Cate Blanchett

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Cate Blanchett
Cate Blanchett el 2011
Cate Blanchett el 2011
Nom real: Catherine Élise Blanchett
Naixença: 14 de maig de 1969 (1969-05-14) (45 anys)
Melbourne, Victòria
Austràlia Austràlia
Nacionalitat: Australiana
Cònjuge/s: Andrew Upton (1997-actual)
Premis Oscar
Millor actriu
2014 - Blue Jasmine
Millor actriu secundària
2004 - L'aviador
Globus d'Or
Millor actriu - Drama
1999 - Elisabet
2014 - Blue Jasmine
Millor actriu secundària
2008 - I'm Not There
Premis BAFTA
Millor actriu
1999 - Elisabet
2014 - Blue Jasmine
Millor actriu secundària
2004 - L'aviador
Mostra de Venècia
Millor actriu
2007 - I'm Not There

Pàgina sobre Cate Blanchett a IMDb

Catherine Élise Blanchett (nascuda el 14 de maig de 1969), més coneguda com a Cate Blanchett, és una actriu de cinema i teatre australiana guanyadora de dos premis Oscar i tres Globus d'Or.

Blanchett va cridar l'atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Elisabet de 1998, dirigida per Shekhar Kapur, on va protagonitzar a Elisabet I d'Anglaterra. També destaquen les seves interpretacions de Galàdriel, la reina elfa de la Trilogia de El senyor dels anells. Tanmateix, no va ser fins al 2004 que va aconseguir el seu primer Oscar com a millor actriu secundària interpretant a Katharine Hepburn a L'aviador. El seu segon Oscar el va guanyar deu anys més tard gràcies a la pel·lícula de Woody Allen Blue Jasmine encara que aquesta vegada va ser en la categoria de millor actriu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i educació[modifica | modifica el codi]

Cate Blanchett va néixer a Ivanhoe, un suburbi de Melbourne (Austràlia), com la filla d'un oficial naval estatunidenc i alt executiu de publicitat, Robert Blanchett, i d'una mestra d'escola i empresària australiana, June Blanchett. Quan tenia 10 anys, la Cate i els seus dos germans, Bob i Genevieve, van viure la pèrdua del seu pare per un atac de cor a l'edat de 40 anys. Per aquesta raó, Cate es defineix de petita com "una nena extravertida però, alhora tancada". És una història que es resisteix a explicar, ja que la mort del seu pare la va afectar profundament. Així, els tres germans van ser educats per la seva mare.

Cate va realitzar els seus estudis secundaris al Methodist Ladies College de Melbourne on va fer els seus primers intents artístics participant en diverses obres de teatre. Posteriorment, va anar a la Universitat de Melbourne per estudiar Econòmiques i Belles Arts. Però, insegura sobre el seu futur professional, la va abandonar per dedicar-se a viatjar i guanyar experiència abans de decidir-se per una carrera. Amb 18 anys, durant la seva visita a Anglaterra va ser forçada a deixar el país degut a la caducació del seu visat. Així, d'Anglaterra es va desplaçar a Egipte on un client de l'hotel del Caire on s'allotjava li va proposar de fer d'extra en una pel·lícula. I com que necessitava diners, va decidir participar-hi adonant-se de què l'actuació era el que li agradava. D'aquesta manera, va tornar a Austràlia i es va inscriure a l'Institut Nacional d'Art Dramàtic de Sydney en el qual es va graduar el 1992 per començar la seva carrera com actriu.

Inicis artístics[modifica | modifica el codi]

Els seus inicis professionals van començar sobre els escenaris de teatre d'Austràlia el mateix any de la seva graduació (1992) amb l'obra Electra de Sòfocles. A partir de llavors es va anar endinsant en el món escènic arribant a treballar juntament amb Geoffrey Rush el 1993 representant l'obra de teatre Oleanna de David Mamet i el 1994 fent d'Ofèlia a Hamlet. El seu debut cinematogràfic va arribar l'any 1994 quan va aconseguir un paper a la pel·lícula australiana Police Rescue. Des d'aquell moment, Cate es va anar fent el seu propi espai en el món del setè art del seu país natal participant en diverses sèries de televisió com Heartland i Parklands mentre mantenia al mateix temps el seu treball en el teatre.

Va ser l'any 1997 quan, a través de la co-producció cinematogràfica australoestatunidenca Paradise Road, Cate va fer el seu salt internacional. Malgrat tenir-hi només un paper secundari com a part d'un grup de dones que eren fetes presoneres pels japonesos a Sumatra durant la Segona Guerra Mundial, aquesta participació li va permetre compartir escenes amb actors tan veterans com Glenn Close i Frances McDormand. Amb aquesta experiència, el mateix any 97 va aconseguir protagonitzar la seva primera pel·lícula Oscar and Lucinda on va treballar juntament amb l'actor britànic Ralph Fiennes i que li va valer una nominació com a millor actriu de l'Institut Australià de Cine. La seva excel·lent interpretació de Lucinda Leplastrier però, no només li va comportar les millors crítiques del seu país natal sinó que també li va aconseguir un dels millors papers de la seva carrera: la d'Elisabet I d'Anglaterra a la pel·lícula Elisabet. El carácter dur i alhora sensible que Cate va haver de representar en el paper de l'hereva femenista australiana Lucinda va impressionar al director de la pel·lícula, Shekhar Kapur. De fet, Kapur la va seleccionar pel paper de la Reina Verge immediatament després de veure un tràiler d'Oscar and Lucinda a l'oficina del seu director de càsting. Segons ell, des del primer moment no en va tenir cap dubte. Buscava fonamentalment tres coses: l'habilitat de ser de 400 anys abans, l'habilitat de ser de l'actualitat i l'habilitat de no ser-hi més que en esperit; i Cate complia les tres condicions a la perfecció. Aquest era l'efecte que la seva imatge transmetia.

Salt a la fama[modifica | modifica el codi]

Cate Blanchett interpretant a Elisabet (1998)

Amb Elisabet, Cate va entrar directament a la llista de les millors actrius de l'escena internacional. Va aconseguir la seva primera nominació als Oscars com a millor actriu i va enlluernar a la crítica internacional. Per primera vegada tots els crítics hi estaven d'acord: Cate havia estat una Elisabet I superba representant, d'alguna manera, a una dolça jove al principi de la pel·lícula i transformant-se en una monarca intimidadora i rígida al final. A partir de llavors els estudis cinematogràfics no van dubtar en enviar-li nous projectes perquè ella en fos la protagonista. Però, Cate tenia altres plans. Va rebutjar la major part d'aquests papers i es va dedicar a acceptar només aquells rols que li aportessin noves experiències artístiques, com per exemple, la seva interpretació a The Talented Mr. Ripley o a An ideal husband. D'aquesta manera, Cate s'estava preparant per aconseguir una llarga carrera professional com a actriu i no com una simple estrella cinematogràfica.

El seu següent èxit va venir tres anys més tard quan Peter Jackson la va dirigir com la reina elfa de El senyor dels anells. La pàl·lida i sobrenatural imatge que va donar al personatge de Galàdriel li va valer l'aprovació de la major part dels fans dels llibres de John R.R. Tolkien. D'aquesta manera, va participar en les tres pel·lícules de la Trilogia captant un gran nombre d'admiradors. Això, tanmateix, no li va impedir seguir treballant en altres cintes de carácter més independent que li permetessin realitzar-se com a actriu. Així, l'any 2001 va interpretar a Charlotte Gray, una jove escocesa que s'uneix a la resistència francesa, a la pel·lícula del mateix nom, i el 2003 se la va poder veure a la pel·lícula Veronica Guerin on va protagonitzar la vertadera història de Veronica Guerin, una periodista irlandesa que es va encarar als distribuidors de droga de Dublín. Amb aquesta última interpretació, Cate, un cop més, va demostrar que era capaç de superar-se otorgant al seu personatge, no una simple imatge deïficada sinó, la imatge d'una dona real que lluita per un món millor però mostrant-se tossuda, egocèntrica i, fins i tot, afectada per la seva pròpia fama. Un dur treball artístic que va seguir un cop acabada l'última entrega de El senyor dels anells, l'any 2003, amb Coffee and Cigarettes, un film de baix pressupost sobre vides paral·leles, i l'any 2004 amb la pel·lícula The Life Aquatic with Steve Zissou.

Consolidació professional[modifica | modifica el codi]

Malgrat mantenir-se al marge dels grans estudis cinematogràfics el seu talent no va passar desapercebut. L'any 2004 va treballar amb Martin Scorsese a L'aviador, una pel·lícula biogràfica del gran empresari estatunidenc Howard Hughes, el qual va ser interpretat per Leonardo DiCaprio. Amb aquest projecte Cate va haver d'enfrontar-se al repte de la seva vida al haver de donar forma a una de les grans actrius clàssiques de Hollywood, Katharine Hepburn. El resultat però, va ser excel·lent. No només va satisfer al públic sinó també als experts de l'Acadèmia. De manera que l'any 2005 va rebre la seva segona nominació als Oscars i, aquest cop, per guanyar-ne l'estatueta com a millor actriu secundària.

Pòster de Babel.

Tot i el reconeixement professional que va rebre el 2005, el 2006 va superar totes les expectatives de Cate. Aquell any va estrenar tres noves pel·lícules i d'aquestes, totes tres van ser nominades de nou als Premis Oscar. La primera va ser Babel on el seu director, Alejandro González Iñárritu, va fer una anàlisi de les persones sotmeses a pressió a través de diverses històries que ens conduïen a fer una volta al món. Blanchett, juntament amb Brad Pitt, va encarnar a una turista estatunidenca que gaudia de les seves vacances al Marroc i es trobava inmersa en un tiroteig del qual en sortia greument ferida. La segona d'aquestes pel·lícules va ser The Good German de Steven Soderbergh, un intent de retornar a l'estil de les pel·lícules dels anys 40 en blanc i negre sobre l'Alemanya de la post-guerra i on va treballar amb els coneguts actors George Clooney i Tobey Maguire. I, finalment, la tercera va ser Notes on a Scandal on va compartir protagonisme amb la veterana actriu britànica Judi Dench i de la qual totes dues en van aconseguir una respectiva nominació als Oscars.

Cate estava vivint un dels moments més brillants de la seva carrera i l'any 2007 no va ser menys que els anteriors. Aquell any va suposar per Cate un retorn al seu principal paper cinematogràfic, el d'Elisabet I d'Anglaterra. Amb el mateix Shekhar Kapur que la va dirigir a la primera pel·lícula, Cate es va tornar a introduir en el personatge d'Elisabet però, aquest cop, trenta anys més tard, en el moment de més glòria de la reina, la que seria anomenada L'edat d'Or d'Anglaterra. A Elizabeth: l'edat d'or Cate es va haver d'enfrontar a una reina calculadora, intel·ligent, temperamental i alhora vulnerable des del seu tron. La nova interpretació que va fer de la Bona Reina Bess li va valer altre cop una nominació com a millor actriu als Oscars juntament amb la nominació com a millor actriu secundària que va obtenir per la seva altra pel·lícula de l'any, I'm Not There. Amb aquestes, Cate passaria a ser recordada en la història del cinema com l'onzè actor en ser nominat en un mateix any per l'Acadèmia de Hollywood en les dues categories i la primera actriu a rebre una segona nominació per un paper anterior. Malgrat que no en va sortir guanyadora, totes dues representacions van rebre el seu mereixedor reconeixement en els festivals internacionals. Cal destacar-ne, sobretot, el Globus d'Or i la Copa Volpi que va rebre a Venècia pel seu paper de Bob Dylan a I'm Not There.

Actualment[modifica | modifica el codi]

El 2008, Cate va participar en la quarta entrega d'Indiana Jones (Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall) i també en una nova pel·lícula amb un antic company de rodatge, Brad Pitt (El curiós cas de Benjamin Button). Cinta, aquesta última, que va obtenir 13 nominacions a la cerimònia dels Oscars d'aquell any. El 2010 va estrenar la nova versió cinematogràfica de la llegenda de Robin Hood dirigida per Ridley Scott, on interpreta a Lady Marian. I, a més, va rodar la seva primera col·laboració amb el director britànic Joe Wright, Hanna. Un thriller d'acció sobre una jove adolescent que és entrenada per matar. La cinta es va estrenar el 2011 i va reunir per primer cop en la pantalla gran a Cate Blanchett amb el també australià Eric Bana i l'actriu d'ascendència irlandesa Saoirse Ronan. Després d'estar un temps dedicada al Teatre de Sydney, Cate va tornar a Hollywood formant part de l'equip interpretatiu de El hòbbit: un viatge inesperat reprenent el seu personatge de Galàdriel.[1] Aquesta pel·lícula és la primera d'una trilogia que segueix el 2013 amb The Hobbit: The Desolation of Smaug i conclou el 2014 amb The Hobbit: There and Back Again. Paral·lelament va col·laborar amb Woody Allen a Blue Jasmine gràcies al qual va guanyar el seu segon Oscar. I pels propers anys té previst estrenar: Knight of Cups de Terrence Malick, Monuments Men de George Clooney i Cinderella de Kenneth Branagh.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Cate es declara una persona familiar, ecologista i antibotox. És contrària als escàndols i, fins i tot, a vegades, als avantatges que ofereix la fama.

L'actriu està casada amb el guionista i dramaturg australià Andrew Upton, a qui va conèixer l'any 1996. La seva relació no va ser un amor a primera vista; tal com ella mateixa reconeix: "Ell pensava que jo era distant i jo que ell era arrogant. Això ensenya l'equivocada que una pot estar. Una vegada em va besar, tot va canviar". Es van casar el 29 de desembre de 1997, al Blue Mountains National Park de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), just abans que Cate comencés el seu rodatge d'Elisabet. Des de llavors han tingut tres fills: Dashiell John, nascut el 2001, Roman Robert, el 2004, i Ignatius Martin, el 2008.

Després de viure a Brighton (Anglaterra) durant diversos anys, la família va tornar a Sydney l'any 2006. Segons explica, es van adonar que la seva identitat estava a Austràlia, on ells havien nascut. Així, van comprar-hi una casa aquell mateix any i van tenir-hi el seu últim fill (els dos primers van néixer a Londres). Des d'allà, Cate combina la seva carrera cinematogràfica amb la seva participació en el teatre de Sidney. També intervé en algun o altre espot publicitari, com la línia de cremes SK-II de Donna Karan l'any 2008.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Director Personatge
1994 Police Rescue: TV Movie Michael Carson Vivian
1997 La noia dels meus somnis (Thank God He Met Lizzie) Cherie Nowlan Lizzie
Oscar and Lucinda Gillian Armstrong Lucinda Leplastrier
Paradise Road Bruce Beresford Susan Macarthy
1998 Elisabet Shekhar Kapur Elisabet I d'Anglaterra
1999 An Ideal Husband Oliver Parker Lady Gertrude Chiltern
Pushing Tin Mike Newell Connie Falzone
The Talented Mr. Ripley Anthony Minghella Meredith Logue
2000 Vides furtives (The Man Who Cried) Sally Potter Lola
Premonició (The Gift) Sam Raimi Annabelle "Annie" Wilson
2001 Bandits Barry Levinson Kate Wheeler
Charlotte Gray Gillian Armstrong Charlotte Gray
El senyor dels anells: La germandat de l'anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring) Peter Jackson Galàdriel
The Shipping News Lasse Hallström Petal Bear
2002 Heaven Tom Tykwer Philippa
El senyor dels anells: les dues torres (The Lord of the Rings: The two towers) Peter Jackson Galàdriel
2003 Coffee and Cigarettes Jim Jarmusch Cate/Shelly
El senyor dels anells: el retorn del rei (The Lord of the Rings: The return of the King) Peter Jackson Galàdriel
Desaparicions (The Missing) Ron Howard Magdalena "Maggie" Gilkeson
Veronica Guerin Joel Schumacher Veronica Guerin
2004 L'aviador (The Aviator) Martin Scorsese Katharine Hepburn
The Life Aquatic with Steve Zissou Wes Anderson Jane Winslett-Richardson
2005 Little fish Rowan Woods Tracy Heart
2006 Babel Alejandro González Iñárritu Susan Jones
The Good German Steven Soderbergh Lena Brandt
Notes on a Scandal Richard Eyre Sheba Hart
2007 I'm Not There Todd Haynes Jude Quinn/Bob Dylan
Elizabeth: l'edat d'or (Elizabeth: The Golden Age) Shekhar Kapur Elisabet I d'Anglaterra
2008 El curiós cas de Benjamin Button David Fincher Daisy Fuller
Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull) Steven Spielberg Agent Irina Spalko
2010 Robin Hood Ridley Scott Marion Loxley
2011 Hanna Joe Wright Marissa Wiegler
2012 El Hòbbit: un viatge inesperat Peter Jackson Galàdriel
2013 Blue Jasmine Woody Allen Jasmine
The Turning Diversos Gail Lang
The Hobbit: The Desolation of Smaug Peter Jackson Galàdriel
2014 The Hobbit: The Battle of the Five Armies Peter Jackson Galàdriel
The Monuments Men George Clooney Claire Simone
Knight of Cups Terrence Malick -
2015 Cinderella Kenneth Branagh Lady Tremaine

Premis[modifica | modifica el codi]

Després de només 20 anys de carrera artística i més de 30 pel·lícules darrere seu, Cate Blanchett s'ha convertit en una de les actrius que més èxits ha recollit de les seves interpretacions. En concret, ha obtingut més de 50 premis i el mateix nombre de nominacions. De tots ells, els més destacats són els següents:

Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014 Oscar a la millor actriu Blue Jasmine Guanyadora
2007 Oscar a la millor actriu Elizabeth: l'edat d'or Nominada
2007 Oscar a la millor actriu secundària I'm Not There Nominada
2006 Oscar a la millor actriu secundària Notes on a Scandal Nominada
2004 Oscar a la millor actriu secundària L'aviador Guanyadora
1998 Oscar a la millor actriu Elisabet Nominada

BAFTA[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 BAFTA a la millor actriu Blue Jasmine Guanyadora
2007 BAFTA a la millor actriu Elizabeth: l'edat d'or Nominada
2007 BAFTA a la millor actriu secundària I'm Not There Nominada
2006 BAFTA a la millor actriu secundària Notes on a Scandal Nominada
2004 BAFTA a la millor actriu secundària L'aviador Guanyadora
1998 BAFTA a la millor actriu Elisabet Guanyadora

Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014 Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Blue Jasmine Guanyadora
2008 Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Elizabeth: l'edat d'or Nominada
2008 Globus d'Or a la millor actriu secundària I'm Not There Guanyadora
2007 Globus d'Or a la millor actriu secundària Notes on a Scandal Nominada
2005 Globus d'Or a la millor actriu secundària L'aviador Nominada
2004 Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Veronica Guerin Nominada
2002 Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Bandits Nominada
1999 Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Elisabet Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Venècia[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Copa Volpi a la millor actriu I'm Not There Guanyadora

Premis Sant Jordi de Cinematografia[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Millor actriu estrangera Elizabeth: l'edat d'or, The Good German i Notes on a Scandal Guanyadora

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

Any Obra Lloc Paper
pre-1992 The Odyssey of Runyon Jones Methodist Ladies' College, Melbourne Desconegut
pre-1992 They Shoot Horses, Don't They? Methodist Ladies' College, Melbourne Director
1992 Electra Institut Nacional d'Art Dramàtic, Melbourne Electra
1992/1993 Top Girls Sydney Theatre Company Desconegut
1993 Oleanna Sydney Theatre Company Carol
1994 Hamlet Belvoir Street Theatre Company Ofèlia
1995 Sweet Phoebe Sydney Theatre Company i el Warehouse Theatre, Croydon Helen
1995 La tempesta Belvoir Street Theatre Company Miranda
1995 The Blind Giant is Dancing Belvoir Street Theatre Company Rose Draper
1997 La gavina Belvoir Street Theatre Company Nina
1999 Plenty Albery Theatre, Londres Susan Traherne
1999 The Vagina Monologues The Old Vic Theatre, Londres Desconegut
2004 Hedda Gabler Sydney Theatre Company Hedda Gabler
2009 The War of the Roses Sydney Theatre Company Ricard II i Lady Anne
Un tramvia anomenat desig Sydney Theatre Company Blanche DuBois
2010 L'oncle Vània Sydney Theatre Company Yelena
2011 Big and Small Sydney Theatre Company Lotte
2013 Les criades Sydney Theatre Company Claire

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Peter Jackson tinkers with Tolkien to hand Cate Blanchett Hobbit role». The Guardian. [Consulta: 18 març 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cate Blanchett Modifica l'enllaç a Wikidata