Robert De Niro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Robert De Niro
Robert De Niro el 2008
Robert De Niro el 2008
Nom real: Robert Mario De Niro, Jr.
Naixença: 17 d'agost de 1943 (1943-08-17) (70 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Diahnne Abbott (1976–1988)
Grace Hightower (1997–actual)
Premis Oscar
Millor actor
1980 - Toro salvatge
Millor actor secundari
1974 - El Padrí II
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1980 - Toro salvatge
Premi Cecil B. DeMille
2011 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1993 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Robert De Niro a IMDb

Robert De Niro Jr. (Nova York, 17 d'agost de 1943) és un actor i director estatunidenc guanyador dues vegades de l'Oscar a millor actor, per El Padrí II (1974) i Toro salvatge (1980).[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De Niro era fill de Robert De Niro Sr., pintor abstracte, escultor i poeta, i de Virginia Admiral,[2] també pintora. Els besavis de De Niro eren italians i van emigrar als Estats Units al començament del segle XX des de Ferrazzano, a la Província de Campobasso, Molise. Quan Robert tenia dos anys el seu pare els va abandonar, un cop es va fer pública la seva homosexualitat; malgrat això, van mantenir sempre el contacte fins a la mort del pintor.[2]

De Niro va créixer a l'àrea de Nova York que es coneix com a Hell's Kitchen ("la cuina de l'infern"), com molts dels personatges que interpretaria. Quan era petit va rebre el sobrenom de Bobby Milk per la seva pell pàl·lida. Robert De Niro comença sent alumne de Stella Adler abans d'entrar al cèlebre Actors Studio sota la direcció de Lee Strasberg, per tal de multiplicar les oportunitats per a la seva futura carrera.

Va començar als escenaris de Broadway, i després va fer cinema el 1968, a Greetings dirigit per Brian De Palma. Després va fer alguns papers a pel·lícules poc conegudes. Es va fer conèixer a Bang the Drum Slowly (1973). El 1973 va començar a treballar amb Martin Scorsese a la pel·lícula Mean Streets . De Niro és present a unes quantes pel·lícules de Martin Scorsese: Taxi Driver (1976), New York, New York (1977), Raging Bull (1980), The King of Comedy (1983), Un dels nostres (1990), El cap de la por (1991), i Casino (1995). Hi ha interpretat principalment personatges inestables, amb inclinacions neuròtiques.

Els anys 1980, va començar a fer comèdies d'èxit com, per exemple: Brazil (1985), Midnight Run (1988), La cortina de fum (1997), Mafia Blues (1999), i Els pares d’ella (2000).

Va guanyar dos Oscars: per Raging Bull, va rebre l'Oscar al millor actor; i el del millor actor secundari per El Padrí II.

De Niro i Marlon Brando són els dos únics actors que guanyat un premi pel mateix paper: De Niro el del jove Vito Corleone a El Padrí II, i Brando el de Don Vito a El Padrí.

Ha dirigit a més a més dues pel·lícules Una història del Bronx (1993) i The Good Shepherd (2006), pel·lícula on comparteix el cap de cartell amb Matt Damon.

Ha fundat la seva societat de producció Tribeca Productions, de TriBeCa, el barri de Nova York on viu.

És valorat pel seu compromís amb els personatges: va engreixar-se prop de 30 kg i va aprendre a boxejar per fer de Jake LaMotta a Raging Bull. Va aprendre a tocar el saxòfon per a New York, New York. A més a més, per a Taxi Driver, va conduir un taxi de nit durant unes setmanes.

Encara que no s'expressi fàcilment, De Niro és considerat un observador dels detalls dels personatges i un perfeccionista. No dubta a engreixar-se i a perdre pes per posar-se a la pell del personatge. Això és característic dels actors que han estudiat amb Stella Adler (Marlon Brando Benicio del Toro...), que els demanava «deficcionalitzar» la ficció.

Sovint comparat a Al Pacino pels seus orígens italians comuns, només han treballat junts a dues pel·lícules, Heat de Michael Mann el 1995, i Righteous Kill de Jon Avnet el 2008. I, en efecte, a El Padrí II, De Niro i Pacino no tenen cap escena en comú.

Les seves pel·lícules el fan un dels grans actors delsdarrers 40 anys. És l'únic actor que ha estat dirigit per: Sergio Leone, Martin Scorsese, Francis Ford Coppola, Brian De Palma i Quentin Tarantino.

Al Festival de Cinema de Sundance de 2014 es va estrenar el documental sobre la vida i l'obra del seu pare, Remembering the Artist Robert De Niro, Sr., dirigit per Perri Peltz i amb el suport de l'actor, i que en un principi va néixer com un projecte privat per a la família.[2]

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

Robert De Niro a Deauville (1988)
  • El 1984, el grup anglès femení Bananarama interpretava una cançó titulada Robert DeNiro's Waiting.
  • Va adquirir la nacionalitat italiana: A De Niro la li havien de donar a títol honorífic a la Mostra de Venècia el setembre de 2004. Però una associació italo-americana, The Sons of Italy va protestar al primer ministre, Silvio Berlusconi, perquè De Niro donava mala imatge d'Itàlia perquè havia fet tan sovint de mafiós i de gàngster. El ministre de cultura, Giuliano Urbani, la va rebutjar i va fer canvis a la cerimònia de l'octubre a Roma. Llavors De Niro no va anar a uns altres esdeveniments, cosa que va atribuir a «importants problemes de comunicació» que no havia sabut « administrar convenientment», afegint: «No vull ofendre ningú. Estimo Itàlia». La nacionalitat li va ser finalment concedida el 21 d’octubre del 2006 a la cerimònia de clausura del primer Festival Internacional de Cinema de Roma.
  • Per fer el paper de Max Cady, a El cap de la por, va pagar a un dentista (5.000 dòlars) per que li donés l'aspecte de dents brutes i trencades. Després del rodatge, li ha pagat 20.000 per refer-les com abans.
  • Va perdre l'oportunitat d’interpretar Frank Costello a Infiltrats per dedicar-se a The Good Shepherd .
  • Per fer el paper de Jake LaMotta el 1980, va engreixar-se 30 kg. Aquest esforç va ser recompensat perquè va rebre l'Oscar al millor actor.
  • Demòcrata, es va oposar a la destitució de Bill Clinton el 1998 després va donar suport a Al Gore el 2000. Michael Moore l'esmentarà al documental "Fahrenheit 9/11". Favorable a la intervenció americana a l'Afganistan. Despreś es va opsar després a la guerra de l’Iraq i va donar suport a John Kerry el 2004. A prop de les eleccions presidencials del 2008, un periodista li va preguntar qui volia veure de president dels Estats Units: Va dir " N’hi ha dos que m'agraden força: Barack Obama i Hillary Clinton".

Finalment va donar suport a Obama, retraient a Clinton que estigués massa vinculada a la gran patronal.

Filmografia i premis[modifica | modifica el codi]

Actor i director[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1965 Three Rooms in Manhattan Client No surt als crèdits
1968 Greetings Jon Rubin
1969 Sam's Song Sam
The Wedding Party Cecil filmada el 1963
1970 Maleïda mare (Bloody Mama) Ma Barker
Hi, Mom! Jon Rubin
1971 Jennifer on My Mind Mardigian, taxista
Born to Win Oficial Danny
The Gang That Couldn't Shoot Straight Mario Trantino
1973 Bang the Drum Slowly Bruce Pearson
Mean Streets John 'Johnny Boy' Civello
1974 El padrí II Vito Corleone Oscar al millor actor secundari
Nominat — BAFTA al millor novell
1976 Taxi Driver Travis Bickle Nominat - Oscar al millor actor
Nominat — BAFTA al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
Novecento Alfredo Berlinghieri
The Last Tycoon Monroe Stahr
1977 New York, New York Jimmy Doyle Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1978 El caçador (The Deer Hunter) Michael Vronsky Nominat - Oscar al millor actor
Nominat — BAFTA al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1980 Raging Bull Jake La Motta Oscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominat — BAFTA al millor actor
1981 Confessions sinceres (True Confessions) Monsignor Desmond "Des" Spellacy
1983 The King of Comedy Rupert Pupkin Nominat — BAFTA al millor actor
1984 Hi havia una vegada a Amèrica David "Noodles" Aaronson
Falling in Love Frank Raftis
1985 Brasil Archibald 'Harry' Tuttle
1986 La missió Rodrigo Mendoza
1987 El cor de l’àngel (Angel Heart) Louis Cypher
Els intocables d’Elliot Ness (The Untouchables) Al Capone
1988 Midnight Run Jack Walsh Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
1989 Jacknife Joseph 'Jacknife' Megessey
No som àngels Ned
1990 Iris i Stanley (Stanley & Iris) Stanley Everett Cox
Un dels nostres (Goodfellas) Jimmy Conway Nominat — BAFTA al millor actor
Despertar (Awakenings) Leonard Lowe Nominat — Oscar al millor actor
1991 Guilty by Suspicion David Merrill
Backdraft Donald 'Shadow' Rimgale
El cap de la por (Cape Fear) Max Cady Nominat — Oscar al millor actor
Nominat — Globus d'Or al millor actor dramàtic
1992 Mistress Evan M. Wright
Night and the City Harry Fabian
1993 Una història del Bronx (A Bronx Tale) Lorenzo Anello també fa de director
Mad Dog and Glory Wayne 'Mad Dog' Dobie
La vida d'aquest noi (This Boy's Life) Dwight Hansen
1994 Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley's Frankenstein) Frankenstein
1995 A Hundred and One Nights El marit de l’estrella fantasma
Casino Frank Rosenthal
Heat Neil McCauley
1996 Fanàtic (The Fan) Gilbert "Gil" Renard
Sleepers Father Bobby
L’habitació d’en Marvin (Marvin's Room]] Dr. Wally
1997 Cop Land Tinent Moe Tilden
Jackie Brown Louis Gara
La cortina de fum (Wag the Dog) Conrad Brean
1998 Great Expectations Arthur Lustig
Ronin Sam
1999 Una teràpia perillosa (Analyze This) Paul Vitti Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Sense tares (Flawless) Walter Koontz
2000 The Adventures of Rocky and Bullwinkle Fearless Leader
Men of Honor Cap Leslie William 'Billy' Sunday
Els pares d’ella (Meet the Parents) Jack Tiberius Byrnes Nominat — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
2001 15 Minutes Det. Eddie Flemming
The Score Nick Wells
2002 Showtime Det. Mitch Preston
City by the Sea Vincent LaMarca
Una altra teràpia perillosa (Analyze That) Paul Vitti
2004 Godsend Dr. Richard Wells
L’espantaurons (Shark Tale) Don Lino Veu
Meet the Fockers Jack Tiberius Byrnes
The Bridge of San Luis Rey Arquebisbe de Perú
2005 Fet i amagar (Hide and Seek) David Callaway
2006 Arthur i els Minimoys El rei Veu
The Good Shepherd William Joseph Donovan també fa de director
2007 Stardust Capità Shakespeare
2008 Righteous Kill Thomas "Turk" Cowan
What Just Happened Ben
2009 Everybody's Fine Frank Goode
2010 Stone Jack Mabry
Little Fockers Jack Tiberius Byrnes
Machete Senador John McLaughlin
2011 Manuale d'amore 3 Adrian
Limitless Carl Van Loon
Killer Elite Hunter
New Year's Eve Stan Harris
2012 Red Lights Simon Silver
Being Flynn Jonathan Flynn
Freelancers Joe Sarcone
La part positiva de les coses Pat Sr.
2013 La gran boda Don Griffin
The Family Fred Blake / Giovanni Manzoni
Killing Season Benjamin Ford
Last Vegas Paddy
American Hustle Victor Tellegio
Grudge Match Billy 'The Kid' McDonnen
2014 The Bag Man Dragna
2015 Hands of Stone Ray Arcel
The Intern Ben Whittaker

Productor[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Productor
1989 No som àngels productor delegat
1991 El cap de la por (Cape Fear) productor (No surt als crèdits)
1992 Thunderheart productor
Mistress productor
1993 TriBeCa (sèrie TV) productor delegat
The Night We Never Met productor (No surt als crèdits)
Una història del Bronx (A Bronx Tale) productor
1994 Frankenstein de Mary Shelley (Mary Shelley's Frankenstein) productor delegat
1995 Panther productor (No surt als crèdits)
1996 Faithful productor
Marvin's Room productor
1997 Wag the Dog productor
1998 Witness to the Mob productor delegat
1999 Entropy productor
Sense tares (Flawless) productor (No surt als crèdits)
2000 The Adventures of Rocky & Bullwinkle productor
Meet the Parents productor
Holiday Heart productor delegat
2001 Prison Song productor
2002 About a Boy productor
2004 Bellesa prohibida (Stage Beauty) productor
Meet the Fockers productor
2005 Rent productor
2006 The Good Shepherd productor
2008 What Just Happened productor
2009 Little Fockers productor
Public Enemies productor
36 productor
Untitled Missy Elliott Project productor
Untitled Larry Davis Project productor
20% Fiction productor delegat
Chasing the Dragon productor
First Man productor
Frankie Machine productor
Warrior Queen productor
The Undomestic Goddess productor

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Robert De Niro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Robert De Niro homenajea a su padre pintor y poeta gay a SentidoG.com, 21/1/2014 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert De Niro