Filmoteca de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada a la nova seu del Raval.

La Filmoteca de Catalunya és un arxiu de cinema gestionat per la Generalitat de Catalunya des de 1981 que es dedica a la preservació de material fílmic i a la difusió de la cultura cinematogràfica. La seva seu principal, on es troben les sales de projecció i d'exposicions, oficines i la biblioteca de cinema, es troba a la plaça de Salvador Seguí, 1-9, al barri del Raval de Barcelona, i fou inaugurada el 19 de febrer de 2012.[1] El Centre de Preservació i Restauració es troba al Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa) i allotja la col·lecció fílmica.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de l'actual Filmoteca se situa en la delegació a Barcelona de la Filmoteca Nacional d'Espanya, oberta el 1963. Els seus serveis van ser traspassats a la Generalitat el 1981 i, des de llavors, és gestionada pel Departament de Cultura, a través de diferents organismes. L'any 1981 es crea la Filmoteca de Catalunya en el marc del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya. Durant aquest primer període, la projecció de pel·lícules va ser l’activitat principal i més visible. En paral·lel, es van gestar els fonaments, legals, econòmics i humans, per conformar una col·lecció cinematogràfica, tan fílmica com documental, que el 1992 provoca la creació d’un Arxiu que custòdia el patrimoni cinematogràfic català.

La primera seu sala de projeccions de la Filmoteca de Catalunya va ser a la Travessera de Gràcia i el 1991 es va traslladar a un antic cinema del barri de Sarrià, l'Aquitània, on va romandra durant 20 anys, i per on van passar uns 100.000 espectadors anuals.[3]

Nova seu al Raval[modifica | modifica el codi]

Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval de Barcelona.

Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar la Filmoteca al barri del Raval, on finalment es va obrir la nova seu el febrer de 2012. També té sessions concertades a sales de Vic, Girona, Terrassa, Olot, Manresa i Lleida.

El 2002 la institució es va adscriure a l'Institut Català de les Empreses Culturals.[4]

El 2004 el projecte arquitectònic va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep Lluís Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum. El nou edifici té 6 plantes, amb una superfície total de més de 6.000 metres quadrats i amb un pressupost d'11,8 milions d'euros.

L'inici de la construcció de l'edifici, en ple centre del barceloní barri del Raval es va demorar fins al 2007. El llavors vice-president del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira, va al·legar que s'havien hagut de resoldre diversos tràmits burocràtics.

Mentre s'estaven fent els fonaments de l'edifici, el 2008 es van trobar objectes de ceràmica de l'Edat del Bronze. Més endavant es trobarien també les restes d'una dona neolítica i de la Galera, una antiga presó del segle XVII. Totes aquestes troballes, en conjunt, van endarrerir les obres aproximadament un any i van elevar el seu cost en 1,5 milions d'euros.

El març de 2010 es va nomenar Esteve Riambau com a nou director de la institució, mitjançant un concurs públic, i el juny de 2011 es va nomenar Octavi Martí, com a director adjunt.

Durant l'estiu de 2011 van produir-se diversos imprevistos en la construcció de l'edifici, que van endarrerir la data d'inauguració.

Inauguració[modifica | modifica el codi]

El 21 de novembre de 2011 es va realitzar l'última projecció a la Sala Aquitània, en espera d'un imminent trasllat a la seu del Raval, que es va retardar tres mesos per adequar l'espai urbà de la plaça Salvador Seguí.[5]

La nova seu va obrir les seves portes finalment el 19 de febrer de 2012, amb una jornada de portes obertes i va ser inaugurada oficialment el dia següent, amb una retrospectiva completa de Bigas Luna i una exposició sobre la Guerra Civil Espanyola, entre altres cicles. Disposa de dues sales de projeccions, batejades amb els noms de Chomón i Laya, amb un aforament de 360 i 175 butaques, respectivament.

Increment de seguidors[modifica | modifica el codi]

El primer any de funcionament, la nova seu de la Filmoteca va acollir 165.000 espectadors, amb un increment substancial respecte a l'antiga seu.[6]

L'increment de públic a les projeccions també ha repercutit sobre les altres ofertes de la nova seu de la Filmoteca. Més d'un miler de persones han vist l'exposició "Imatges confrontades: La guerra civil i el cinema", diversos col·lectius han fet visites guiades i 2.000 alumnes han assistit a les sessions matinals de Filmoteca per a les Escoles. La Biblioteca del Cinema, ubicada al mateix edifici, ha lliurat més de 400 nous carnets d'utilització dels serveis de consulta i préstec.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Totes les projeccions solen realitzar-se en versió original amb subtítols, i a preus populars. Els dissabtes a les 17:00 h i els diumenges a les 16:30 es realitzen projeccions destinades al públic infantil. La Filmoteca també manté un programa anual anomenat "Filmoteca per a les escoles" que permet a infants i joves de 0 a 18 anys i als seus mestres assistir a sessions matinals de cinema complementades amb diverses activitats pedagògiques a l'entorn de les projeccions. Una altra activitat acadèmica és l'Aula de Cinema, una invitació als estudiants de diverses universitats catalanes i al públic no universitari per redescobrir la història del setè art en 30 sessions.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Entrada a la Biblioteca de la Filmoteca

La filmoteca de Catalunya disposa d'una biblioteca: La Biblioteca del Cinema. Aquesta biblioteca forma part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG). Va néixer l'any 1982 amb la creació de la Filmoteca, arran dels traspassos del Ministerio de Cultura al Departament de Cultura de la Generalitat. La seva col·lecció es va iniciar amb el fons de l'antiga delegació de la Filmoteca Nacional i de la CO.CI.CA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), recopilada per Miquel Porter i Moix. La Biblioteca també compta en el seu fons amb la valuosa col·lecció Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt iniciada pel matrimoni format per Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras l'any 1924. Des del 2002 aquesta col·lecció forma part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.[7]

Des dels seus orígens, un dels objectius de la Biblioteca és la recopilació de diferents col·leccions i documents –tant personals com d'entitats i associacions– que enriqueixin els fons antics. Actualment, la quantitat i el valor dels seus fons fan de la Biblioteca de la Filmoteca una de les biblioteques més importants de cinema d'Europa.[7]

La Biblioteca compta amb un fons de més de 45.000 llibres i 1.500 revistes històriques, a les quals cal afegir les 128 capçaleres especialitzades que es reben anualment. A més, a la Biblioteca també es conserven més de 20.000 arxius gràfics, més de 8.000 pel·lícules en format vídeo o DVD i unes 5.000 bandes sonores en CD, així com una col·lecció d’aparells cinematogràfics amb més de 1.250 peces originals.[7]

Centre de Preservació i Restauració[modifica | modifica el codi]

El nou Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya és al Parc Audiovisual de Terrassa i allotja les diverses col·leccions que constitueixen el patrimoni cinematogràfic de Catalunya.

Interior del hall de la Filmoteca

Les seves funcions poden dividir-se en quatre tasques arxivístiques ben diferenciades:

  • Conservació: La Filmoteca disposa dels equipaments, la tecnologia i els estris pertinents a l'especificitat del suport cinematogràfic per tal de poder adequar-se a la diversitat de suports i emulsions que la indústria audiovisual ha fabricat al llarg dels anys per garantir la conservació del patrimoni cinematogràfic a les generacions futures. S'ha de fer una clara distinció entre:

La conservació activa: Revisió i inspecció dels documents fílmics per tal d'avaluar les seves característiques tècniques i el seu estat físic i químic per tal de poder fer les diferents intervencions d'adequació, neteja i / o tractament que requereixi cada material. La conservació passiva: Situació dels materials cinematogràfics en les càmeres de conservació, dotades de control de temperatura i humitat per tal d'optimitzar i allargar la seva conservació.

  • Recuperació: Promoció d'iniciatives, col·laboracions i polítiques que han d'afavorir la conservació del patrimoni audiovisual català. Mitjançant les ordres de subvenció de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals), es propicia que les noves produccions audiovisuals catalanes lliurin materials de conservació a l'Arxiu.

S'intenta facilitar i afavorir els dipòsits i/o donacions d'empreses, institucions, organismes, particulars, etc dels seus fons fílmics a l'arxiu. S'assessora i s'ajuda a totes aquelles institucions públiques o privades que tenen fons fílmics a prendre consciència de la fragilitat del suport cinematogràfic perquè adoptin les mesures pertinents per a la seva correcta conservació.

  • Preservació i/o restauració: "Telecinar" els films a suport videogràfic per evitar la seva manipulació i facilitar la seva consulta. Copiar les pel·lícules amb degradació física o química a altres suports cinematogràfics, respectant els codis ètics

de restauració, és a dir, mantenint el film el més proper possible a l'obra que van fer els autors en el moment de la seva creació.

  • Catalogació: Identificar els documents cinematogràfics amb el títol, autors, productors, intèrprets, nacionalitat, dates i el buidatge del contingut, perquè cada film es pugui reconèixer de manera inequívoca i que no es confongui amb altres amb el mateix títol, diferents versions,etc.

Instal·lacions[modifica | modifica el codi]

  • Sales de visionat en formats de 35mm, 16mm, 9,5mm i 8mm.
  • Cabina de visionat en suport vídeo i digital per les consultes externes.
  • Taules de repàs i adequació dels documents cinematogràfics.
  • Telecine de 35mm i 16mm per passar les imatges a suport videogràfic.
  • Sistema de canvis de formats videogràfics analògics i digitals.
  • Escàners fotogràfics per digitalitzar els fons de fotografies de cinema.
  • Escàner fotogràfic d'alta resolució per a la restauració de pel·lícules primitives.
  • Neveres de conservació amb control de temperatura i humitat.
  • Ordinadors per a consulta de la base de dades per les recerques externes.

Fons[modifica | modifica el codi]

L'arxiu compta amb 170.000 bobines de pel·lícula que corresponen a uns 47.000 documents audiovisuals (21.000 títols, aproximadament) en diversos suports: 38.000 pel·lícules cinematogràfiques (en 35mm, 16mm, 8mm i 9'5 mm) i uns 9.000 vídeos (VHS, betacam, DVD, discs durs, etc.). A més s'ha d'afegir una important col·lecció de negatius de fotografies.

El material dipositat procedeix de:

  • Empreses: Solen ser productores o distribuïdores, encara que també poden ser empreses que han acumulat un important fons cinematogràfic que no poden conservar en condicions.
  • Institucions: entitats semblants al cas anterior, però de caràcter públic i no lucratiu.
  • Particulars: col·leccionistes privats i/o cineastes. Els seus dipòsits inclouen tan clàssics recuperats per ells mateixos i que cedeixen per a la seva conservació, com pel·lícules filmades per ells mateixos.

Un cop establert el contacte entre ambdues personalitats, l'entrada del material a l'arxiu pot seguir diferents tipologies jurídiques:

  • Dipòsits: el fons custodiat a l'arxiu continua essent propietat del dipositari
  • Donacions: com el cas anterior, però els drets de propietat sobre les còpies són ostentats per la Filmoteca; el dipositari ha fet donació, renunciant al material.
  • Entregues obligatòries: tots els films que reben subvenció de l'ICIC han de ser dipositats per la productora en l'arxiu que rep la custòdia de conservació.
  • Compres: directes de l'arxiu o de la Filmoteca per diferents motius. Poden ser acords amb col·leccionistes, o títols que la Filmoteca ha adquirit per a la projecció i exhibició a la sala. És una forma d'entrada de material molt excepcional.
  • Obsequis i intercanvis: entrades de material com a resultat de canvis, intercanvis i / o col·laboracions amb altres filmoteques.
  • Treballs de preservació i restauració: efectuats des de la pròpia Filmoteca. Per tal de complir amb l'objectiu principal de la Filmoteca, és a dir, preservar, es duu a terme una tasca selectiva de preservació i restauració d'algunes còpies, procés que pot culminar en un nou tiratge en un laboratori cinematogràfic.

Difusió[modifica | modifica el codi]

L'arxiu ha editat tres catàlegs corresponents al seu fons de pel·lícules en suport de nitrat de cel·lulosa, amb el títol "Fons de nitrats de la Filmoteca", en CD-ROM; una sèrie de monografies centrades en la Història del cinema català i, més recentment, la col·lecció "Cineastes", dedicada a fer un exhaustiu repàs per la biografia i filmografia d'autors destacats, i que compte amb 18 volums. També destaquen edicions en DVD de restauracions impulsades o realitzades a la pròpia Filmoteca, pel·lícules d'especial valor històric, com l'obra de Segundo de Chomón o el llargmetratge "Vida en sombras". També s'ha dut a bon terme el projecte de restauració digital, destacant alguns títols del cinema primitiu espanyol, o inèdits de Georges Méliès.

Repositori digital: El maig de 2013 la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un nou Repositori digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals. Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa.[8] Els continguts s'aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Macari; fotografies de l'estudi Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle XX.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serra, Laura. «La nova seu de la Filmoteca obre per fi al Raval». Diari Ara [Barcelona], 11/02/2012, p.34. ISSN: 2014-010X.
  2. «Entrevista: Esteve Riambau El periodista, crític i historiador cinematogràfic dirigeix la nova Filmoteca». Diari Avui, 23 de març del 2010. [Consulta: 25 de novembre de 2011].
  3. Marimon, Sílvia. «La Filmoteca, la història interminable». Diari Ara [Barcelona], 30/12/2011, p.38. ISSN: 2014-010X.
  4. Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya
  5. Marimon, Sílvia. «L'obertura de la Filmoteca es torna a ajornar». Diari Ara [Barcelona], núm.360, 25/11/2011, p.35. ISSN: 2014-010X.
  6. La Filmoteca de Catalunya atrau un 70% més de públic a la nova seu del Raval
  7. 7,0 7,1 7,2 «Coneix la Biblioteca». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 30 gener 2014].
  8. «Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filmoteca de Catalunya

Coord.: 41° 22′ 36.33″ N, 2° 10′ 32.67″ E / 41.3767583°N,2.1757417°E / 41.3767583; 2.1757417