Novecento

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Novecento (Baricco)».
Per a altres significats vegeu «Novecento (moviment artístic)».
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Novecento
Novecento
1900 Bertolluci2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Bernardo Bertolucci

Producció: Alberto Grimaldi

Guió: Bernardo Bertolucci, Giuseppe Bertolucci, Franco Arcalli.

Música: Ennio Morricone

Fotografia: Vittorio Storaro

Muntatge: Franco Arcalli

Protagonistes: Paolo Pavesi
Robert De Niro
Roberto Maccanti
Gérard Depardieu
Dominique Sanda
Donald Sutherland
Laura Betti
Burt Lancaster

Dades i xifres
País: Itàlia
Data d'estrena: 1976
Gènere: Drama romàntic
Històric
Duració: 320 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Paramount Pictures (USA)
United Artists (Australia, França)
20th Century Fox (UK)
Pressupost: 9 milions dòlars

Pàgina sobre “Novecento a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars

Novecento és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1976. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'acció comença a finals de gener del 1901, quan un dels protagonistes anuncia la mort de Giuseppe Verdi (mort el 27 de gener de 1901) als crits de Verd, lé mort (en dialecte Emilià-romanyès). La pel·lícula explica les vides paral·leles de dos nois nascuts el mateix dia en una gran propietat rural de l'Emília-Romanya, a Itàlia al començament del Segle XX, l'un, Alfredo, és el fill del propietari, l'altre, Olmo, el fill d'un parcer. La història d'Itàlia desfila, la Primera Guerra Mundial, les reivindicacions socials, la pujada del feixisme, l'acció dels esquadristes[1] i la guerra exacerben els destins. El relat acaba amb la caiguda dels feixistes.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

El projecte d'epopeia italiana donava voltes al cap de Bertolucci des de feia molt de temps. Gràcies a l'èxit del L'últim tango a París, aconsegueix trobar el pressupost de 9 milions de dòlars (enorme per a l'època) amb tres productors diferents.

Aquest pressupost va ser suficient, però, per reunir un casting prestigiós (De Niro, Depardieu, Lancaster, Hayden) i reconstituir l'ambient d'Itàlia del començament del segle. El casting imposarà que la pel·lícula es rodés en diverses llengües. Al final en va sortir una pel·lícula de més de 5 hores.

En aquesta pel·lícula, Bertolucci comunica les seves pròpies conviccions d'esquerra a través de la història d’Itàlia de la primera meitat del segle i l'oposició entre els pagesos comunistes i els seus amos feixistes. Aquest missatge subjacent només s'enuncia clarament en l'epíleg, teatral, que trenca amb la línia realista de la resta de la pel·lícula adreçada directament a l'espectador.

S'ha de remarcar que la violència d'algunes escenes, així com la sexualitat explicita (sobretot de nens), han suposat una segona versió censurada així com prohibicions a certs països.

Repartiment[modifica | modifica el codi]


Premis[modifica | modifica el codi]

1977 Premis Bodil.

  • Millor pel·lícula europea.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Squadrismo és el nom amb què es coneix un fenomen característic del feixisme italià, consistent en la militància a les squadre d'azione violenta, entre el 1919 i el 1924.