Martin Scorsese

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Martin Scorsese
Martin Scorsese al Festival de cinema de Tribeca (2007)
Martin Scorsese al Festival de cinema de Tribeca (2007)
Nom de naixement: Martin Marcantonio Luciano Scorsese
Naixement: 17 de novembre de 1942 (1942-11-17) (71 anys)
Queens, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Laraine Marie Brennan (1965-?)
Julia Cameron (1975-1977)
Isabella Rossellini (1979-1982)
Barbara De Fina (1985-1991)
Helen Morris (1999-)
Premis Oscar
Millor director
2007 - Infiltrats
Globus d'Or
Millor director
2003 - Gangs of New York
2007 - Infiltrats
2012 - Hugo
Premi Cecil B. DeMille
2010 - Trajectòria cinematogràfica
Premis BAFTA
Millor director
1991 - Un dels nostres
Millor pel·lícula
1991 - Un dels nostres
Millor guió adaptat
1991 - Un dels nostres
Britannia Award
1993 - Trajectòria cinematogràfica
BAFTA d'honor
2012 - Trajectòria cinematogràfica
Premis César
César d'honor
2000 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Grammy
Millor videoclip musical llarg
2006 - No Direction Home: Bob Dylan
Mostra de Venècia
Millor director
1990 - Un dels nostres
Lleó d'Or per la carrera
1995 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Millor director
1986 - After Hours
Palma d'Or
1976 - Taxi Driver

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
2011 Hugo
2010 Shutter Island
2006 Infiltrats
1995 Casino
1993 L'edat de la innocència
1991 Cape Fear
1990 Un dels nostres
1988 The Last Temptation of Christ
1986 El color del diner
1985 After Hours
1980 Toro Salvatge
1976 Taxi Driver
1973 Mean Streets
1968 Who's That Knocking at My Door?
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Martin Scorsese a IMDb

Martin Luciano Scorsese (Nova York, 17 de novembre de 1942) és un director de cinema estatunidenc.

El treball principal de Scorsese tracta temes com la identitat dels italoamericans, els conceptes catòlics de culpa i redempció, i la violència endèmica en la societat americana. L'any 2007 guanyà, finalment, l'Oscar com a director pel film Infiltrats, un premi que se li resistia malgrat haver estat nominat diverses vegades.

Un dels seus últims treballs ha sigut un curtmetratge titulat The Key to Reserva, d'uns nou minuts i mig de durada, i que és l'aposta de Freixenet per al seu anunci de cava per a les Festes de Nadal.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Descendent d'immigrants sicilians, va néixer a Queens, Nova York, però va créixer al barri de Little Italy de la mateixa ciutat, escenari de moltes de les seves pel·lícules. Els seus pares eren Luciano Charles Scorsese i Catherine Cappa, tots dos treballadors de la indústria tèxtil i pares d'un altre nen anomenat Frank, més gran que Martin. Asmàtic des de la seva infància, aspecte que el va apartar de les pràctiques esportives, el jove Scorsese va desitjar en principi convertir-se en capellà, arribant a ingressar al seminari de la Cathedral College.

Influenciat per John Ford, Orson Welles, Luchino Visconti, Federico Fellini i sobretot, Michael Powell, Martin Scorsese va començar a rodar els seus primers curts, com Vesuvius VI (1959) i, poc després, el 1963, es va incorporar a la Universitat de Nova York per estudiar cinematografia, la seva gran passió al costat del món del rock. En aquest període va rodar diversos curtmetratges i el 1966 es va graduar, exercint com a professor adjunt durant un temps a la mateixa universitat en la qual va cursar els seus estudis. El 1965 es va casar amb Laraine Brennan.

El seu primer llargmetratge va ser Who's That Knocking at My Door? (1967), un drama urbà de tall autobiogràfic protagonitzat per Zina Bethune i Harvey Keitel. El film estava editat per Thelma Schoonmaker, la seva habitual col·laboradora i peça clau en el triomf artístic dels seus futurs i millors projectes. Després d'escriure el guió de la pel·lícula Obsessions (1969), una coproducció germano-holandesa, va treballar com a muntador i ajudant de direcció en el documental Woodstock (1970), i dirigir un altre documental, Street Scenes (1970 ), Martin Scorsese va col·laborar amb Roger Corman en la producció per dirigir Boxcar Bertha (1972), un thriller criminal compromès ambientat en els anys 30 que estava protagonitzat per Barbara Hershey i David Carradine.

El 1973 arriba la primera gran pel·lícula i també la primera de les fructíferes col·laboracions amb l'actor Robert De Niro Mean streets, que protagonitzarà amb posterioritat a la mateixa dècada títols com Taxi Driver (1976), on formaria equip per primera vegada amb el guionista Paul Schrader, o New York, New York (1977), film en el que apareixia Liza Minnelli, actriu amb la qual el director mantindria un breu romanç. El 1974 Scorsese dirigir un nou documental, Italianamerican, en el qual entrevistava als seus propis pares, i Alícia ja no viu aquí, drama psicològic i romàntic protagonitzat per Ellen Burstyn, que guanyaria el Oscar a la millor actriu.

A finals de l'any 1975, després del divorci amb Laraine i una relació amb la productora Sandy Weintraub, Martin es va casar amb la guionista Julia Cameron, amb qui tindria la seva filla Domenica. Anteriorment, amb Laraine Brennan, havia estat pare d'una altra nena anomenada Cathy, qui més tard va aparèixer com a actriu en diverses de les seves pel·lícules. A finals del decenni l'autor novaiorquès va rodar dos nous documentals: The Last Waltz (1978), fenomenal pel·lícula sobre l'últim concert del grup The Band, i American Boy: A Profile of Steven Prince (1978), que narrava les experiències d'un jove gai jueu. El matrimoni amb Laraine es va trencar pocs anys després del seu casament i el 1979 Martin va contraure matrimoni amb l'actriu Isabella Rossellini.

Toro Salvatge (1980), un biopic dramatitzat sobre les vivències del boxejador Jake LaMotta li va valer un Oscar a Robert de Niro i un altre a Thelma Schoonmaker. Scorsese no va rebre fins aquesta aquesta pel·lícula la seva primera nominació com a director. Posteriorment va rodar l'amarga comèdia The King of Comedy (1983), amb la parella Robert de Niro i Jerry Lewis, i Quina nit! (1985), comèdia sofisticada i embogida, plena de força amb un treball inoblidable de Griffin Dunne.

Després va recuperar la novel·la de Walter Tevis, per fer una seqüela de El vividor de Robert Rossen a El color del diner (1986), títol protagonitzat per Paul Newman i Tom Cruise. Newman aconseguiria l'Oscar al millor actor per aquesta pel·lícula. El 1983 es divorciaria d'Isabella Rossellini i dos anys després es va casar amb la productora Barbara De Fina. Amb The Last Temptation of Christ (1988), adaptació de la novel·la de Nikos Kazantzakis amb Willem Dafoe en el paper principal i música de Peter Gabriel, es va originar una estèril polèmica amb els grups religiosos més radicals, que va servir per popularitzar molt més el film, que de controvèrsia en tenia més aviat poc. El film li va valer la seva tercera nominació en la categoria de millor director. El seu últim treball en aquest decenni va ser el rodatge d'un episodi de Històries de Nova York (1989), pel·lícula que comptava amb la participació de dos il·lustres realitzadors, Woody Allen i Francis Ford Coppola.

El 1990 va tornar a ser candidat al premi Oscar pel film de mafiosos Un dels nostres, novament amb Robert De Niro. Posteriorment va rodar el remake Cape Fear (1991), va adaptar la novel·la d'Edith Wharton a L'edat de la innocència (1993), va tornar al cinema de gàngsters amb Casino (1995), amb la vida del Dalai Lama a Kundun (1997) i va portar a la pantalla el llibre de Joe Connelly en el drama urbà i psicològic Bringing Out the Dead (1999).

El 1991 es va separar de Barbara i va mantenir una curta relació amb Ileana Douglas abans de tornar a casar-se el 1999, ara amb l'editora literària Helen Morris, amb qui va tenir a la seva tercera filla, anomenada Francesca.

Els seus últims treballs varen suposar tres col·laboracions consecutives amb l'actor Leonardo DiCaprio: Gangs of New York (2002), film històric ambientat en la Nova York del segle XIX per la que va ser de nou nominat a l'Oscar, L'aviador (2004), que narra la vida del magnat Howard Hughes amb el que va tornar a optar a l'estatueta com a millor director i millor pel·lícula, i Infiltrats (2006), remake d'un film de mafiosos de Hong Kong, que suposà per fi que guanyés l'Oscar al millor director i a la millor pel·lícula.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Com a director:

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1981 Millor director Toro salvatge Candidat
1989 Millor director The Last Temptation of Christ Candidat
1991 Millor director Un dels nostres Candidat
Millor guió adaptat Un dels nostres Candidat
1994 Millor guió adaptat L'edat de la innocència Candidat
2003 Millor director Gangs of New York Candidat
2005 Millor director L'aviador Candidat
2007 Millor director Infiltrats Guanyador
2012 Millor pel·lícula Hugo Candidat
Millor director Hugo Candidat

Premis Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1981 Millor director Toro salvatge Candidat
1991 Millor director Un dels nostres Candidat
Millor guió Un dels nostres Candidat
1994 Millor director L'edat de la innocència Candidat
1996 Millor director Casino Candidat
2003 Millor director Gangs of New York Guanyador
2005 Millor director L'aviador Candidat
2007 Millor director Infiltrats Guanyador
2010 Premi Cecil B. DeMille Guanyador
2012 Millor director Hugo Guanyador

Premis BAFTA[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1976 Millor director Alícia ja no viu aquí Candidat
1977 Millor director Taxi Driver Candidat
1984 Millor director The King of Comedy Candidat
1991 Millor pel·lícula Un dels nostres Guanyador
Millor director Un dels nostres Guanyador
Millor guió adaptat Un dels nostres Guanyador
2003 Millor director Gangs of New York Candidat
2005 Millor director L'aviador Candidat
2007 Millor director Infiltrats Candidat
2012 BAFTA honorífic Guanyador
Millor director Hugo Candidat
Millor documental George Harrison: Living in the Material World Candidat

Festival de Cinema de Berlín[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1992 Ós d'Or El cap de la por Candidat

Festival de Cinema de Canes[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1975 Palma d'Or Alícia ja no viu aquí Candidat
1976 Palma d'Or Taxi Driver Guanyador
1983 Palma d'Or The King of Comedy Candidat
1986 Palma d'Or Quina nit! Candidat
Millor director Quina nit! Guanyador

Festival de Cinema de Venècia[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 Millor director Un dels nostres Guanyador
1995 Lleó d'Or per la carrera Guanyador

Premis César[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1987 Millor pel·lícula estrangera Quina nit! Candidat
1991 Millor pel·lícula estrangera Un dels nostres Candidat
2000 César d'honor Guanyador
2004 Millor pel·lícula estrangera Gangs of New York Candidat

Premis Emmy[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Millor programa cultural Eric Clapton: Nothing But the Blues: An 'In the Spotlight Special' Candidat
2004 Millor minisèrie, pel·lícula o especial multicàmera AFI Life Achievement Award: A Tribute to Robert De Niro Candidat
Millor sèrie de no ficció The Soul of a Man Candidat
2006 Millor director en programa de no ficció American Masters: No Direction Home: Bob Dylan
Episodi "A Letter To Elia/Reflecting On Kazan"
Candidat
Millor sèrie de no ficció American Masters Candidat
2011 Millor director en sèrie dramàtica Boardwalk Empire
Episodi pilot
Guanyador
Millor director en programa de no ficció American Masters: A Letter to Elia
Episodi "A Letter To Elia/Reflecting On Kazan"
Candidat
Millor sèrie dramàtica Boardwalk Empire Candidat

Premis Grammy[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2005 Millor vídeo de llarg format The Blues Candidat
2006 Millor vídeo de llarg format American Masters: No Direction Home: Bob Dylan Guanyador

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Scorsese's first family movie is pure 3D magic» (en anglès). DailyMail, 30/11/2011. [Consulta: 23/9/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Scorsese