Audrey Hepburn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Audrey Hepburn
Audrey Hepburn a Xarada (1963)
Audrey Hepburn a Xarada (1963)
Nom real: Audrey Kathleen Ruston
Audrey Kathleen Hepburn-Ruston
Naixença: 4 de maig de 1929
Brussel·les, Bèlgica
Defunció: 20 de gener de 1993 (als 63 anys)
Tolochenaz, Suïssa
Nacionalitat: Països Baixos
Regne Unit
Cònjuge/s: Mel Ferrer (1954–1968)
Andrea Dotti (1969–1982)
Pàgina web: Audrey Hepburn.com
Premis Oscar
Millor actriu
1953 - Vacances a Roma
Premi Humanitari Jean Hersholt (1992)
Globus d'Or
Millor actriu
1953 - Vacances a Roma
Premi Cecil B. DeMille
1990 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Emmy
Outstanding Individual Achievement - Informational Programming
1993 - Gardens of the World with Audrey Hepburn
Premis Tony
Millor actriu
1954 - Ondine
Premis Grammy
Best Spoken Word Album for Children (1994)
- Audrey Hepburn's Enchanted Tales
Premis BAFTA
Millor actriu
1953 - Vacances a Roma
1959 - Història d'una monja
1964 - Xarada

Pàgina sobre Audrey Hepburn a IMDb

Audrey Hepburn (4 de maig de 1929 - 20 de gener de 1993) fou una actriu d'origen europeu que realitzà la major part de la seva carrera artística als Estats Units. La seva fràgil bellesa i elegància característiques n'han fet una de les icones del cinema occidental. Va ser igualment molt activa com a ambaixadora de l'UNICEF.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Ixelles, una comuna que forma part de Brussel·les. Fou la filla única d'una aristòcrata d'origen holandès, la baronessa Ella van Heemstra i d'un anglès, Joseph Victor Anthony Ruston, que treballava per una casa important d'assegurances, la qual cosa l'obligava a canviar sovint de residència per raons de feina. Va ser batejada com Audrey Kathleen Ruston[1] però més tard el seu pare es va fer canviar el nom (canviant, de retruc, el de la seva filla), que es va convertir en Hepburn-Ruston. Tenia dos germanastres, fills del precedent casament de la seva mare.

L'any 1935 els seus pares es van separar i Hepburn va ser enviada en un internat a Anglaterra. El 1939, ella i els seus germans se'n van anar a viure als Països Baixos amb llur mare, on van quedar-s'hi durant la Segona Guerra Mundial. Aquest període va ser força difícil per Hepburn, que va arribar a patir de malnutrició, i es va refugiar sovint en el dibuix. Això no li va pas impedir d'estudiar la dansa, per la qual tenia molt bones predisposicions, i a partir de l'any 1944 va començar a participar en diversos espectacles com a ballarina.

Després de la guerra, va seguir estudiant la dansa a Anglaterra i va actuar en diverses obres teatrals musicals. Gràcies a la seva figura alta i prima també va introduir-se en el món de la moda.

Va iniciar-se al cinema l'any 1948, tot participant en un documental neerlandès. A partir d'aleshores començà a actuar cada cop més sovint en papers de figurant, sense acabar de decidir-se a escollir entre una carrera de ballarina o d'actriu. Durant la filmació a França de Monte Carlo Baby, l'any 1951, l'escriptora Colette li va proposar interpretar el paper de la protagonista de la seva obra Gigi, que s'estava muntant en tant que espectacle musical a Broadway. Hepburn va acceptar i va aconseguir un èxit notable.

El 1953 va ser la protagonista de la pel·lícula de William Wyler Vacances a Roma, una comèdia romàntica co-protagonitzada per Gregory Peck. El film, que explica la història d'amor entre una princesa europea i un periodista nord-americà, fou tot un èxit: Hepburn obtingué nombrosos premis, entre els quals el seu únic Oscar, i esdevingué una nova icona de Hollywood.

Amb els seus ulls grossos, l'esguard sorprès i l'aspecte infantil, Audrey Hepburn suposà una innovació en els cànons de bellesa dels anys 50, allunyada de les carnoses Jane Russell, Marilyn Monroe o Jayne Mansfield. La seva elegància i aparença distingida fou molt ben aprofitada en comèdies romàntiques com Sabrina (1954), una de les seves pel·lícules més conegudes, Cara d'Àngel (1956) o Ariane (1957). Tot i així també va ser una gran intèrpret de papers dramàtics.

Durant aquest període també protagonitzà altres films importants com Guerra i Pau (1956), Mansions Verdes (1958) i Història d'una Monja (1959).

Audrey Hepburn a Vacances a Roma (1953)

L'any 1954 es va casar amb l'actor i director Mel Ferrer. Van treballar junts al cinema en dues ocasions: Guerra i Pau i Trobada a París. Quatre anys després de realitzar aquest darrer film es divorciarien. Van tenir un fill, Sean, nascut l'any 1960.

Els anys 60 serien igualment prolífics per Audrey Hepburn, on intervingué en títols emblemàtics com Esmorzar amb diamants (1961), Charada (1963), My Fair Lady (1964), Com robar un milió i mig de dòlars (1966) o Sola en l'obscuritat (1967). Actuà al costat d'actors tan importants com Burt Lancaster, Cary Grant, Humphrey Bogart, Gary Cooper, Fred Astaire o Rex Harrison i de joves talents com George Peppard i Albert Finney. Va estar nominada als Oscars cinc vegades i va obtenir nombrosos altres guardons.

Després del casament amb el metge Andrea Dotti, l'any 1969 (es divorciarien el 1982 havent tingut un altre fill, Luca, nascut l'any 1970), Audrey Hepburn es va pràcticament retirar del món cinema. Va tornar-hi esporàdicament, entre altres el 1976 amb la crepuscular història sobre Robin Hood titulada Robin i Marian i co-protagonitzada per Sean Connery i amb Always (1989), de Steven Spielberg.

Durant els anys 80, Hepburn es va dedicar a obres humanitàries, ocupant-se d'infants en tant que ambaixadora especial de l'UNICEF. Amb aquesta missió va realitzar una cinquantena de viatges per països del tercer món, fins que la manifestació d'un càncer de còlon li ho va impedir. Aquesta tasca seria recompensada, entre altres, l'any 1992 amb un premi honorífic de l'Acadèmia, el "Jean Hersholt".

Els darrers nou anys de la seva vida els va compartir amb l'actor holandès Robert Wolders i ella els va considerar com "els millors que havia viscut mai".

Morí a Suïssa el 20 de gener de 1993, a l'edat de 63 anys.

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

  • El pare d'Audrey Hepburn fou un simpatitzant del Nazisme.[2]
  • Durant la guerra, als Països Baixos ocupats pels alemanys, la seva mare li va canviar el nom i el cognom per por de la seva consonància massa anglesa: Audrey Hepburn es va convertir en Edda van Heemstra.[2]
  • Certs familiars van formar part de la resistència. Es diu que ella mateixa va participar-hi transportant missatges en bicicleta quan era petita.
  • Per la pel·lícula Vacances a Roma, la producció havia previst contractar Elizabeth Taylor. Fou el director, William Wyler, qui va preferir prendre Audrey Hepburn en veure-la durant les proves del càsting.[3]
  • El modista parisenc Hubert de Givenchy quedà fascinat per la seva silueta i acabà realitzant la quasi totalitat dels vestits que l'actriu lluí en les seves pel·lícules. Actualment, Audrey Hepburn segueix sent una icona de la bellesa i l'elegància que inspira els dissenyadors de moda.
  • Va sortir amb Wiliam Holden, que conegué durant el rodatge de Sabrina, però va acabar amb la relació en saber que s'havia fet la vasectomia, cosa que impedia el seu gran desig de tenir fills.[4][5]
  • En principi, la pel·lícula Esmorzar amb Diamants l'havia de protagonitzar Marilyn Monroe; com que aquesta rebutjà el paper, va poder anar a parar a Audrey Hepburn.
  • El 2007 es va subhastar el vestit que l'actriu lluí en la pel·lícula Esmorzar amb Diamants, que fou venut pel preu de 467.200 £, la xifra més alta que s'hagi pagat mai per una peça de roba feta pel cinema. La recaptació d'aquesta venda es destinà a la construcció d'escoles a l'Índia.
  • Tingué diversos avortaments que la van fer patir molt.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol original Títol en català Director Paper Notes
1948 Nederlands in 7 lessen "Neerlandès en set lliçons" Charles Hugenot Van der Linden Assistenta de vol
1951 One Wild Oat Charles Saunders Recepcionista d'hotel
Laughter in Paradise Mario Zampi Venedora de tabac
Young Wives' Tale Henry Cass Eve Lester
The Lavender Hill Mob
(Oro en barras)
Charles Crichton Chiquita
1952 The Secret People Thorold Dickinson Nora Brentano
Monte Carlo Baby Jean Boyer i Lester Fuller Linda Farrell Durant el rodatge, la novel·lista francesa Colette la va descobrir i escollir per a representar Gigi a Broadway
Nous irons à Monte Carlo
(Americanos en Montecarlo)
Jean Boyer Melissa Walter Versió francesa de Monte Carlo Baby.
1953 Roman Holiday Vacances a Roma William Wyler Princesa Ann Obté l'Oscar a la millor actriu.
Obté el Premi BAFTA a la millor actriu.
Obté el Premi Globus d'Or a la millor actriu dramàtica.
1954 Sabrina Billy Wilder Sabrina Fairchild Nominació a l'Oscar a la millor actriu.
Nominació al Premi BAFTA a la millor actriu.
1956 War and Peace Guerra i pau King Vidor Natasha Rostova Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica.
Nominació al Premi BAFTA a la millor actriu.
1957 Funny Face
(Una cara con ángel)
Stanley Donen Jo
Love in the Afternoon
(Ariane)
Billy Wilder Ariane Chavasse Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica.
1959 Green Mansions
(Mansiones verdes)
Mel Ferrer Rima
The Nun's Story Història d'una monja Fred Zinnemann Germana Luke (Gabrielle van der Mal) Nominació a l'Oscar a la millor actriu.
Obté el Premi BAFTA a la millor actriu.
Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica.
1960 The Unforgiven Els que no perdonen John Huston Rachel Zachary
1961 Breakfast at Tiffany's Esmorzar amb diamants Blake Edwards Holly Golightly Nominació a l'Oscar a la millor actriu.
The Children's Hour
(La calumnia)
William Wyler Karen Wright
1963 Charade Xarada Stanley Donen Regina Lampert Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica.
Obté el Premi BAFTA a la millor actriu.
1964 Paris, When It Sizzles
(Encuentro en París)
Richard Quine Gabrielle Simpson
My Fair Lady George Cukor Eliza Doolittle Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica.
1966 How to Steal a Million
(Cómo robar un millón)
William Wyler Nicole Bonnet
1967 Two for the Road
(Dos en la carretera)
Stanley Donen Joanna Wallace Nominació al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica.
Wait Until Dark
(Sola en la oscuridad)
Terence Young Susy Hendrix Nominació a l'Oscar a la millor actriu.
Nominació al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica.
1976 Robin and Marian
(Robin y Marian)
Richard Lester Lady Marian
1979 Bloodline
(Lazos de sangre)
Elizabeth Roffe
1981 They All Laughed
(Todos rieron)
Peter Bogdanovich Angela Niotes
1989 Always Per sempre Steven Spielberg Hap

Televisió i teatre[modifica | modifica el codi]

Any Títol Paper Observacions
1949 High Button Shoes Corista Teatre Musical
Sauce Tartare Corista Teatre Musical
1950 Sauce Piquante Actriu principal Teatre Musical
1951 Gigi Gigi Estrenada al Fulton Theatre de Broadway el 24 de novembre de 1951. Hepburn obtingué l'any 1952 el Theatre World Award.
1952 Tallers Televisius de la CBS Episodi titulat "Rainy Day at Paradise Junction"
1954 Ondine Nimfa aquàtica En cartell a Broadway del 18 de febrer al 26 de juny. Obtingué el Premi Tony de la Millor Actriu. Co-protagonitzada amb Mel Ferrer.
1957 Mayerling Maria Vetsera Representada a la televisió americana en directe i al teatre a Europa.
1987 Love Among Thieves Baronessa Caroline DuLac Telefilm.
1993 Jardins del Món amb Audrey Hepburn Programa informatiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Audrey Hepburn