Georges Méliès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Georges Méliès

Georges Méliès (8 de desembre de 1861, París - 21 de gener de 1938) va ser un dels pioners de la direcció cinematogràfica, després dels seus propis creadors, els germans Lumière.

Biografia [modifica]

Era fill d'un empresari del calçat. Des de petit va mostrar interès i habilitat en el dibuix. Durant la seva estada a Anglaterra, i degut al fet que la seva manca de soltura amb l'idioma li impedia comprendre les obres de teatre, entra en contacte amb el món de l'il·lusionisme al freqüentar la Egiptian Hall, dirigida pel cèlebre il·lusionista John Nevil Maskelyne. Més tard va tornar a París, i tot i les seves intencions d'ingressar en l'Escola de Belles Arts, es va veure obligat a continuar amb el negoci familiar. Es va encarregar de la reparació i el perfeccionament de la maquinària, adquirint les habilitats mecàniques que posteriorment li resultarien tan útils.

Quan el seu pare es va retirar del negoci, Méliès es va negar a continuar amb el mateix, utilitzant la seva part del repartiment de diners per a comprar el 1888 el teatre Robert Houdin, del que era un assidu visitant.

Amb la incessant capacitat per al treball que va caracteritzar la seva vida, entre 1889 i 1890 va simultaniejar la feina de director del teatre amb tasques de reporter i dibuixant en el periòdic satíric La Griffe, on el seu cosí Adolphe exercia com redactor en cap.

Durant els anys següents s'escenifiquen en el teatre espectacles d'il·lusionisme on els decorats, trucs i maquinària eren sovint obres del propi Méliès.

Quan el 28 de desembre de 1895 Méliès va assistir convidat pels Lumière a la primera representació del Cinematògraf, va decidir ràpidament comprar una màquina als Lumière, els quals es van negar. Llavors va optar per construir, a partir d'altres artefactes, la seva pròpia màquina.

El 5 d'abril de 1896 va projectar les seves primeres pel·lícules en el seu teatre Robert Houdin. Eren petites escenes a l'aire lliure, similars a les dels germans Lumière. El seu estil va evolucionar ràpidament buscant crear pel·lícules semblants als seus espectacles d'il·lusionisme.

Va descobrir accidentalment el truc de substitució d'elements mitjançant el desocupat de la càmera, i fou pioner en la utilització d'altres mètodes com l'exposició múltiple del negatiu i els fosos a negre i des de negre.

Va invertir una gran quantitat de diners per a la creació del que es considera el primer estudi de cinema, situat al municipi de Montreuil, en el qual es van utilitzar diversos artilugis, com sistemes mecànics per a tancar zones al sol, trampes i similars.

Creador d'aproximadament unes 500 pel·lícules, la paulatina transformació de la indústria (monopolitzada per Edison als Estats Units i Charles Pathé a França), juntament amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial, van afectar al seu negoci, que va anar perdent diners progressivament.

Les seves creacions van caure en un relatiu oblit, però en la dècada dels anys 30 va començar un corrent de reivindicació de l'obra i el geni de Méliès. És en aquesta època quan és trobat treballant en una petita botiga de llaminadures i joguines de l'estació de Montparnasse.

Se li va concedir la Legió d'Honor, i el 1932 la Societat Cinematogràfica li va atorgar l'estada vitalícia en el Castell d'Orly. Va morir el 21 de gener de 1938 d'un càncer, que va acabar amb la seva vida en 3 mesos. Es troba enterrat al cementiri del Père-Lachaise.

Llistat de Films [modifica]

El viatge a la lluna. 1902
Georges Méliès. Le cauchemar (el malsòn), 1896
Georges Méliès. La lune à un mètre (Star Film), 1898


Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Méliès
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Georges_Méliès&oldid=11547879»