Georges Méliès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Georges Méliès ( Va néixer el 8 de desembre de 1861, i va morir París 21 de gener de 1938). Tercer fill d’un adinerat fabricant de sabates de París. Va ser director del teatre Robert Houdin de Paris, mag il·lusionista, director de teatre i director de cinema. És considerat un dels pioners en crear efectes especials al cinema i el constructor del primer estudi de cinema a Europa.

Georges Méliès

Biografia[modifica | modifica el codi]

Méliès volia estudiar Belles Arts, ja que des de ben petit havia demostrat qualitats per al dibuix i per el teatre, fent petites marionetes i pintant decorats per als seus teatres, però per ordre del seu pare això no va ser possible i va estudiar el sector comercial. Va començar a estudiar al Liceu Michelet, als sis anys, prop de París, però més tard es va traslladar al Liceu Louis-le-Grand quan París va ser bombardejada durant la guerra francoprussiana pels alemanys al 1870. Va acabar els seus estudis al 1879, i després faria el servei militar a Blois. Després, durant uns anys, al acabar la seva formació a París, el seu pare el va obligar a treballar a la fàbrica de sabates que ell posseïa, on Méliès va aprendre molt de mecànica, uns coneixements que li seria molt útils en el futur. Al 1884, el seu pare el va enviar a Anglaterra per millorar el seu anglès i fer pràctiques en el sector comercial, ja que Anglaterra era el lloc idoni per fer-ho en aquell moment. Allà va freqüentar l’Egyptian Hall, dirigit per Maskelyne, un teatre especialitzat en números de màgia, en aquest teatre Méliès va entrar en contacte amb l’il·lusionisme una corrent artística molt popular en aquell temps, que buscava allò estrany, excèntric i burlesc. A més, es va formar en la prestidigitació i en il·lusions escèniques.

Quan va tornar a París va continuar el seu aprenentatge industrial a la fàbrica del seu pare, lluny de ser-li inútil tot aquest aprenentatge, li va ser de molta falta quan es va iniciar en la mecànica de la cinematografia i els seus aparells. Encara que mai va deixar de banda la seva part més artística, ja que seguia freqüentant una botiga d’atrezos teatrals on va aprendre tota classe de trucs de màgia.

Va ser periodista en una etapa de la seva vida, normalment il.lustrador ( amb l’anagrama de Geo Smile), en el diari satíric La Griffe, gran enemic del General Boulanger

Al 1888, quan el seu pare abandona el negoci, cedeix la seva part de quota a la fàbrica al seus germans i utilitza part dels diners per comprar el Théâtre Robert Houdin (Nom en honor a Robert-Houdin), una petita sala de teatre amb capacitat per menys de 200 persones situada al número 8 del Boulevard des Italiens. A partir d’aquest moment, Méliès es va dedicar totalment al món de l’espectacle.

Amb la incessant capacitat per al treball que va caracteritzar la seva vida, entre 1889 i 1890 va simultaniejar la feina de director del teatre amb tasques de reporter i dibuixant en el periòdic satíric La Griffe, on el seu cosí Adolphe exercia com redactor en cap.

En aquest temps, ja es podia veure la visió de Méliès que després es traduiria en el seu cinema, al seu teatre es representaven números de màgia que servien de base per a actuacions còmiques molt ràpides una darrera l’altre. Aquí ja podíem veure l’univers fantàstic que Méliès donaria després al món del cinema. El seu gust per allò estrany i irreal juntament amb allò còmic i grotesc que creaven una sensació de somni i il·lusió. Era lògic que a algú així li interessés molt l’invent dels germans Lumière.

Quan els germans Lumière es van negar a vendre el seu invent, Méliès va buscar en altres persones, i va comprar el bioscopi de Robert William Paul, d’Anglaterra. I tot seguit el va modificar ell mateix gràcies al coneixements de mecànica apresos anteriorment. Va fundar una productora pròpia anomenada Star Film i va començar a projectar pel·lícules molt semblants a les de germans Lumiére al seu propi teatre.

El 5 d'abril de 1896 va projectar les seves primeres pel·lícules en el seu teatre Robert Houdin. Eren petites escenes a l'aire lliure, similars a les dels germans Lumière. El seu estil va evolucionar ràpidament buscant crear pel·lícules semblants als seus espectacles d'il·lusionisme.

Introducció a la prestidigitació[modifica | modifica el codi]

Méliès va començar filmant les actuacions del seu teatre utilitzant tècniques cinematogràfiques per obtenir els efectes que els mags feien en viu, però amb efectes creats per la gravació, això ho va portar a la pràctica amb "Escamotage d’une dame chez Robert Houdin" (1896) on amb a tècnica del pas de maneta, va fer desaparèixer un personatge, una tècnica que en el món de la màgia es feia amb una trampilla al terra. En aquest cas es feia aturant la gravació durant un moment, modificant la situació com per exemple moure objectes i traient personatges de l’escena, i a continuació seguir la gravació, de manera que allò modificat té l’efecte de desaparèixer de l’escena.

Amb el coneixement que va adquirir filmant al seu teatre aquesta mena de trucs cinematogràfics, Méliès ho va expandir molt més quan va crear el seu propi laboratori cinematogràfic a Montreuil al 1897, on si va poder construir des d'un bon principi tota aquella maquinària i elements necessaris per poder fer tots els trucs que ell sabia, rampilles, escotilles, cables al sostre per poder aixecar personatges en una escena com si volessin i a més, totes les instal·lacions necessàries per als actors i el servei que hi ha durant un rodatge, es podria considerar el primer estudi cinematogràfic que va existir. Tot i ser clarament d’estil teatral, el seu objectiu estava en el cinema.

Principis en la vida com a director[modifica | modifica el codi]

En les seves primeres filmacions, Méliès va seguir el camí dels germans Lumière, és a dir, les escenes naturals, on no faltaven estacions de tren, regadors, sortides de fàbrica, etc.), però aquestes petites filmacions, seran simples al costat de les seves futures produccions.

La revelació li arriba a Méliès per pura casualitat al 1896. Un matí havia decidit plantar la càmera amb el trípode a la plaça de la Òpera, per rodar unes escenes d’un documental, al més pur estil Lumière. De sobte, en ple rodatge, la càmera es va bloquejar, Méliès es va donar compte, i va continuar amb el rodatge, la sorpresa se la va endur al projectar l’escena. Méliès observa que per on passaven tres homes, de cop passen dones, i el que era l’autobús Madeleine-Bastilla, es converteix en un carro fúnebre.

Primera guerra mundial[modifica | modifica el codi]

Méliès estava ja en una difícil situació quan, de sobte, va esclatar la 1ª Guerra Mundial  al 1914. Amb el seu teatre tancat des del principi de les hostilitats per ordre de la policia i la seva casa del passatge de la Opera privada de tota activitat a causa de la guerra, va tindre que resignar-se a transformar un dels seus estudis en teatre i així guanyar-se la seva vida com actor. Les despesses era massa altes, perquè els cantants, coristes i actors, a més dels drets d’autor, impostos, drets dels pobres, etc... I sobretot, el teatre era massa petit per poder aprofitar econòmicament els dies en què el públic omplia la sala.

Entre 1914 i 1923, el lloguer, les assegurances, etc.. dels nombrosos locals que tenia i que no generaven cap benefici, li van oscasionar una enorme despesa. En aquest moment, al no poder pagar-les, Méliès, ofegat financerament, va ser perseguit sense pietat per un sol acreedor, que no va concedir cap ajornamet i va aconseguir que un tribunal donés l'ordre de venda de les seves propietats i els seus tallers.

Mort[modifica | modifica el codi]

Després de la 1ª Guerra Mundial la moda canvia y les tendències deixen de costat el cinema del director la gent ja no vol veure relats de fades i princeses.  Els estudis de Montreuil-sous-Bois es transforma en un teatre de varietat on assagen vells trucs i la seva filla realitza espectacles de música, ball i magia, però sense gaire èxit.

Excepte un treball al teatre de Sarrebrück al 1924 la companyia decideix separarse per continuar endavant. Una actriu de les seves primeres pel·lícules, Jehanne d’Alcy, es converteix en la seva dona l’any 1925. Jehanne té una tenda de llaminadures i joguines a l’estació de Montparnasse i allà passa el temps Méliès convertit en un humil venedor.

L’any 1928 un intel·lectual de l’època anomenat Léon Druhot descobreix al director. Aquest el converteix en un objecte de culte per ser un dels pares del cinema però mai aconsegueixen que torni a dedicar-se al cinema.

A partir de l’any 1932 viu al Castell de Orly on escriu les seves memòries i rep als joves cineastes que acudeixen a visitar-lo, parlar amb ells i escoltar les seves experiències.

Finalment, al 1938 se li diagnostica un càncer que provoca la seva hospitalització a l’hospital Léopold-Bellan, encara que no evita la seva rapida mort.

Va invertir una gran quantitat de diners per a la creació del que es considera el primer estudi de cinema, situat al municipi de Montreuil, en el qual es van utilitzar diversos ginys, com sistemes mecànics per a tancar zones al sol, trampes i similars.

Creador d'aproximadament unes 500 pel·lícules, la progressiva transformació de la indústria (monopolitzada per Edison als Estats Units i Charles Pathé a França), juntament amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial, van afectar al seu negoci, que va anar perdent diners progressivament.

Les seves creacions van caure en un relatiu oblit, però en la dècada dels anys 30 va començar un corrent de reivindicació de l'obra i el geni de Méliès. És en aquesta època quan és trobat treballant en una petita botiga de llaminadures i joguines de l'estació de Montparnasse.

Se li va concedir la Legió d'Honor, i el 1932 la Societat Cinematogràfica li va atorgar l'estada vitalícia en el Castell d'Orly. Va morir el 21 de gener de 1938 d'un càncer, que va acabar amb la seva vida en 3 mesos. Es troba enterrat al cementiri del Père-Lachaise.

Influència al cinema[modifica | modifica el codi]

  • Stop trick (pas de maneta)
  • Fosa
  • Sobreimpressió
  • Méliès idea les famoses escenes de transformació, que deixaran bocabadat al públic parisenc. La primera escena de transformació, va ser “L’escemotage d’une dame chez Robert Houdin”, 1896). Va ser rodada en el jardí de la seva finca. Per produir la desaparició de la dona, Méliès atura el rodatge en un moment, per permetre que la dona abandoni l’escena i tot seguit segueix rodant sense alterar la posició de la càmera.
  • Méliès explora un món de possibilitats, i va descobrint, o intuint, tots els trucatges que actualment, formen part del patrimoni del cinema modern: maquetes, desaparicions, aparicions, objectes que es mouen sols, personatges voladors, etc.
  • L’any 1897, Méliès va decidir construir-se en el seu jardí, el primer estudi de cinema.
  • Entre 1896 i 1913 Méliès va realitzar més de cinc-centes pel·lícules, de les quals en l’actualitat es conserven una dècima part aproximadament. Méliès no només es va dedicar a la producció de pel·lícules per a cinema, sinó també a anuncis publicitaris, com ara marques de barrets, un producte contra la calvície, Dewar’s Whisky.
  • Méliès tenia una imaginació que semblava no acabar-se, aconseguint descobriments extraordinaris, com ara en "La caverne maudite", (1898) utilitza per primera vegada la fotografia espiritista, que avui la coneixem com sobreimpressió, en "L’homme à la tête de caoutchouc", aconsegueix que un científic infli el seu cap fins a proporcions descomunals i que després alarmat, la redueixi de nou la seva mida original, en "L’oeuf magique prolífique", (1903), Méliès es transforma gràcies a un fos, entre d’altres innovacions. 

Filmografia[modifica | modifica el codi]

El viatge a la lluna. 1902
Georges Méliès. Le cauchemar (el malsòn), 1896
Georges Méliès. La lune à un mètre (Star Film), 1898

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]