Ralph Fiennes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Ralph Fiennes
Ralph Fiennes als Premis Tony (2006)
Ralph Fiennes als Premis Tony (2006)
Nom real: Ralph Nathaniel Fiennes
Naixença: 22 de desembre de 1962 (1962-12-22) (51 anys)
Ipswich, Suffolk, Anglaterra
Origen: Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Alex Kingston (1993-1997)
Papers importants: Cims borrascosos
La llista de Schindler
El pacient anglès
Red Dragon
Spider
Maid in Manhattan
Harry Potter i el calze de foc
The Constant Gardener
Harry Potter i l'orde del Fènix
El lector
La duquessa
Harry Potter i el misteri del Príncep
Premis BAFTA
Millor actor secundari
1994 - La llista de Schindler

Pàgina sobre Ralph Fiennes a IMDb

Ralph Nathaniel Twisleton-Wykeham-Fiennes (Ipswich, Suffolk, Anglaterra, 22 de desembre de 1962), més conegut amb el nom de Ralph Fiennes, és un actor britànic, germà de la directora Martha Fiennes i de l'actor Joseph Fiennes. Fiennes és membre del consell de la Royal Academy of Dramatic Art.[1] Ralph Fiennes és un gran amic de Jay-Z[1] És un seguidor de la lluita lliure professional.[1]

Ha interpretat una trentena de pel·lícules entre els quals: La llista de Schindler, Quiz Show, El pacient anglès, Red Dragon, The Constant Gardener, Wallace i Gromit: la maledicció de les verdures, la saga Harry Potter, i Amagats a Bruges. Més recentment ha aparegut a El lector.

Dues vegades nominat en els Oscars, és l'únic actor de teatre que ha guanyat el premi Tony per haver interpretat Hamlet de Shakespeare a Broadway.

Ralph Fiennes és també un dels ambaixadors britànics per a l'Unicef.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Una família nombrosa i cèlebre[modifica | modifica el codi]

Nascut d'una mare pintora i novel·lista (Jennifer Lash, 'Jini', 1938-1993) i d'un pare fotògraf i agricultor (Mark Fiennes, 1933-2004), Ralph és el gran d'una família de sis fills: Martha, directora, Magnus, músic, Sophie, productora, els bessons Jacob, guardabosc, i Joseph, igualment actor. Mick, el seu germanastre adoptat a l'edat d'11 anys, és arqueòleg. Descendent de la burgesia anglesa, és igualment cosí en 8è grau amb el Príncep Carles i del cèlebre explorador Ranulph Fiennes. El seu oncle, Nicholas Lash, és per la seva part un antic prevere i professor de teologia a la Universitat de Cambridge, i el seu besoncle, Dom Patrick Moore, és un frare benedictí.[1]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

La Família Fiennes s'instal·la a Irlanda el 1973 i hi resten alguns anys. Ralph passa un any al col·legi St. Kieran, després va a Newtown, a una escola quàquer al Comtat de Waterford, al sud-est del país. Es traslladen llavors a Salisbury, a Anglaterra, on Ralph acaba els seus estudis secundaris en una escola catòlica per a nois (l'Attended Bishop Wordsworth Boys' School). Anà a estudiar pintura al London Chelsea College Of Art And Design

Carrera[modifica | modifica el codi]

El començament a l’escenari[modifica | modifica el codi]

Apassionat pel treball d'actor, Ralph seguirà, a partir de 1982, cursos de teatre a la Royal Academy of Dramatic Art. El 1985, s’apunta al incitat a l’Open Air Theatre, on té papers en almenys tres obres shakesperianes: Romeu i Julieta, on interpreta el paper de Romeu, La nit dels reis i El somni d'una nit d'estiu, on fa el paper de Lisandre, després s’íntegra a la Royal Shakespeare Company el 1986 i interpreta diversos papers clàssics, entre els quals Claudi a l'obra Molt soroll per no res, Tròilus a Tròilus i Crèssida o també Edmund a El Rei Lear.[3]

Durant la gira d'estiu, actua a en dues noves tragèdies shakesperianes: Enric VI i Ricard III, i té aquesta vegada els papers de Teseu i Oberó en una nova escenificació de Somni d'una nit d'estiu.[4] Interpreta igualment a Ring Around the Moon de Harry Partch.[5] El 1987, s'incorpora al grup de Michael Rudman al Royal National Theatre on actua dues temporades. Aquest període és molt fecund per a Ralph que interpreta successivament obres shakesperianes com Penes d'amor perdudes, Molt soroll per no res o Tròilus i Crèssida, així com obres més contemporànies com Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, Ting Tang Mine de Nick Darke, L'home que va venir a sopar de Moss Hart i George Kaufman o també Fathers and Sons de Michael Bradford.[5] El 1989, la Royal Shakespeare Company el contracta finalment com a actor resident.[4]

Inici[modifica | modifica el codi]

El 1990, Ralph Fiennes fa els seus primers passos davant la càmera interpretant Lawrence d'Aràbia (Thomas Edward Lawrence) al telefilm A Dangerous Man: Lawrence After Arabia, produït per David Puttnam i realitzat per Chris Menaul per a la televisió britànica. L'any següent, el mateix director li dóna un petit paper en el primer capitol de la sèrie policíaca Suspect nº 1.[1] El 1992, fa el seu primer paper en un llargmetratge amb Juliette Binoche i al mateix temps el paper d'Heathcliff – interpretat per Laurence Olivier el 1939 - en una nova adaptació dels Cims borrascosos signada per Peter Kosminsky. Tot i que la pel·lícula és un punyent fracàs de crítica i comercial, permet a Ralph Fiennes destacar davant de Steven Spielberg que li confia llavors un segon paper de talla (el del botxí nazi Amon Göeth) i li assigna Liam Neeson i Ben Kingsley com a companys l'any següent en un dels seus principals èxits: La llista de Schindler. La pel·lícula s'emporta set Oscars sobre dotze nominacions, entre els quals el de la millor pel·lícula i del millor director però no el de l’Oscar al millor actor secundari ni el Globus d'Or al millor actor secundari pel qual és igualment nominat. Finalment, la pel·lícula té tant d’èxit internacional que el segon llargmetratge rodat amb Ralph Fiennes el mateix any: The Baby of Mâcon, realitzat pel britànic Peter Greenaway, passa inadvertit.[4]

Consagració[modifica | modifica el codi]

En els anys següents, Ralph Fiennes roda tres pel·lícules que no passen inadvertides, amb papers a mesura del seu talent. El 1994, dóna la rèplica a John Turturro a la nova pel·lícula de Robert Redford: Quiz Show, qui explica la corrupció en un concurs de televisió americà dels anys 1950. Fiennes, hi actua com a professor de literatura Charles Van Doren, competidor en 'un concurs abans d'haver de reconèixer que feia trampes.

L'any següent, l'actor canvia completament de registre i dóna la rèplica a Angela Bassett i Juliette Lewis a Strange Days, un thriller futurista de Kathryn Bigelow. Interpreta aquesta vegada un policia reconvertit en el trànsit de 'squids', discs il·legals gràcies als quals els "nous junkies" es poden drogar en les escenes violentes o eròtiques.

Finalment, el 1996, se’l troba amb Kristin Thomas, Juliette Binoche i Willem Dafoe a El pacient anglès, un drama romàntic realitzat per Anthony Minghella on té el paper d'un aviador al servei d'expedicions arqueològiques britàniques. Una vegada de més, Ralph Fiennes coneix l'èxit amb aquesta última pel·lícula i mentre que la pel·lícula s'emporta 9 Oscars, Fiennes obté una segona nominació però aquesta vegada en la categoria de millor actor. Tanmateix, el seu triomf sobre gran pantalla no li ha fet però oblidar el seu gust per l'escena, ja que, el 1994, puja als escenaris de Londres en el paper de Hamlet posat en escena per Johnatan Kent. L'èxit és gran, fins al punt que l'equip travessa l'Atlàntic i es produeix d'aleshores ençà a Broadway. Durant quinze setmanes, els actors treballen amb totes les localitats venudes i Fiennes obté el reconeixement teatral aquesta vegada, ja que serà el primer intèrpret d'Hamlet a rebre el premi Tony.[4]

La tornada al teatre[modifica | modifica el codi]

Ralph Fiennes signant un autògraf en la seva visita com a ambaixador de l'Unicef à Bixkek (Kirguizistan).

El 1996, sempre a Broadway, proposa, en una única vesprada, una magnífica representació de Love in a Cold Climate, en benefici de l'Almeida Theatre a Londres. Tanmateix, després de dos èxits mundials, Ralph encadena els rodatges però cada nova pel·lícula és un nou fracàs (els puristes es conformaran a apreciar la seva actuació en l'adaptació de la sèrie de televisió Els venjadors de Jeremiah S. Chechik, amb Uma Thurman, el 1998) i decideix doncs deixar la seva carrera cinematogràfica a mig gas. El 1999, promociona el llibre pòstum de la seva mare, morta el 1993, i aportarà d'ara endavant el seu suport a les campanyes de l'Unicef. L'estiu del 2000, interpreta Ricard II d'Anglaterra i Coriolan a l'Almeida Theatre en escenificacions de Jonathan Kent, i és el protagonista de l'obra de Christopher Hampton The Talking Cure, escenificació per Howard Davies, després de Brand d'Ibsen, sota la direcció d'Adrian Noble.

La tornada al cinema[modifica | modifica el codi]

La seva tornada a la pantalla gran té lloc el 2002 i no es pot dir que Ralph està a l'atur (3 pel·lícules de mitjana anualment). Encarna primer de tot el fascinant Francis Dolarhyde a Red Dragon de Brett Ratner amb Edward Norton i Anthony Hopkins, però sorprèn sobretot gràcies al paper que fa a Spider de David Cronenberg: Fiennes hi interpreta un quadragenari sortint de l'hospital psiquiàtric després de 20 anys d'internament i qui torna a la seva ciutat natal per trobar les claus del seu passat turmentat. El 2003 és al cartell de la comèdia romàntica Maid in Manhattan de Wayne Wang, en el qual dóna la rèplica a Jennifer Lopez i s’uneix al càsting d'actors (Tchéky Karyo, Saïd Taghmaoui, Gérard Darmon, Emir Kusturica ...) de The Good Thief de Neil Jordan per a aquesta pel·lícula portada per un Nick Nolte com a organitzador d’atracaments de bancs. El 2004, actua de diplomàtic vidu investigant a Kenya l'assassinat de la seva dona Rachel Weisz, una activista trobada assassinada, a The Constant Gardener de Fernando Meirelles, el director de Cidade de Deus, i és també al casting de Generació Xr (The Chumscrubber), projectat al Festival de sundance. El 2005, dobla Lord Victor Quatremains a Wallace i Gromit: la maledicció de les verdures i actua a per primera vegada el paper de Lord Voldemort a Harry Potter i el calze de foc de Mike Newell, paper que reprèn en l'episodi següent, estrenat el 2007: Harry Potter i l'orde del Fènix, de David Yates.

Està previst que actuarà de nou als tres últims episodis de la saga de Harry Potter: Harry Potter i el misteri del Príncep i Harry Potter i les relíquies de la mort, parts 1 i 2, respectivament previstes pel 2009, 2010 i 2011, encara que el contracte no estigui encara signat, no és present en la 6a part, Harry Potter i el misteri del Príncep. El 2008, és amb Colin Farrell i Brendan Gleeson al repartiment de la comèdia policíaca Amagats a Bruges i en el personatge del duc de Devonshire, a La duquesa al costat de Keira Knightley i interpreta finalment el primer paper masculí en l'última part del El lector del director de Billy Elliot.[1]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Anècdotes de rodatges[modifica | modifica el codi]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Relacions amoroses[modifica | modifica el codi]

Fiennes va conèixer l'actriu Alex Kingston, sobretot coneguda pel seu paper de la Dra. Elizabeth Corday a la sèrie Urgències, mentre eren estudiants a la Royal Academy of Dramatic Art. Després de sortir durant 10 anys, es van casar el setembre de 1993[6] per divorciar-se el 1997. El 1995, Fiennes havia mantingut una relació amb Francesca Annis, una actriu 17 anys més gran que ell que havia fet de mare seva a Hamlet. El 7 de febrer de 2006, la parella se separa després que els diaris han revelat que Fiennes ha tingut una relació sexual amb una cantant romanesa de nom Cornelia Crisan.[7]

Al final de l'any 2006, algunes fonts diuen que l'actor freqüentava l'actriu Ellen Barkin.[8]

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

  • El febrer de 2007, mentre que es trobava a bord d'un avió de la companyia aèria Qantas a la sortida de Darwin, a Austràlia, i amb destinació a Bombai, a l'Índia, Ralph Fiennes hauria estat sorprès fornicant en els banys amb una hostessa de 38 anys de nom Lisa Robertson. Després d'haver negat totes les acusacions, Robertson acaba reconeixent haver tingut relacions l'actor que havia conegut a penes algunes hores abans. Més xocant era sens dubte que Fiennes havia d'anar a Bombai on l'Unicef organitzava una gala per recollir fons per a la lluita contra la sida. Actualment Ralph Fiennes és sempre l'ambaixador de l'agència internacional però Qantas ha decidit acomiadar l'hostessa,[9] que ha demostrat ser finalment una prostituta treballant a temps parcial per a la companyia aèria.[10]
  • Un mes després de l'incident de l'avió, Fiennes ha aconseguir ser als titulars quan, mentre s’allotjava en un hotel de luxe a Bruges durant el rodatge de In Bruges, hauria pertorbat el son dels allotjats a l'hotel a les 5 del matí amb jocs que hauria tingut amb 4 dones nues a la piscina.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ralph Fiennes Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema