Sant Greal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la llegenda. Vegeu-ne altres significats a «Sant Calze».

El Sant Greal o simplement Greal, és una llegenda, de discutits orígens (potser és celta), que es converteix en tema de moltes obres narratives medievals (especialment les novel·les artúriques). En la seva tradició cristiana, la més important i abundosa, el Greal s'identifica amb el calze que va recollir la sang de la crucifixió de Jesucrist (recollida per Josep d'Arimatea), que segons algunes llegendes també era el calze emprat per Jesucrist a l'Últim Sopar.

Una reproducció d'aquest objecte sagrat és el que porta Tirant lo Blanc sobre l'elmet. Segons diu la tradició, el rei Martí I l'Humà, n'era el dipositari, i després de la seva mort va anar a parar a un lloc de la Corona d'Aragó, concretament a la Seu de València.

Traducció catalana[modifica | modifica el codi]

Existeix una traducció clàssica al català anomenada La Questa del Sant Grasal que circulava per allà el 1362: "lo libre de Lançalot qui es escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubio i Lluch, Documents per l'història de la cultura catalana medieval, ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. n" CCIV y CCV). En aquesta versió Galeas (Galahad) rep fins a tres espases de virtud. A l'aventura del Siti Perilos Galeas obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era de marbra varmal, el mateix color que lluïa Galeas caveler tot armat dunes armes varmales); que més tard la regalarà a Perceval.

La segona és l'espasas de l'Estrany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtud (pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (si el no as milor caveler del mon) i virtuós (pus de bonayre). La beina de l'espasa té nom propi (foure a nom De Sanch) i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un serpent capaç de reduir la calor (el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable) i un peix (paxo) que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeas és l'únic que pot soldar-ne el trossos (acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle Baorts de Gaunes quan la seva questa espiritual s'ha completat.[1]

Mitologia alemanya[modifica | modifica el codi]

El Sant Greal també estaria relacionat amb la mitologia alemanya i és un dels temes centrals de l'òpera de Wagner, Parsifal.

Qui begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat. A més, només els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen.

Es barreja la simbologia cristiana amb un mite germànic antic (la copa té forma d'aparell reproductor femení, d'aquí el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona).

Ficció[modifica | modifica el codi]

A més del Parsifal moltes obres de ficció de totes les époques en fan referència com a un mite recurrent, la més popular de les recents, el Codi Da Vinci. Recull un corrent que veu "Sant greal" com la corrupció de "sang reial", que faria referència a la descendència de Jesús amb Maria Magdalena.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en La Questa del Sant Grasal, Universitat de BarcelonaReport U.B.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Greal