van matar a 2.500 persones, danyant gairebé la meitat dels edificis. El 1952 Liverpool es va agermanar amb Colònia (Alemanya), amb qui va compartir la terrible experiència dels bombardejos aeris.

Durant els anys 1960, Liverpool es va convertir en un centre cultural juvenil, amb The Beatles com a màxims representants. A partir dels anys 1970 els molls i les indústries van caure en declivi i en els 80 la taxa d'atur era de les més altes del Regne Unit. A finals de segle es va dissenyar un pla de regeneració que continua ara i l'economia s'ha recuperat amb creixements majors a la mitjana nacional.

Liverbirds[modifica | modifica el codi]

El liverbird és un ocell fictici internacionalment reconegut com el símbol de la ciutat de Liverpool. A l'edifici Royal Liver Building, de 50 metres d'altura, hi ha les estàtues de dos liverbirds amb les seves ales desafiadores que representa l'esperit indomable del poble de la ciutat. Un d'ells, el mascle, apunta cap al mar per vigilar l'arribada d'intrusos, l'altre, la femella, mira a la ciutat com a símbol de protecció a la seva família.

El 1207, el rei Joan, va concedir a la ciutat un "letters patent". El seu segell era una àguila, moltes persones han cregut que era l'origen del liverbird. El segell es va perdre durant un setge el 1644. Ornitòlegs i historiadors han debatut llargament sobre aquest misteri, els mites i les creences populars que envolten a aquesta mítica au.

Però la veritat és que la ciutat de Liverpool és tan singular que va decidir que no volia compartir símbol amb ningú. Van formar un símbol propi per a la seva ciutat, el liverbird.

Explica la llegenda que "si els liverbirds volessin Liverpool deixaria d'existir".

Esports[modifica | modifica el codi]

L'estadi d'Anfield, la seu del Liverpool FC.

Liverpool és una de les ciutats del Regne Unit amb major tradició esportiva. Els dos principals clubs de futbol són l'Everton, que juga al Goodison Park i el Liverpool FC, que juga a Anfield. Tots dos equips juguen a la màxima divisió del futbol anglès, la Premier League. El Liverpool ha guanyat 18 títols de lliga i diverses copes internacionals, i l'Everton és un dels fundadors del futbol anglès i posseeix 9 títols de Lliga.

També té gran importància a la ciutat el rugbi, amb dos equips el St Helens i el Widnes (dues ciutats situades a pocs quilòmetres de Liverpool), que militen a la Rugby League.

A l'hipòdrom d'Aintree es corre el Grand National d'obstacles, una de les competicions de curses d'obstacles de cavalls més famoses del món.

La regió de Merseyside alberga un camp de golf: el Royal Birkdale, a prop de Southport.

Principals edificis[modifica | modifica el codi]

Alguns dels principals edificis de la ciutat de Liverpool són els següents:

  • La Casa de l'Ajuntament de Liverpool, adornades amb columnes corínties i coronada amb una superba cúpula, sobre la qual descansa l'estàtua de Gran Bretanya.
  • El Palau de la Borsa, al centre del qual s'alça majestuosa l'estàtua de l'almirall Nelson.
  • Catedral de Liverpool, (estil neogòtic, que és la cinquena més alta del món (1978).
  • Catedral Metropolitana de Liverpool (Catedral Catòlica), singular per la seva planta circular en lloc de la tradicional en forma de creu (1967).
  • Tretze esglésies anglicanes i gran nombre de capelles d'altres confessions.
  • L'Albert Dock (1846).
  • El Pier Head (ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO).
  • The Bluecoat (1717).
  • St George's Hall (1854).
  • El barri de Canning.
  • Els Williamson Tunnels.
  • Speke Hall (1530-1598).
  • Els teatres Playhouse i Empire.
  • La principal estació de tren amb profusa decoració a la façana.
  • Goodison Park, l'estadi de l'Everton Football Club.
  • Anfield Road, l'estadi del Liverpool Football Club.
  • Hospitals, hospicis flotants en els molls i la Night Asylum for the houseless poor, fundat el 1830 per Sir Egerton Smith.
Vista panoràmica de Liverpool
Vista panoràmica de Liverpool

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Pier Head
Una altra part del port, vista des de l'Albert Docks
Radio City
The Super Lamb Banana
Escultura de Taro Chiezo situada a l'Albert Dock

El port de Liverpool fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2004.

Teatres[modifica | modifica el codi]

Edificis religiosos[modifica | modifica el codi]

Arc xinés
Nova Catedral

Districtes de Liverpool[modifica | modifica el codi]

Els districtes de Liverpool inclouen: Aigburth, Allerton, Anfield, Belle Vale, Broadgreen, Childwall, Clubmoor, Croxteth, Dingle, Edge Hill, Everton, Fairfield, Fazakerley, Garston, Gateacre, Grassendale, Hunts Cross, Kensington, Kirkdale, Knotty Ash, Mossley Hill, Netherley, Norris Green, Old Swan, Saint Michael's Hamlet, Sefton Park, Speke, Stoneycroft, Toxteth, Tuebrook, Walton, Wavertree, West Derby i Woolton.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Bandera del títol de Capital Europea de la Cultura del 2008
Convenció Internacional de Bombers al 2008
Categoria principal: Persones de Liverpool

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bartlett, David. «Census data shows Liverpool's population has risen by 5.5% to 466,400». Liverpool Daily Post [Liverpool], 17/7/2012.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Liverpool, Dixon Scott, 1907
  • A History of Liverpool, Ramsay Muir, 1907
  • Bygone Liverpool, Ramsay Muir, 1913
  • Bygone Liverpool, David Clensy, 2008. ISBN 978-1-4357-0897-6
  • Liverpool 800, John Belchem, 2006. ISBN 978-1-84631-035-5
  • Beatle Pete, Time Traveller, Mallory Curley, 2005.
  • Chinese Liverpudlians, Maria Lin Wong, 1989. ISBN 978-1-871201-03-1
  • Writing Liverpool: Essays and Interviews, edited by Michael Murphy and Rees Jones, 2007. ISBN 978-1-84631-073-7
  • Hughes, Quentin (1999). Liverpool: City of Architecture. Bluecoat Press. ISBN 1-872568-21-1.
  • Liverpool City Council (2005). Maritime Mercantile City: Liverpool. Liverpool University Press. ISBN 1-84631-006-7.
  • Moscardini, Anthony (2008). Liverpool City Centre: Architecture and Heritage. Bluecoat Press. ISBN 978-1-904438-64-9.
  • Nicholls, Robert (2005). Curiosities of Merseyside. Sutton Publishing. ISBN 978-0-7509-3984-3.
  • Sharples, Joseph (2004). Pevsner Architectural Guides: Liverpool. Yale University Press. ISBN 0-300-10258-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liverpool


Precedit per:
RomaniaSibiu
Capital Europea de la Cultura
2008
Succeït per:
Regne UnitLinz

LituàniaVílnius