Morgana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Morgana le Fay per Anthony Frederick Sandys (1829 - 1904), 1864 (Galeria d'Art de Birmingham).

La bruixa Morgana o Morgana le Fay és un personatge de la mitologia celta. També coneguda com a fada Morgana, ha estat des de sempre una de les fetilleres més famoses i poderoses de la literatura occidental; per a molts és la personificació del mal, de l'odi i de la venjança, així com la bellesa ardent, el desig, la temptació i, per sobre de tot, la passió. Dona capaç de convertir-se en qualsevol animal, persuadir els mortals mitjançant la telepatia, veure el futur i fins i tot alterar-lo, va ser la perdició de molts homes poderosos, com el mític Rei Artús, Pendragó i fins i tot Merlí, el més poderós dels mags del seu temps.[1]


Morgana en el cicle artúric és un personatge femení, de vegades presentat pels cristians com a antagonista del Rei Artús i enemiga de Ginebra. En la Vita Merlini (Vida de Merlí) del segle XII, es diu que Morgana ("Morgen") és la major de nou germanes que governen Àvalon. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com la major sanadora. Escriptors més tardans com Chrétien de Troyes, basant-se en la interpretació de Monmouth, han descrit Morgana vigilant Merlí a Àvalon.[1]

Llaços familiars[modifica | modifica el codi]

En la tradició dels cicles artúrics, Morgana era la filla de la mare d'Artur, Lady Igraine, i del seu primer marit, Gorlois, duc de Cornualla i neboda de Viviana, la Dama del Llac. Artur, fill de Igraine i de Uther Pendrago, era, per tant, el seu mig germà.

Com a dona cèltica, Morgana va heretar part de la "màgia de la Terra" de la seva mare. Morgana tenia dues germanes majors (i era per tant la menor de tres, i no la major de nou). La de tres germanes és una fórmula abundantment usada en la mitologia cèltica.

En La Mort d'Arthur i d'altres fonts, ella és la infeliç esposa del Rei Urien de Gore, i Owain mab Urien és el seu fill.

En les interpretacions cristianes més modernes de la mitologia artúrica, Morgana sedueix Artur i concep amb ell el malvat Mordred, encara que originalment aquest paper és assignat a una de les seves germanes.

Morgana en altres fonts[modifica | modifica el codi]

Diverses fonts descriuen Morgana com a deixeble de Merlí, i més endavant com a rival; en aquest paper, el personatge apareix parcialment superposat a "Viviana", una de les figures que corresponen al nom de "Dama del Llac". El mite de la rivalitat entre Morgana i Merlí es reprèn en algunes obres cinematogràfiques, en particular en la pel·lícula Excalibur de John Boorman (1981).

La fada o bruixa Morgana apareix també en narracions fantàstiques posteriors, no relacionades amb el cicle del rei Artur: per exemple, apareix en la rondalla Els cignes selvàtics de Hans Christian Andersen.

Recentment, l'actriu irlandesa Katie McGrath va interpretar a Morgana a la famosa sèrie Merlin (2008-).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Adeleye, Gabriel. «World Dictionary of Foreign Expressions: a Resource for Readers and Writers» (en anglès). . Bolchazy-Carducci Publishers, 1999. ISSN: 0865164231 [Consulta: 6 juny 2014].
  2. Pàgina web oficial de Katie McGrath (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morgana