Quentin Tarantino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Quentin Jerome Tarantino
Quentin Tarantino a l'estrena de Grindhouse (2007)
Quentin Tarantino a l'estrena de Grindhouse (2007)
Nom de naixement: Quentin Jerome Tarantino
Naixement: 27 de març de 1963 (1963-03-27) (51 anys)
Knoxville, Tennessee (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Premis Oscar
Millor guió original
1995 - Pulp Fiction
Globus d'Or
Millor guió
1995 - Pulp Fiction
Premis BAFTA
Millor guió original
1995 - Pulp Fiction
Festival de Canes
Palma d'Or
1994 - Pulp Fiction

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)

2012 Django Unchained
2009 Maleïts malparits
2005 Sin City
2004 Kill Bill: Volume 2
2003 Kill Bill: Volume 1
1997 Jackie Brown
1994 Pulp Fiction
1992 Reservoir Dogs
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Quentin Tarantino a IMDb

Quentin Jerome Tarantino (Knoxville, Tennessee, 27 de març de 1963) és un director de cinema, guionista i actor estatunidenc. Ha obtingut la fama gràcies al seu estil innovador, influït per l'estètica dels còmics i de les sèries B, on la narració és sovint no-lineal, amb diàlegs memorables i una important dosi de violència i sang sublimades estèticament i atenuades per un toc humorístic. Aquest estil va obrir la porta a una sèrie de joves directors del cinema independent americà als inicis dels anys 90.

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'inici i Reservoir Dogs[modifica | modifica el codi]

Tarantino es va fer conèixer gràcies a True Romance, de la qual en va escriure el guió junt amb Roger Avary. La pel·lícula la va dirigir Tony Scott i els actors principals van ser Patrícia Arquette i Christian Slater. L'estrena d'aquest film li va permetre d'amistançar-se amb el productor Lawrence Bender, que el va animar a dirigir Reservoir Dogs (1992). Tarantino va acceptar el consell i la va filmar en cinc setmanes durant l'estiu de 1991. El resultat va ser un film ric d'estil i tècnica, original, cínic i sangonós, mostrant la manera de veure el cinema del director que desenvoluparia al llarg de la seva carrera (el llarg diàleg del començament sobre Madonna és característic del seu estil). Reservoir Dogs va marcar els cinèfils pel seu aspecte ultraviolent. Es va presentar fora de competició al Festival de Canes i va fer sensació al Festival de Sundance.

L'any 1994 Oliver Stone va realitzar Natural Born Killers (Assassins nats), amb guió de Tarantino, si bé aquest fou decebut pel gran nombre de retocs que es feren sobre l'original.

Pulp Fiction[modifica | modifica el codi]

L'èxit de Reservoir Dogs va fer que els productors de Hollywood s'interessessin en el jove director i li oferissin un munt de projectes com ara Speed o Men In Black. Ell, però, va preferir retirar-se a Amsterdam per treballar el guió de Pulp Fiction.

L'èxit d'aquest segon film fou encara superior al del seu primer: el film va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes l'any 1994, i l'any 1995 va rebre l'Oscar al millor guió original (un altre cop conjuntament amb Roger Avary) i va ser nominada a sis altres Oscars, incloent-hi el de la millor pel·lícula. Aquesta obra, a més, permeté el retorn al primer pla de l'actor John Travolta.

Temps de col·laboracions i de passos en fals[modifica | modifica el codi]

Els anys següents foren intensos i plens de feina per Tarantino. El 1994 dirigeix un episodi de la sèrie ER – Metges a primera línia. També produeix Killing Zoe, un thriller violent escrit i dirigit pel seu amic Roger Avary, pel·lícula que va ser filmada en només cinc dies. L'any 1995 interpreta la seva primera pel·lícula com a actor protagonista a Destiny Turns on the Radio i també fa un petit paper a Desperado de Robert Rodriguez, un company seu.

Més tard rodarà amb el mateix Rodriguez, Allison Anders i Alexandre Rockwell Four Rooms, un film ambiciós dividit en quatre episodis (un per a cada director), que no va obtenir l'èxit esperat. Al cap de tres anys de pausa, el 1997 dirigeix Jackie Brown, la seva primera obra en què utilitza un guió que no és seu. Aquest es basa en la novel·la Rum Punch d'Elmore Leonard, un dels seus escriptors predilectes. En aquesta ocasió, Tarantino fa actuar Pam Grier, una de les seves actrius predilectes dels anys 70. Una altra vegada el film no arriba a complir les expectatives i el guany no va superar els 40 milions de dòlars als Estats Units. Durant força temps aquest film fou considerat un pas en fals de Tarantino.

Kill Bill[modifica | modifica el codi]

Després de Jackie Brown, Tarantino es torna a prendre un altre llarg descans com a director, aquest cop durant sis anys. Al llarg d'aquest temps, el polifacètic director realitza petits treballs: l'any 1998 s'estrena a Broadway amb la comèdia Wait Until Dark, i el 2000 interpreta un paper petit a Little Nicky i fa una aparició a la sèrie de televisió Alias.

El retorn del director al cinema havia de ser un film de guerra, Maleïts malparits, però decideix deixar de banda el projecte per dedicar-se plenament a un altre: Kill Bill. Aquest film serà dividit en dues parts Kill Bill vol.1 (2003) i Kill Bill vol.2 (2004) malgrat la insistència de Miramax que volia reduir-lo per tal de fer-ne un sol film. Aquesta obra, que obtingué molt bons resultats als cinemes de tot el món, és un homenatge del director a tots els seus mites i elements que l'han inspirat, com ara la sèrie Kung Fu i els films de lluites de Hong Kong.

Tarantino torna al Festival de Canes, en aquesta ocasió com a president del jurat que guardonarà amb la Palma d'Or el documental de Michael Moore Fahrenheit 9/11. Kill Bill no entra al concurs, però es projecta durant el festival.

Altres col·laboracions[modifica | modifica el codi]

Per Kill Bill, el seu gran amic Robert Rodriguez li va compondre algunes peces musicals pel simbòlic preu d'un dòlar. Tarantino li va tornar el servei filmant una escena de Sin City, el film dirigit per Rodriguez, Frank Miller i finalment Tarantino figurarà als crèdits com a director especial convidat.

El febrer del 2005, s'anuncia que Tarantino dirigirà el doble episodi final de la cinquena temporada de la cèlebre sèrie televisiva CSI (Crime Scene Investigation), de la qual el director sempre ha sigut un seguidor.

Aquest any Tarantino produeix una pel·lícula de terror amb molt de contingut gore, Hostel, dirigida per Eli Roth. Aquest film ha rebut moltes crítiques pel seu baix nivell artístic i el seu sadisme xocant.

El seu proper projecte és Grindhouse, un homenatge als films de terror de sèrie B dels anys 70. El film el formen dos fragments: Planet Terror (dirigit per Robert Rodriguez) i Death Proof, dirigit per Tarantino.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Una de les marques de Tarantino són els plans característics des de l'interior d'un maleter de cotxe que apareixen en totes les seves pel·lícules.
  • És un fetitxista dels peus: les actrius exhibeixen sovint llurs peus descalços i de vegades en primer pla.
  • L'encenedor Zippo apareix també en tots els seus films.
  • En les seves obres sempre es fuma cigarretes de la marca "Red Apple".
  • En alguns films seus, la gent consumeix una marca d'hamburgueses hawaianes inventada pel Tarantino mateix, concretament les Big Kahuna Burgers.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Guionista[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Productor[modifica | modifica el codi]

Sèries de televisió[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Guionista[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quentin Tarantino