El codi Da Vinci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el llibre. Vegeu altres significats a «El codi Da Vinci (desambiguació)».

El codi Da Vinci és una novel·la de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003 (ISBN 0-385-50420-9). És un best-seller mundial, amb més de 44 milions d'exemplars venuts. En llengua catalana va ser editat per primer cop per l'editorial Empúries l'any 2003, i se n'han venut més de 150.000 exemplars.

Combinant els gèneres de suspens detectivesc i esoterisme new age amb una suposada teoria de conspiració relativa al Sant Greal i al paper de Maria Magdalena en el cristianisme. La novel·la va esperonar el difós interès (sobretot als Estats Units d'Amèrica) per certes teories de *complots "tramats en l'ombra per poders ocults", un fenomen definit per Brown com l'auge "conspiranoic".

El Codi Da Vinci és una continuació de la seva novel·la anterior Àngels i dimonis (2000), que no va arribar a l'èxit editorial d'aquesta. D'altra banda, les teories que Brown sosté en aquesta obra han despertat gran quantitat de crítiques en els mitjans acadèmics, incloent la redacció d'almenys deu llibres que refuten els seus arguments.

Argument[modifica | modifica el codi]

El llibre afirma que l'Església Catòlica estaria presumptament involucrada en una conspiració per a encobrir la veritable història de Jesucrist, qui, segons la novel·la, hauria tingut descendents a França. Això implicaria que l'Església i el cristianisme hauria viscut conscientment dins d'una mentida els últims dos mil anys a fi de no perdre la seua influència.

Rebuda[modifica | modifica el codi]

El seu èxit va provocar l'aparició de diversos thrillers històrics i de misteri en el mercat literari.[1]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

S'ha atacat al llibre dient que és inexacte i incoherent, ja que, per exemple, en les descripcions que es mostren de diverses obres d'art com El Sant Sopar l'autor en modifica detalls amb el propòsit de donar sentit a l'argument de la seua obra. També se li critica la falta d'arguments sòlids i científics per a deduir gran part de les afirmacions fets dins l'obra. A això s'hi ha de sumar els diversos judicis que s'han entaulat contra Brown, per haver plagiat obres d'altres autors, com el cas del llibre "Santa Sang, sant Greal", del qual Dan Brown pren gran part de les seves idees.

El 2006 el seu autor afronta un litigi per plagi al Regne Unit per part dels autors Michael Baigent i Richard Leigh. De fet, un dels personatges del llibre es diu Teabing Leigh, on es veu clarament la utilització dels cognoms d'aquests dos autors: Teabing, anagrama de Baigent, i Leigh.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serra, Laura. «A la caça del nou boom». Ara, 22 abril 2014, pp. 30 – 31.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El codi Da Vinci Modifica l'enllaç a Wikidata